Canvis

2 bytes eliminats ,  18:11 19 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tresor' a 'tesor'
Llínea 6: Llínea 6:  
Laura (Belen Rueda) torna en la seua familia a l'orfanat a on va créixer de chiqueta, en l'intenció de convertir-ho en una residencia per a chiquets en [[Sindrome de Down]]. Una volta en el lloc, el chicotet Simón (Roger Princep) de set anys, fill adoptiu de Laura i el seu marit, portador del [[VIH]], escomença a deixar-se portar pels seus amics imaginaris, als que els seus pares no els donen importancia. Un d'ells és Tomás (Óscar Casas) que porta una maixquera semblant a un sac que li tapa tota el cap, i pronte se li uniran cinc chiquets més. Uns dies més tart, una treballadora social, Benigna Escobedo (Montserrat Carulla), acodix a l'orfanat per a parlar sobre l'adopció de Somón i la seua malaltia, pero com tot sembla un poc estrany, Laura s'enfada i la tira de casa. No obstant, eixa mateixa nit Laura la descobrix mirant en l'almagasen de [[carbó]], pero la dona conseguix escapar abans de que puga ser atrapat.
 
Laura (Belen Rueda) torna en la seua familia a l'orfanat a on va créixer de chiqueta, en l'intenció de convertir-ho en una residencia per a chiquets en [[Sindrome de Down]]. Una volta en el lloc, el chicotet Simón (Roger Princep) de set anys, fill adoptiu de Laura i el seu marit, portador del [[VIH]], escomença a deixar-se portar pels seus amics imaginaris, als que els seus pares no els donen importancia. Un d'ells és Tomás (Óscar Casas) que porta una maixquera semblant a un sac que li tapa tota el cap, i pronte se li uniran cinc chiquets més. Uns dies més tart, una treballadora social, Benigna Escobedo (Montserrat Carulla), acodix a l'orfanat per a parlar sobre l'adopció de Somón i la seua malaltia, pero com tot sembla un poc estrany, Laura s'enfada i la tira de casa. No obstant, eixa mateixa nit Laura la descobrix mirant en l'almagasen de [[carbó]], pero la dona conseguix escapar abans de que puga ser atrapat.
 
   
 
   
Més tart, Simón li explica a sa mare el joc al que ha estat jugant en els seus amics imaginaris, que consistix en reemplaçar objectes per atres, i a l'acabar les pistas, deuries trobar el teu tresor, i al fer-ho, tens dret a demanar un desig. Jugant a aixó, Simón troba els papers de l'adopció, i Laura li espeta que son papers personals; en mitat de la discussió, ella li crida que deu deixar de dir mentiroles en lo referent a jugar en atres chiquets, i ell li diu que és ella la mentirosa, perque no és sa mare, i els seus amics li han dit que se va a morir pronte.
+
Més tart, Simón li explica a sa mare el joc al que ha estat jugant en els seus amics imaginaris, que consistix en reemplaçar objectes per atres, i a l'acabar les pistas, deuries trobar el teu tesor, i al fer-ho, tens dret a demanar un desig. Jugant a aixó, Simón troba els papers de l'adopció, i Laura li espeta que son papers personals; en mitat de la discussió, ella li crida que deu deixar de dir mentiroles en lo referent a jugar en atres chiquets, i ell li diu que és ella la mentirosa, perque no és sa mare, i els seus amics li han dit que se va a morir pronte.
 
   
 
   
 
Durant la festa d'inauguració, Laura i Simón discutixen perque ella no te temps d'anar a vore "la casita de Tomás", i se marcha. Més tart puja per a disculpar-se, i mentres lo busca se troba en Tomás, que la tanca en un dels quarts de bany. Quan Laura conseguix eixir, descobrix que Simón ha desaparegut, i lo busca sense descans tant dins com fora de la casa. La busca la conduix fins la cova a on Simón havia conegut a Tomás, pero la marea puja i li és impossible entrar, i en la carrera se trenca una cama. En l'hospital, la psicologia de la policia, Pilar (Mabel Rivera), els diu tant a Carles com a Laura que no havia ningú en la cova, pese a que Laura havia vist alli a algu, i que és possible que Benigna hi haja seqüestrat al seu fill. Eixa mateixa nit, Laura, mentres està tombada en el llit, oix en sa casa uns colps inexplicables en les parets.
 
