Canvis

D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

   

   

Pere Antoni Beuter fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a fabular. Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquesta]]. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  

Pere Antoni Beuter fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a fabular. Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquista]], nomenat pels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] com a ''Penó de la Conquesta''. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  

{{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''|Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604) per Pere Antoni Beuter}}

{{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''|Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604) per Pere Antoni Beuter}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==