Canvis

{{destacat}}

{{destacat}}

{{Infotaula persona

{{Biografia|

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|nom = Isabel I d'Anglaterra

|image = Darnley stage 3.jpg

|image = [[Archiu:Darnley stage 3.jpg|300px]]

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|peu = Retrat de la reina Isabel I, conegut com el «retrat Darnley», ''c.'' 1575

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|títul = [[Monarca britànic|Reina d'Anglaterra i Irlanda]]  

|ocupació =  

|ocupació =  

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|data_naix = [[7 de setembre]] de [[1533]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_naix = [[Palau de Greenwich]], [[Anglaterra]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|data_mort = [[24 de març]] de [[1603]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]],<br />{{bandera2|Anglaterra}} [[Anglaterra]]

|lloc_mort = [[Palau de Richmond]], [[Anglaterra]]

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

|firma = Autograph of Elizabeth I of England.svg

}}

}}

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] – [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

'''Isabel I''', en [[idioma anglés|anglés]] Elizabeth I, ([[7 de setembre]] de [[1533]] - † [[24 de març]] de [[1603]]) fon reina d'[[Anglaterra]] i d'[[Irlanda]] des del [[17 de novembre]] de [[1558]] fins a la seua mort.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

Algunes vegades nomenada '''la Reina Verge''', '''Gloriana''' o '''la Bona Reina Bess''', Elisabet fon la quinta i última monarca de la dinastia [[Tudor]]. Filla del rei [[Enric VIII]], naixqué princesa pero, la seua mare, [[Ana Bolena]], fon eixecutada tres anys despuix del seu naiximent i Elisabet fon declarada ilegitima.  

Despuix de la mort d'Enrique VIII en l'any [[1547]] i l'ascens al tro del seu fill, [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo VI]], Catalina Parr va contraure nou matrimoni en [[Thomas Seymour]] —tio de [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]]— portant-se a Isabel en si. Allí, esta va rebre una exquisita educació que li va propiciar una excelent expressió en el seu [[idioma anglés|anglés]] natal, en [[idioma francés|francés]], en [[idioma italià|italià]], en [[Idioma espanyol|espanyol]], en [[idioma grec|grec]] i en [[llatí]]. Baix l'influència de Catalina, Isabel es va formar com [[Protestantisme|protestant]].

Despuix de la mort d'Enrique VIII en l'any [[1547]] i l'ascens al tro del seu fill, [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo VI]], Catalina Parr va contraure nou matrimoni en [[Thomas Seymour]] —tio de [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]]— portant-se a Isabel en si. Allí, esta va rebre una exquisita educació que li va propiciar una excelent expressió en el seu [[idioma anglés|anglés]] natal, en [[idioma francés|francés]], en [[idioma italià|italià]], en [[Idioma espanyol|espanyol]], en [[idioma grec|grec]] i en [[llatí]]. Baix l'influència de Catalina, Isabel es va formar com [[Protestantisme|protestant]].

Mentres el seu germà es va mantindre en el tro, la posició d'Isabel va ser inestable. No obstant, en [[1553]], [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]] va morir a la primerenca edat de 15 anys. Abans del seu decés, i contravenint l'Acta de Successió dictada pel seu pare en [[1544]], Eduardo va declarar hereua a lady [[Jane Grey]], que seria deposta uns dies despuix de la seua coronació, el [[19 de juliol]] de [[1553]]. Recolzada pel poble, [[María Tudor]] va ingressar triumfant en [[Londres]] acompanyada de la seua mija germana.

Mentres el seu germà es va mantindre en el tro, la posició d'Isabel va ser inestable. No obstant, en l'any [[1553]], [[Eduardo VI d'Anglaterra|Eduardo]] va morir a la primerenca edat de 15 anys. Abans del seu decés, i contravenint l'Acta de Successió dictada pel seu pare en [[1544]], Eduardo va declarar hereua a lady [[Jane Grey]], que seria deposta uns dies despuix de la seua coronació, el [[19 de juliol]] de [[1553]]. Recolzada pel poble, [[María Tudor]] va ingressar triumfant en [[Londres]] acompanyada de la seua mija germana.

Sense fer cas de l'opinió pública, María va contraure matrimoni en el príncip Felipe d'Espanya, futur rei de [[Espanya]] baix el nom de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]]. L'impopularitat d'esta unió va provocar en María la por a ser derrocada per una rebelió popular que nomenara a Isabel com a nova monarca. Este temor casi es va fer realitat quan la [[rebelió de Thomas Wyatt]] de [[1554]] va intentar evitar la seua boda. Despuix del seu fracàs, Isabel va ser feta presonera en la [[Torre de Londres]], pero la seua eixecució, solicitada per alguns membres del sèquit espanyol, mai es va materialisar per la resistència de la cort anglesa a enviar a un membre dels [[Casa de Tudor|Tudor]] al patíbul. La reina va intentar llavors apartar a Isabel de la llínea successòria com a castic, pero el [[Parlament]] li'l va impedir. Despuix de dos mesos de tancada en la Torre, Isabel va ser posada baix vigilància de Sir Henry Bedingfield. A finals d'eixe any, va córrer el fals rumor de que María es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Isabel retornara a la cort, ya que Felipe guardava cert recel a que la seua esposa morira durant el part, i en eixe cas preferia que el tro fora destinat a la reclosa.

