72 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 33:
Llínea 33: − + Llínea 43:
Llínea 43: − + − +
sense resum d'edició
El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]].
El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]].
En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat formula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.
En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat fòrmula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].
En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.
== La física del sigle XXI ==
== La física del sigle XXI ==
La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica continua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].
La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica contínua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].
== Vore també ==
== Vore també ==