Durant la festa d'inauguració, Laura i Simón discutixen perque ella no te temps d'anar a vore "la casita de Tomás", i se marcha. Més tart puja per a disculpar-se, i mentres lo busca se troba en Tomás, que la tanca en un dels quarts de bany. Quan Laura conseguix eixir, descobrix que Simón ha desaparegut, i lo busca sense descans tant dins com fora de la casa. La busca la conduix fins la cova a on Simón havia conegut a Tomás, pero la marea puja i li és impossible entrar, i en la carrera se trenca una cama. En l'hospital, la psicologia de la policia, Pilar (Mabel Rivera), els diu tant a Carles com a Laura que no havia ningú en la cova, pese a que Laura havia vist alli a algu, i que és possible que Benigna hi haja seqüestrat al seu fill. Eixa mateixa nit, Laura, mentres està tombada en el llit, oix en sa casa uns colps inexplicables en les parets.
Llínea 14: Llínea 14:  
Incapaç d'enfrontar-se a la situació, Carles abandona l'orfanat i Laura li demana que li doni dos dies de determini per a trobar a Simón. Ella recrea la disposició original de l'orfanat i intenta posar-se en contacte en els fantasmes dels chiquets, mediant els seus jocs i pronte escomença a vore'ls a la seua al voltant i ella inicia un joc de pilpil, al que solia jugar quan se crie en l'orfanat. Els fantasmes la conduixen a una porta oculta dins d'un armari baix l'escala ("la casita de Tomás", a la qual Simón se referi just abans de la seua desaparició). Esta porta conduix a un espai del soterraneu. En el que veu a Simón viu i ho abraça en una manta. Quan conseguix que els fantasmes dels chiquets desapareixquen, Laura troba que la manta a on havia estat abraçant a Simón està buida i a la seua esquena se troba el cadaver del seu fill, que porta la maixquera de Tomás.
 
Incapaç d'enfrontar-se a la situació, Carles abandona l'orfanat i Laura li demana que li doni dos dies de determini per a trobar a Simón. Ella recrea la disposició original de l'orfanat i intenta posar-se en contacte en els fantasmes dels chiquets, mediant els seus jocs i pronte escomença a vore'ls a la seua al voltant i ella inicia un joc de pilpil, al que solia jugar quan se crie en l'orfanat. Els fantasmes la conduixen a una porta oculta dins d'un armari baix l'escala ("la casita de Tomás", a la qual Simón se referi just abans de la seua desaparició). Esta porta conduix a un espai del soterraneu. En el que veu a Simón viu i ho abraça en una manta. Quan conseguix que els fantasmes dels chiquets desapareixquen, Laura troba que la manta a on havia estat abraçant a Simón està buida i a la seua esquena se troba el cadaver del seu fill, que porta la maixquera de Tomás.
 
   
 
   
Descobrix, al fi, que havia segut ella la que, sense voler, havia causat la mort de Simón, bloquejant en la seua busca la porta del soterraneu, atrapant-ho dins, i recorda els sorolls inexplicables que havia escoltat aquella mateixa nit eren els de Simón tractant d'eixir i caent per les escales. Laura, en estat de shock, porta el cos Simón amunt i engolix varis sarpallons de pastilles d'Alprazolam, demanant estar en Simón atra volta, com premi per haver terminat el joc del tresor. El desig torna la vida a Simón en els braços de Laura, i ell desija, a la seua volta, que se quede en tots els chiquets de l'orfanat per a que els cuide, i ella accepta.
+
Descobrix, al fi, que havia segut ella la que, sense voler, havia causat la mort de Simón, bloquejant en la seua busca la porta del soterraneu, atrapant-ho dins, i recorda els sorolls inexplicables que havia escoltat aquella mateixa nit eren els de Simón tractant d'eixir i caent per les escales. Laura, en estat de shock, porta el cos Simón amunt i engolix varis sarpallons de pastilles d'Alprazolam, demanant estar en Simón atra volta, com premi per haver terminat el joc del tesor. El desig torna la vida a Simón en els braços de Laura, i ell desija, a la seua volta, que se quede en tots els chiquets de l'orfanat per a que els cuide, i ella accepta.
 
   
 
   
 
Més tart, Carles acodix al memorial per a Laura, Simón, i els orfens. Després de portar-los flors, torna al vell dormitori dels orfens i troba en el sol un medalló de Sant Antoni, el buscador d'articuls perduts, que havia donat a Laura algun temps arrere. Ell oix la porta de dormitori obrint-se, alça la vista i sonriu.
 
Més tart, Carles acodix al memorial per a Laura, Simón, i els orfens. Després de portar-los flors, torna al vell dormitori dels orfens i troba en el sol un medalló de Sant Antoni, el buscador d'articuls perduts, que havia donat a Laura algun temps arrere. Ell oix la porta de dormitori obrint-se, alça la vista i sonriu.
110 425

edicions