| | Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[sigle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref> | | Un d'estos hòmens que va sorgir a principis del [[sigle XVI]] es dia [[Heinrich Cornelius Agrippa]]. Este alquimista crea ser un mac i poder invocar [[Ser espiritual|esperits]]. La seua influència va ser insignificant pero, com Flamel, va elaborar escrits als quals es varen referir alquimistes d'anys posteriors. De nou com Flamel, va fer bastant per a canviar l'alquímia d'una filosofia mística a una màgia [[ocultisme|ocultista]]. Va mantindre vives les filosofies d'alquimistes anteriors, incloent-hi la ciència experimental, la numerología, etcétera, pero va afegir la teoria màgica, lo que va reforçar l'idea de l'alquímia com a creença ocultista. A pesar de tot això, Agrippa es considerava a si mateix cristià, si be les seues opinions varen entrar en freqüència en conflicte en l'Iglésia.<ref> (Edwards p. 56-9; Wilson p. 23-9)</ref> |
| | L'alquimia europea va continuar per esta mateixa senda fins als albors del [[Renaiximent]]. Esta época va vore també una florida dels estafadors que usaven trucs químics i jocs de mans per a «demostrar» la transmutació de metals comuns en or o que afirmaven tindre el coneiximent del secret que (en una «chicoteta» inversió inicial) portaria en tota seguritat a això. | | L'alquimia europea va continuar per esta mateixa senda fins als albors del [[Renaiximent]]. Esta época va vore també una florida dels estafadors que usaven trucs químics i jocs de mans per a «demostrar» la transmutació de metals comuns en or o que afirmaven tindre el coneiximent del secret que (en una «chicoteta» inversió inicial) portaria en tota seguritat a això. |