| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Francisco A. Roca Traver | | | nom = Francisco A. Roca Traver |
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Froca.jpg|200px]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] |
| Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | data_naix = 19 d'agost de [[1921]] | | | data_naix = 19 d'agost de [[1921]] |
| | | lloc_naix = [[Torreblanca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_naix = [[Torreblanca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| − | | data_mort = | + | | data_mort = 2 de març de [[2018]] |
| − | | lloc_mort = | + | | lloc_mort = [[Torreblanca]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Francisco A. Roca Traver''' ([[Torreblanca]], [[19 d'agost]] de [[1921]]). Historiador. | + | '''Francisco A. Roca Traver''' ([[Torreblanca]], [[19 d'agost]] de [[1921]] - † [[2 de març]] de [[2018]]). Fon un important historiador i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Historiador, catedràtic i acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). Fon Croniste Oficial i Fill Predilecte de Torreblanca. |
| | + | |
| | + | Fon membre de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història i d'Honor de l'Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Francisco A. Roca Traver va nàixer el 19 d'agost de l'any 1921 en Torreblanca, frut del matrimoni de Francisco Roca i Elvira Traver. Son pare fon mestre del [[Colege Herrero de Castelló]] i també, Tinent d'Alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]]. La seua germana, de nom Elvira com sa mare, va contraure matrimoni en el prestigiós gestor administratiu de [[Castelló]], Rafael Beltrán Cervelló. Va contraure matrimoni en la [[ciutat de Valéncia]], el [[2 de setembre]] de [[1958]], en Josefa Girbés pero no tingueren fills. | + | Francisco A. Roca Traver va nàixer el 19 d'agost de l'any 1921 en la població valenciana i castellonenca de [[Torreblanca]], en la comarca de la [[Plana Alta]], frut del matrimoni de Francisco Roca i Elvira Traver. Son pare fon mestre del [[Colege Herrero de Castelló]] i també, Tinent d'Alcalde de l'[[Ajuntament de Castelló]]. La seua germana, de nom Elvira com sa mare, va contraure matrimoni en el prestigiós gestor administratiu de [[Castelló]], Rafael Beltrán Cervelló. Va contraure matrimoni en la [[ciutat de Valéncia]], el [[2 de setembre]] de [[1958]], en Josefa Girbés pero no tingueren fills. |
| | | | |
| | == Estudis == | | == Estudis == |
| Llínea 20: |
Llínea 22: |
| | Va estudiar de ben chicotet en el Colege Herrero rodejat d'alumnes i professors molt significatius. I el bachillerat en l'Institut d'Ensenyança Mija de Castelló, que més tart rebria el nom de [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]], alcançant un Premi Extraordinari. | | Va estudiar de ben chicotet en el Colege Herrero rodejat d'alumnes i professors molt significatius. I el bachillerat en l'Institut d'Ensenyança Mija de Castelló, que més tart rebria el nom de [[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Francesc Ribalta]], alcançant un Premi Extraordinari. |
| | | | |
| − | Francisco Roca Traver, és llicenciat en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, en [[1942]]. Doctor ''cum laude'' en Història per l'Universitat Complutense de Madrit, en [[juny]] de [[1944]]. Professor Adjunt d'Història de la Cultura en l'Universitat de Valéncia entre [[1943]] i [[1950]]. Becari del Colege ''César Carlos'' de Madrit (1950-[[1953]]). Catedràtic de Geografia i Història en 1953. Despuix de varis destins va eixercir com a director de l'Institut de Bachillerat d'[[Algemesí]] (1953-[[1987]]), fins a la seua jubilació. | + | Francisco Roca Traver, era llicenciat en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat de Valéncia]], en premi extraordinari, en [[1942]]. Doctor ''cum laude'' en Història per l'[[Universitat Complutense de Madrit]], en [[juny]] de [[1944]]. Professor Adjunt d'Història de la Cultura en l'Universitat de Valéncia entre [[1943]] i [[1950]]. Becari del Colege ''César Carlos'' de Madrit ([[1950]]-[[1953]]). Catedràtic de Geografia i Història en [[1953]]. Despuix de varis destins va eixercir com a director de l'Institut de Bachillerat d'[[Algemesí]] (1953-[[1987]]), fins a la seua jubilació. |
| | | | |
| | == Trayectòria professional == | | == Trayectòria professional == |
| Llínea 26: |
Llínea 28: |
| | Va pertànyer com a Colaborador en l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia ([[1945]]); en l'Institut Jerónimo Zurita del S.I.C, Madrit 1945; Membre de la Societat Castellonenca de Cultura ([[1963]]); Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ([[1984]]); Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit ([[1997]]) i Acadèmic d'Honor de l'[[Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica]] ([[2005]]). | | Va pertànyer com a Colaborador en l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institució Alfons el Magnànim de Valéncia ([[1945]]); en l'Institut Jerónimo Zurita del S.I.C, Madrit 1945; Membre de la Societat Castellonenca de Cultura ([[1963]]); Acadèmic de Número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana ([[1984]]); Acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història de Madrit ([[1997]]) i Acadèmic d'Honor de l'[[Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica]] ([[2005]]). |
| | | | |
| − | Ha participat en Congressos d'Història Medieval (C.S.I.C.) de [[Jaca]], [[Puigcerdá]], [[Barcelona]], [[Palma de Mallorca]], Valéncia i en el "I Congrés d'Història del País Valencià (sic)".
