Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  12:45 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|300px|thumbnail|Reikiavik]]
 
[[Archiu:Reykjavík séð úr Hallgrímskirkju.jpeg|300px|thumbnail|Reikiavik]]
'''Reykjavik''' (''Badia del fum'' en [[islandès]]) és la capital d'[[Islàndia]] i la capital d'estat més septentrional del [[món]]. Situada en el suroest de l'illa, en la badia de [[Faxaflói]], té una població de 119.357 habitants ([[2009]]), que pugen a 200.000 en l'aglomeració urbana, la qual inclou les localitats de [[Kópavogur]], [[Hafnarfjörður]], [[Garðabær]], [[Mosfellsbær]], [[Seltjarnarnes]] i [[Álftanes]]. A 50 km al sur per la costa es troba [[Keflavík]], que és a on està situat l'aeroport de vols internacionals [[w:en Keflavík International Airport|Keflavík International Airport]]. Tenint en conte que la seua [[latitut]] és 64° 08′ N, prop del [[Circul Polar Àrtic]] (66° 33′ N), la ciutat rep només quatre hores de llum solar al dia durant l'[[hivern]], i durant l'[[estiu]] la major part de la nit està iluminada com el dia.
+
'''Reykjavik''' (''Badia del fum'' en [[islandès]]) és la capital d'[[Islàndia]] i la capital d'estat més septentrional del [[món]]. Situada en el suroest de l'illa, en la badia de [[Faxaflói]], té una població de 119.357 habitants ([[2009]]), que pugen a 200.000 en l'aglomeració urbana, la qual inclou les localitats de [[Kópavogur]], [[Hafnarfjörður]], [[Garðabær]], [[Mosfellsbær]], [[Seltjarnarnes]] i [[Álftanes]]. A 50 km al sur per la costa es troba [[Keflavík]], que és a on està situat l'aeroport de vols internacionals [[w:en Keflavík International Airport|Keflavík International Airport]]. Tenint en conte que la seua [[latitut]] és 64° 08′ N, prop del [[Circul Polar Àrtic]] (66° 33′ N), la ciutat rep a soles quatre hores de llum solar al dia durant l'[[hivern]], i durant l'[[estiu]] la major part de la nit està iluminada com el dia.
    
El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data de l'any [[870]], pero no va passar de ser un lloc rural fins a l'any [[1752]], que es considera l'any de fundació de la ciutat.
 
El primer assentament noruec al lloc de l'actual ciutat data de l'any [[870]], pero no va passar de ser un lloc rural fins a l'any [[1752]], que es considera l'any de fundació de la ciutat.
109 448

edicions

Menú de navegació