Canvis

El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''és'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''s'', ''sota'' i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''ab''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).

El seu factor més característic és l'us dels artículs salats ''és'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''s'', ''sota'' i ''sos'' (els dos últims despuix de la preposició ''ab''). També es caracterisa per les diferències en els verbs com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là).

Ademés té una enorme quantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

Ademés té una enorme cantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han passat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'[[Espanya]] a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==