| + | Va participar en Congressos d'Història Medieval (C.S.I.C.) de [[Jaca]], [[Puigcerdà]], [[Barcelona]], [[Palma de Mallorca]], Valéncia i en el "I Congrés d'Història del País Valencià (sic)". |
| | | | |
| | == Obres == | | == Obres == |
| Llínea 50: |
Llínea 52: |
| | * ''El obispo de Segorbe-Albarracín fr. Juan de Muñatones y el proceso del Príncipe Carlos'' (1991) | | * ''El obispo de Segorbe-Albarracín fr. Juan de Muñatones y el proceso del Príncipe Carlos'' (1991) |
| | * ''Las primeras fundaciones de los jesuitas en Valencia'' (1992) | | * ''Las primeras fundaciones de los jesuitas en Valencia'' (1992) |
| | + | * ''La jurisdicción civil del Justicia de Valencia (1238-1321)'' (1992) |
| | * ''Los jesuitas y la enseñanza en Valencia (1564-1597)'' (1993) | | * ''Los jesuitas y la enseñanza en Valencia (1564-1597)'' (1993) |
| | * ''Un dia en la societat foral: el ritme del temps en la Valencia del XV'' (1995) | | * ''Un dia en la societat foral: el ritme del temps en la Valencia del XV'' (1995) |
| Llínea 69: |
Llínea 72: |
| | * ''Fr. Tomás de Rocabertí y el Colegio de San Pío V de Valencia'' (2008) | | * ''Fr. Tomás de Rocabertí y el Colegio de San Pío V de Valencia'' (2008) |
| | * ''Los judíos en la Valencia medieval: vida, sociedad y cultura'' (2008) | | * ''Los judíos en la Valencia medieval: vida, sociedad y cultura'' (2008) |
| − | * ''Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana'', (RACV. Valéncia, 2008) | + | * ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'', (RACV. Valéncia, 2008). Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008. |
| | * ''La repoblación mudejar del Castellón tardomedieval'' (2009) | | * ''La repoblación mudejar del Castellón tardomedieval'' (2009) |
| | * ''Estructura urbanística del Castellón tardomedieval'' (2010) | | * ''Estructura urbanística del Castellón tardomedieval'' (2010) |
| Llínea 84: |
Llínea 87: |
| | == Torreblanca == | | == Torreblanca == |
| | | | |
| − | A part dels seus nomenaments de Fill Predilecte i Croniste Oficial, Francisco Roca, sempre dedicat a l'investigació medieval del [[Regne de Valéncia]], no ha descuidat mai l'abordar temes específics de Castelló i especialment de Torreblanca, ciutat de la que ha publicat el seu Cançoner Popular ''El barreig de Torreblanca en [[1397]]. Elenc de notícies de Torreblanca'' i alguna cosa que li va tindre sempre molt interessat, com ''La vida de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno i la Vila de Torreblanca''. | + | A part dels seus nomenaments de Fill Predilecte i Croniste Oficial, Francisco Roca, sempre dedicat a l'investigació medieval del [[Regne de Valéncia]], no descuidà mai l'abordar temes específics de Castelló i especialment de Torreblanca, ciutat de la que ha publicat el seu Cançoner Popular ''El barreig de Torreblanca en [[1397]]. Elenc de notícies de Torreblanca'' i alguna cosa que li va tindre sempre molt interessat, com ''La vida de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno i la Vila de Torreblanca''. |
| | | | |
| | == Distincions i Premis == | | == Distincions i Premis == |
| | | | |
| − | Francisco Roca Traver és Croniste Oficial ([[1972]]) i fill predilecte de Torreblanca ([[1974]]). | + | Francisco Roca Traver fon Croniste Oficial ([[1972]]) i fill predilecte de Torreblanca ([[1974]]). |
| | | | |
| | * Premi Ciutat de Castelló (1952) | | * Premi Ciutat de Castelló (1952) |
| − | * Creu d'Alfons X el Sabi en 1962 | + | * Creu d'Alfons X el Sabi (1962) |
| | * Premi Roque Chabás (1963) | | * Premi Roque Chabás (1963) |
| | * Premi Pere Compte (1965) | | * Premi Pere Compte (1965) |
