Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1393 bytes afegits ,  Ahir a les 18:59
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Vikingshipmini.jpg|thumb|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]
 
[[Archiu:Vikingshipmini.jpg|thumb|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]
'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic víkingr) és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famossos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o a els seus països d’orige. La metonimia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.
+
'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic ''víkingr'') és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països d'orige. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.
    
El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.  
 
El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà.  
Llínea 6: Llínea 6:  
El llímit meridional de la seua expansió fon [[Al-Andalus]]. Alguns vikings coneguts són [[Èric el Roig]] o [[Leif Ericsson]] (primer europeu en arribar a Amèrica, a on fundà la colònia de [[Vinland]]).
 
El llímit meridional de la seua expansió fon [[Al-Andalus]]. Alguns vikings coneguts són [[Èric el Roig]] o [[Leif Ericsson]] (primer europeu en arribar a Amèrica, a on fundà la colònia de [[Vinland]]).
   −
==Grup ètnic==
+
== Grup ètnic ==
 
Els vikings foren un grup ètnic originari d'[[Escandinàvia]], els països nòrdics, que varen florir entre els anys [[789]] i [[1100]]. També són nomenats [[normants]], encara que esta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establits en l'Europa Occidental.
 
Els vikings foren un grup ètnic originari d'[[Escandinàvia]], els països nòrdics, que varen florir entre els anys [[789]] i [[1100]]. També són nomenats [[normants]], encara que esta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establits en l'Europa Occidental.
    
Atres grups vikings s'establiren en l'Europa Oriental nomenats [[varecs]]. Els víkings eren descendents d'un poble d'orige [[Pobles germànics|germànic]] que es va establir en la península escandinava cap al [[sigle XXI a. C.]].
 
Atres grups vikings s'establiren en l'Europa Oriental nomenats [[varecs]]. Els víkings eren descendents d'un poble d'orige [[Pobles germànics|germànic]] que es va establir en la península escandinava cap al [[sigle XXI a. C.]].
   −
==Història==
+
== Història ==
[[Image:Viking expansion.png|thumb|350px|Mapa de les zones d'asentament vikingues:
+
[[Image:Viking expansion.png|thumb|350px|Mapa de les zones d'assentament vikingues:
 
{{leyenda|#900|Sigle VIII}}
 
{{leyenda|#900|Sigle VIII}}
 
{{leyenda|red|Sigle IX}}
 
{{leyenda|red|Sigle IX}}
Llínea 18: Llínea 18:  
{{leyenda|yellow|Sigle XI}}
 
{{leyenda|yellow|Sigle XI}}
 
{{leyenda|#0F0|Àrea d'influència de les incursions vikingues}}]]
 
{{leyenda|#0F0|Àrea d'influència de les incursions vikingues}}]]
Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumbrades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[àvar|àvars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com consecuència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].
+
Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[avar|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].
   −
Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[normandia|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Còrdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kiev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.
+
Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Córdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.
   −
Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca|danesos]] amplian fins [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que lograren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.
+
Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
* Espinar Moreno,Manuel,; Robles Delgado, Alberto, ; Abellán Santisteban, José (2015). ''«Los vikingos y sus casas». Los vikingos en la Historia'', 2. ISBN 978-84-608-3202-7.
 +
* Haugen, Einar. ''Norwegian-English Dictionary'', p. 483. University of Wisconsin Pres
 +
* Judith Jesch: ''Ships and Men in the Late Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Verse'', ed. Woodbridge: Boydell Press, 2001, pp. 56, 180-181. ISBN 0-85115-826-9
 +
* Lars-Magnar Enoksen: ''Skånska runstenar'' (Lund 1999) s.89 f
 +
 
 +
== Bibliografia ==
   −
==Referències==
+
* García Corrales, E. (2010). ''«Los vikingos invaden Sevilla»''. Historia 16, 235, 25-32, 1995. ISSN 0210-6353
{{Traduït de |es| Vikingo}}
+
* Hollander, L. M. (1955) ''The Saga of the Jómsvíkings''. Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-77623-4 ([[anglés]])
<references/>
+
* L'Orsa, V. (2009). ''Blodige oppgjør. Vikingene på den iberiske halvøy''. Oslo: Kolofon Forlag. ISBN 978-82-300-0585-9
 +
* San José Beltrán, L. (2015). ''Quiénes fueron realmente los vikingos''. Un estudio sobre la historia y cultura del pueblo escandinavo entre los siglos VIII y XI. Barcelona: Quarentena Ediciones. ISBN 978-84-16229-16-1
 +
* Sturluson, S.. (1992). ''Heimskringla: History of the Kings of Norway''. Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-73061-6 (inglés)
 +
* VV. AA. (2004). ''Los Vikingos en la Península Ibérica''. Madrid: Fundación Reina Isabel de Dinamarca. ISSN 87-7667-000-7.
   −
==Enllaços Externs==
+
== Enllaços Externs ==
 
{{Commonscat|Vikings}}
 
{{Commonscat|Vikings}}
  
70 884

edicions

Menú de navegació