Canvis

La pluja normalment presenta un [[pH]] d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO₂ atmosfèric, que forma [[àcid carbònic]], H₂CO₃. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del [[vinagre]] (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'[[àcit sulfúric]], H₂SO₄,  l'[[àcit nítric]], HNO₃. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO₂, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.

La pluja normalment presenta un [[pH]] d'aproximadament 5.65 (llaugerament àcit), degut a la presència del CO₂ atmosfèric, que forma [[àcid carbònic]], H₂CO₃. Es considera pluja àcida si presenta un pH de manco de 5 i pot alcançar el pH del [[vinagre]] (pH 3). Estos valors de pH s'alcancen per la presència d'àcits com l'[[àcit sulfúric]], H₂SO₄,  l'[[àcit nítric]], HNO₃. Estos àcits es formen a partir del [[diòxit de sofre]], SO₂, i el monòxit de nitrogen que es convertixen en àcits.

Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans quantitats, poden també produir òxits de [[sofre]] i [[nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]].

Els hidrocarburs i el carbó utilisats com a font d'energia, en grans cantitats, poden també produir òxits de [[sofre]] i [[nitrogen]] i el [[diòxit de sofre]] emesos per fàbriques, centrals elèctriques i vehículs que cremen [[carbó]] o productes derivats del [[petròleu]].

== Formació de la pluja àcida ==

== Formació de la pluja àcida ==

* Una gran part del '''SO₂''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO₂ és l'[[Metalurgia|indústria metalúrgica]]. El SO₂ pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH₃)₂S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H₂S. Estos compostos s'[[Oxidació|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO₂. Finalment el SO₂ s'oxida a SO₃ (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO₃ pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO₂ en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes quantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.

* Una gran part del '''SO₂''' (diòxit de sofre) emés a l'atmòsfera procedix de l'emissió natural que es produïx per les [[Volcà|erupcions volcàniques]], que són fenómens irregulars. No obstant, una de les fonts de SO₂ és l'[[Metalurgia|indústria metalúrgica]]. El SO₂ pot procedir també d'atres fonts, per eixemple com el sulfur de dimetil, (CH₃)₂S, i atres derivats, o com sulfur d'hidrogen, H₂S. Estos compostos s'[[Oxidació|oxiden]] en l'oxigen atmosfèric donant SO₂. Finalment el SO₂ s'oxida a SO₃ (intervenint en la reacció radicals hidroxil i oxigen) i este SO₃ pot quedar disolt en les gotes de pluja, és el de les emissions de SO₂ en processos d'obtenció d'energia: el carbó, el petròleu i atres combustibles fòssils contenen sofre en unes cantitats variables (generalment més de l'1%), i, degut a la combustió, el sofre s'oxida a diòxit de sofre.

::'''S + O₂ → SO₂'''

::'''S + O₂ → SO₂'''

Els [[nitrat]]s i [[sulfat]]s, sumats als cations [[lixiviació|lixiviats]] del terra, contribuïxen a l'[[eutrofisació]] de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.

Els [[nitrat]]s i [[sulfat]]s, sumats als cations [[lixiviació|lixiviats]] del terra, contribuïxen a l'[[eutrofisació]] de rius i llacs, embassaments i regions costeres, fet que deteriora les seues condicions ambientals naturals i afecta negativament al seu aprofitament.

Un estudi realisat en [[2005]] per [[Vincent Gauci]]<ref>[http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/ Dr Vincent Gauci] (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido</ref> de ''[[Open University]] '', sugerix que quantitats relativament chicotetes de [[sulfat]] presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas [[metà]] produït per [[metanogen]]s en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'[[efecte hivernàcul]].<ref>Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), [http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/pics/d43291.pdf Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain] (en ànglés), en ''Geophysical research letters'', Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544</ref>

Un estudi realisat en [[2005]] per [[Vincent Gauci]]<ref>[http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/ Dr Vincent Gauci] (en anglés), Centre for Earth, Planetary, Space & Astronomical Research, Open University, Reino Unido</ref> de ''[[Open University]] '', sugerix que cantitats relativament chicotetes de [[sulfat]] presents en la pluja àcida tenen una forta influència en la reducció de gas [[metà]] produït per [[metanogen]]s en àrees pantanosses, lo qual podria tidre un impacte, encara que siga lleu, en l'[[efecte hivernàcul]].<ref>Gauci, Vincent; Dise, Nancy; Blake, Stephen (2005), [http://cepsar.open.ac.uk/pers/v.gauci/pics/d43291.pdf Long-term suppression of wetland methane flux following a pulse of simulated acid rain] (en ànglés), en ''Geophysical research letters'', Department of Earth Sciences, Open University, Milton Keynes, Reino Unido, vol. 32, L12804, doi:10.1029/2005GL022544</ref>

== Solucions ==

== Solucions ==