| | * Premi Navarro Reverter (1964) | | * Premi Navarro Reverter (1964) |
| − | * Premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia en 1996 i 1998. | + | * Premi Senyera de l'Ajuntament de Valéncia (1996) i (1998). |
| − | * Premi Extraordinari de l'Exm. Ajuntament de Valéncia en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, en els anys 2004 al 2013. | + | * Premi Extraordinari de l'Exm. Ajuntament de Valéncia en els [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]], en els anys 2004 al 2013. |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|''También el latín fue relegado paulatinamente a usos cultos y el romance valenciano ocupará los ámbitos del uso propio, como idioma singular en el reino de Valencia.''|Francisco Roca Traver}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.'' |
| | + | |
| | + | ''El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.'' [...] |
| | + | |
| | + | ''Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.'' [...] |
| | + | |
| | + | ''El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio...''}} |
| | + | |
| | + | * ''Historia de la Cultura Valenciana (1269-1499): documentos para su estudio''. Francisco A. Roca Traver ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2004). |
| | | | |
| | {{Cita|Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia: | | {{Cita|Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia: |
| Llínea 128: |
Llínea 143: |
| | 13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.}} | | 13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.}} |
| | | | |
| − | * ''Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana''. Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2008) | + | * ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. Francisco A. Roca Traver ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Se ha venido aceptando que Jaime I -en una apacible reunión que tuviera en Alcañiz con Hugo de Fullalquer y don Blasco de Aragón- se avino a las sugerencias de ambos en bajar a la conquista de las tierras del sayyid almohade de Valencia Abu Sa´id pero admitimos que si, para algunos, en aquel momento, el monarca no tenía idea cabal del destino de las nuevas tierras que pudiera conquistar, es bien cierto que nos debe constar que jamás pensó incorporarlas al reino de Aragón o al Condado de Barcelona.''}} |
| | + | |
| | + | * ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. Francisco A. Roca Traver ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) |
| | + | |
| | + | {{Cita|''En cuanto a la libertad sorprende leer detenidamente los Furs valencianos para darse cuenta de que a las familias que iban asentándose en estas tierras de realengo se les concederían unos privilegios y unas condiciones jurídicas excepcionales – que aún hoy resultan inconcebibles para muchos territorios de aquel siglo XIII europeo – y unos beneficios para quienes emigraban a las tierras valencianas de las de señorío e iban a asentarse en un territorio de libertad, prometedor de oportunidades que, en modo alguno, gozaron en sus lugares de procedencia y en el que su condición de vehí les concedía defensa y protección, a saber:'' |
| | + | |
| | + | 1.- ''una justicia administrada por el propio pueblo, a través del Justicia local'' |
| | + | |
| | + | 2.- ''un comercio libre y ejercido por cualquier vecino de una comunidad'' |
| | + | |
| | + | 3.- ''un libre disfrute de aguas y riberas, propiedad de los municipios'' |
| | + | |
| | + | 4.- ''el libre ejercicio de la enseñanza impartida por cualquier vecino'' |
| | | | |
| − | {{Cita|''Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.''
