Canvis

2 bytes afegits ,  13:06 20 feb 2018
m
Text reemplaça - 'només' a 'a soles'
Llínea 7: Llínea 7:  
* '''Coacció''': És el mig utilisat per a que tercers seguixquen una determinada [[conducta]]. Pot ser física o [[psicologia|sicològica]].  
 
* '''Coacció''': És el mig utilisat per a que tercers seguixquen una determinada [[conducta]]. Pot ser física o [[psicologia|sicològica]].  
   −
* '''Coerció''': La '''coacció''' va donar pas a la '''coerció''' que és la situació on el tercer realisa el mandat per l'amenaça de l'us de la violència, és dir, la potencialitat de l'us d'eixa violència. S'exclou aixina el paper totalment actiu (ordenar i fer complir) reservant a l'autoritat un paper parcialment actiu (només ordenar). La coacció es fonamentava en el temor d'un dany segur en el cas d'incomplir lo ordenat. D'este alvertent del poder es va desenrollar lo que posteriorment es varen conéixer com a delictes contra l'autoritat, és dir, desafiar al poder.
+
* '''Coerció''': La '''coacció''' va donar pas a la '''coerció''' que és la situació on el tercer realisa el mandat per l'amenaça de l'us de la violència, és dir, la potencialitat de l'us d'eixa violència. S'exclou aixina el paper totalment actiu (ordenar i fer complir) reservant a l'autoritat un paper parcialment actiu (a soles ordenar). La coacció es fonamentava en el temor d'un dany segur en el cas d'incomplir lo ordenat. D'este alvertent del poder es va desenrollar lo que posteriorment es varen conéixer com a delictes contra l'autoritat, és dir, desafiar al poder.
    
* '''Crítiques''': Pero este poder segons els [[anarquisme|Anarquistes]] clàssics fa que es pose en perspectiva la llibertat de l'individu, donant com a fi la dominació d'este a través de regles coactives "dret" les quals en lloc d'ordenar subordinen{{sense referències}}.
 
* '''Crítiques''': Pero este poder segons els [[anarquisme|Anarquistes]] clàssics fa que es pose en perspectiva la llibertat de l'individu, donant com a fi la dominació d'este a través de regles coactives "dret" les quals en lloc d'ordenar subordinen{{sense referències}}.
    
== Llegitimació del poder polític ==
 
== Llegitimació del poder polític ==
* '''Poder sagrat''': La primera forma de llegitimació utilisada es va basar en la [[religió]] i la divinitat. El poderós ya no ho era només perque podia eixercir violència o perque tenia un víncul de temor que li assegurara eixa posició. Ara el poderós s'instituïa com un ser distint, superior i lligat als deus. El poder d'orige diví era incontestable, a no ser per un atre poder d'igual estatus o instituït per un deu diferent. A grans traces est va ser el desenroll esquemàtic fins a la [[Revolució francesa]].
+
* '''Poder sagrat''': La primera forma de llegitimació utilisada es va basar en la [[religió]] i la divinitat. El poderós ya no ho era a soles perque podia eixercir violència o perque tenia un víncul de temor que li assegurara eixa posició. Ara el poderós s'instituïa com un ser distint, superior i lligat als deus. El poder d'orige diví era incontestable, a no ser per un atre poder d'igual estatus o instituït per un deu diferent. A grans traces est va ser el desenroll esquemàtic fins a la [[Revolució francesa]].
    
* '''Poder tribal''': És un poder subordinat. Un eixemple d'este cas seria el [[Imperi *Mongol]].
 
* '''Poder tribal''': És un poder subordinat. Un eixemple d'este cas seria el [[Imperi *Mongol]].
110 594

edicions