Canvis

'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

'''Mèxic''' ([[Idioma náhuatl|náhuatl]]: Mēxihco, [[Idioma espanyol|espanyol]]: México), oficialment '''Estats Units Mexicans''', és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'[[Amèrica del Nort]]. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la [[Ciutat de Mèxic]], del qual el seu territori ha segut designat com a Districte Federal.

Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[Belice]] i [[Guatemala]], i al oest en el [[ocean Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió propera als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

Llimita al nort en els [[Estats Units d'Amèrica]], al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en [[Belice]] i [[Guatemala]], i al oest en el [[ocean Pacífic]]. La superfície mexicana ocupa una extensió pròxima als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del [[Terra|mon]] ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que es tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el [[castellà]] conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.

El poblament d'este territor se remonta possiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.

El poblament d'este territor se remonta possiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discussió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per la seua independència política en [[1810]]. Posteriorment, durant prop d'un [[sigle]] el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions estrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del [[sigle XX]] (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.