| + | 5.- ''una libertad de tránsito de personas y ganados, por caminos y assagadors'' |
| | | | |
| − | ''El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.'' [...] | + | 6.- ''una moneda de cambio libre y ajustada a un módulo, esto es, el morabatí'' |
| | | | |
| − | ''Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.'' [...] | + | 7.- ''y el libre ejercicio de su religión, en mezquitas y sinagogas, protegidas por la autoridad real''}} |
| | | | |
| − | ''El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio...''}} | + | * ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. Francisco A. Roca Traver ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008. |
| | | | |
| − | * ''Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)''. Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2004).
| + | {{Cita|''Y en lo que concierne a la propiedad el monarca [Jaume I] intuye que el mejor principio para promocionar unos asentamientos permanentes era el dejar claro en sus Furs la oportunidad que se les ofrece a las familias de crear un patrimonio. La política económica del monarca que iba a vertebrar 'aquelles terres de l'orta de Valencia' es sencillamente genial y extraordinaria: le da al colono tierras y acequias francas al igual que al 'savi en dret' le ordena obvie el latín y use en el procedimiento judicial el 'romanç', -que entendía el hombre del campo- y, asimismo, recomienda a éste trabaje la tierra, use el agua y concierte clima y cultivos 'segons es feia en temps de serrahíns'.''}} |
| | | | |
| − | {{Cita|''Se ha venido aceptando que Jaime I -en una apacible reunión que tuviera en Alcañiz con Hugo de Fullalquer y don Blasco de Aragón- se avino a las sugerencias de ambos en bajar a la conquista de las tierras del sayyid almohade de Valencia Abu Sa´id pero admitimos que si, para algunos, en aquel momento, el monarca no tenía idea cabal del destino de las nuevas tierras que pudiera conquistar, es bien cierto que nos debe constar que jamás pensó incorporarlas al reino de Aragón o al Condado de Barcelona.''}}
| + | * ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. Francisco A. Roca Traver ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008. |
| | | | |
| − | * ''Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana''. Francisco A. Roca Traver (RACV. Valéncia, 2008) | + | * Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista: |
| | | | |
| | + | {{Cita|[[Joan Reglà]], Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ambrosio Huici|Huici Miranda]] (u dels millors arabistes d'Europa) i [[Felip Mateu i Llopis|Mateu i Llopis]] que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: [[Roc Chabàs|Roque Chabás]], [[Honori Garcia i Garcia|Honorio García]], [[Francesc Carreras i Candi|Carreras i Candi]], [[Julià Ribera i Tarragó|Julián Ribera]], [[Ambrosio Huici Miranda]], [[Miguel Gual Camarena|Gual Camarena]], [[Julià San Valero|Julià San Valero Aparisi]], [[Antonio Ubieto Arteta]], [[Francisco Roca Traver|Roca Traver]], [[Thomas F. Glick]], [[R.I. Burns]], [[Vicent Lluís Simó Santonja|Vicent Simó Santonja]], [[Desamparats Cabanes]], [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]], [[Leopolt Peñarroja]], [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri]] i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} |
| | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | | | |
| | * [http://www.racv.es/es/academic-francisco-roca-traver-es Ficha d'acadèmic de Francisco A. Roca Traver - RACV] | | * [http://www.racv.es/es/academic-francisco-roca-traver-es Ficha d'acadèmic de Francisco A. Roca Traver - RACV] |
| − | * [http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/investigador-miembro-real-academia-cultura-valenciana_881205.html Investigador y miembro de la Real Academia de Cultura Valenciana - Bellés - Mediterráneo] | + | * [http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/investigador-miembro-real-academia-cultura-valenciana_881205.html Investigador y miembro de la Real Academia de Cultura Valenciana - Salvador Bellés - ''Mediterráneo''] |
| | + | * [https://www.lasprovincias.es/culturas/muere-francisco-roca-traver-academia-cultura-valenciana-20180306100128-nt.html Muere Francisco A. Roca Traver, miembro de la Real Academia de Cultura Valenciana - ''Las Provincias''] |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |
| | + | [[Categoria:Escritors]] |
| | [[Categoria:Escritors valencians]] | | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| | + | [[Categoria:Historiadors]] |
| | + | [[Categoria:Historiadors valencians]] |
| | [[Categoria:Acadèmics RACV]] | | [[Categoria:Acadèmics RACV]] |
| | + | [[Categoria:Cronistes]] |
| | + | [[Categoria:Cronistes valencians]] |