1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Milà''' (en italià ''Milano'' i en llombart ''Milà'') és la principal ciutat de la Itàlia septentrional. ...».
'''Milà''' (en [[Idioma italià|italià]] ''Milano'' i en [[Idioma llombart|llombart]] ''Milà'') és la principal [[ciutat]] de la [[Itàlia]] septentrional.
És la capital de la [[província de Milà]] i de la regió de [[Llombardia]]. Es troba ubicada en la [[plana padana]], una de les regions més desenrollades d'Itàlia.
== Història ==
=== Antiguetat ===
Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon després conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.
En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosio de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[Hun]]s.
=== Edat Mijana ===
Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per [[Got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En 539, durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a 774, quan va passar a mans de [[Carlomagno]].
A finals de sigle VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart van anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el sigle XI. En 1162 fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en 1176 en la [[batalla de Legnano]], junt en la resta de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del sigle XIV, Milà fon un dels pocs llocs d'Europa que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre 1351 i 1402.
=== Renaiximent ===
Durant el [[Renaiximent]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de [[Leonardo da Vinci]] i [[Bramador]].
Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[França|francés]] [[Francisco I]]. Després de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser possessió [[Espanya|espanyola]] davall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]].
=== Sigle XVIII ===
En [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], se va cedir a [[Àustria]].
=== Sigle XIX ===
Després de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].
En [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.
=== Sigle XX ===
En el [[sigle XX]], Milà fon el centre de la història d'Itàlia. Fon seu de la [[Exposició Universal]] de [[1906]].
Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.
Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la lliberació de la ciutat), fon en el segon després de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').
En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndal de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.
=== Milà hui ===
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].
La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de la Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
{{commons|Milano}}
*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.Html Fotografies de Milà]
*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemany
[[Categoria:Milán| ]]
[[Categoria:ducats]]
[[Categoria:Localitats de la província de Milà]]
És la capital de la [[província de Milà]] i de la regió de [[Llombardia]]. Es troba ubicada en la [[plana padana]], una de les regions més desenrollades d'Itàlia.
== Història ==
=== Antiguetat ===
Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon després conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.
En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosio de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[Hun]]s.
=== Edat Mijana ===
Després de la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que la resta d'Itàlia, fon ocupada per [[Got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|M<small>AIER</small>, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En 539, durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|R<small>OUCHE</small>, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|F<small>OSSIER</small>, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>R<small>OUCHE</small>, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>M<small>AIER</small>, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a 774, quan va passar a mans de [[Carlomagno]].
A finals de sigle VIII, Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart van anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el sigle XI. En 1162 fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en 1176 en la [[batalla de Legnano]], junt en la resta de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre 1277 i 1447 la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del sigle XIV, Milà fon un dels pocs llocs d'Europa que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre 1351 i 1402.
=== Renaiximent ===
Durant el [[Renaiximent]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de [[Leonardo da Vinci]] i [[Bramador]].
Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[França|francés]] [[Francisco I]]. Després de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser possessió [[Espanya|espanyola]] davall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]].
=== Sigle XVIII ===
En [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], se va cedir a [[Àustria]].
=== Sigle XIX ===
Després de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].
En [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.
=== Sigle XX ===
En el [[sigle XX]], Milà fon el centre de la història d'Itàlia. Fon seu de la [[Exposició Universal]] de [[1906]].
Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.
Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la lliberació de la ciutat), fon en el segon després de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').
En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndal de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.
=== Milà hui ===
Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].
La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de la Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].
== Referències ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
{{commons|Milano}}
*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.Html Fotografies de Milà]
*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemany
[[Categoria:Milán| ]]
[[Categoria:ducats]]
[[Categoria:Localitats de la província de Milà]]