Sense fer cas de l'opinió pública, María va contraure matrimoni en el príncip Felipe d'Espanya, futur rei de [[Espanya]] baix el nom de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]]. L'impopularitat d'esta unió va provocar en María la por a ser derrocada per una rebelió popular que nomenara a Isabel com a nova monarca. Este temor casi es va fer realitat quan la [[rebelió de Thomas Wyatt]] de l'any [[1554]] va intentar evitar la seua boda. Despuix del seu fracàs, Isabel va ser feta presonera en la [[Torre de Londres]], pero la seua eixecució, solicitada per alguns membres del sèquit espanyol, mai es va materialisar per la resistència de la cort anglesa a enviar a un membre dels [[Casa de Tudor|Tudor]] al patíbul. La reina va intentar llavors apartar a Isabel de la llínea successòria com a castic, pero el [[Parlament]] li'l va impedir. Despuix de dos mesos de tancada en la Torre, Isabel va ser posada baix vigilància de Sir Henry Bedingfield. A finals d'eixe any, va córrer el fals rumor de que María es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Isabel retornara a la cort, ya que Felipe guardava cert recel a que la seua esposa morira durant el part, i en eixe cas preferia que el tro fora destinat a la reclosa.

A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara en vida si mentia.  Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>

A l'instant en el que es va desmentir el fet, María, incapaç d'evitar que Isabel la succeïra, va intentar convertir-la al [[Iglésia catòlica|catolicisme]], cosa que esta última va fingir acceptar pese a que en el seu interior va seguir sent fidel a la fe protestant.<ref name=ducheII>{{cita libro|apellidos=Duchein|nom=Michel|títul=Isabel I d'Anglaterra|fechaacceso=26 de novembre de 2013|idioma=espanyol|any=1994|editorial=Vergara|pàgines=109-110|cita=María Tudor, en el seu llit, pensava sobre tota la seua obra de restauració del catolicisme. Va fer demanar a Isabel, en Hatfield que prometera no canviar res de la religió establida, i també que pagara els seus deutes. La tradició protestant pretén que Isabel li va respondre que estava d'acort sobre el segon punt, pero que referent a la religió, actuaria "segons la paraula de Deu, que era la seua única regla". Pero sembla prou improvable, que, en eixe moment, quan anava a tindre que enfrontar les dificultats d'un canvi de regnat, haja utilisat una fòrmula tan imprudent. Jean Dormer, dama d'honor de María dona una versió molt més verosímil: Isabel hauria afirmat solemnement la seua fidelitat al catolicisme i pregat a Deu que la sepultara en vida si mentia.  Mai hauria de costar-li proferir eixe tipo de juraments.}}</ref>

[[Archiu:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|left|Isabel I en la seua coronació, 1559.]]

[[Archiu:Elizabeth I in coronation robes.jpg|thumb|left|Isabel I en la seua coronació, 1559.]]

[[Archiu:Elzbieta przyjmuj ca ambasadoró.jpg|thumb|200px|''Isabel I rebent embaixadors'' ([[idioma anglés|ang.]], ''Queen Elizabeth and the Ambassadors''), 1560.]]

[[Archiu:Elzbieta przyjmuj ca ambasadoró.jpg|thumb|200px|''Isabel I rebent embaixadors'' ([[idioma anglés|ang.]], ''Queen Elizabeth and the Ambassadors''), 1560.]]

Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en l'[[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]]<ref>{{cita web |url=http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html |título=Memorias de la Real Academia de la Historia |fechaacceso=26 de noviembre de 2013 |nombre=Real Academia de la Historia  |fecha=1832 |formato=en línea |obra=Volumen 7 |editor=Kraus Reprint |idioma=español |cita=Instrucciones de Felipe II a su embajador en Londres, relativas a su posible boda con Isabel I.}}</ref>, i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de [[1522]].

 

Al començ del seu regnat, la política exterior d'Isabel es va caracterisar per la seua cautelosa relació en l'[[Espanya]] de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que s'havia oferit a casar-se en ella en [[1559]]<ref>{{cita web |url=http://books.google.es/books?id=F-8GAAAAYAAJ&pg=PA405&output=html |título=Memorias de la Real Academia de la Historia |fechaacceso=26 de noviembre de 2013 |nombre=Real Academia de la Historia  |fecha=1832 |formato=en línea |obra=Volumen 7 |editor=Kraus Reprint |idioma=español |cita=Instrucciones de Felipe II a su embajador en Londres, relativas a su posible boda con Isabel I.}}</ref>, i les seues problemàtiques relacions en [[Escòcia]] i [[França]], país este últim en el que es trobava en guerra degut a que la seua germana [[María Tudor|María]] havia decidit recolzar al seu marit [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] en la guerra casi contínua en la que es trobaven immerses [[Espanya]] i [[França]] des de l'any [[1522]].

La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.

La reina de [[Escòcia]], [[María I Stuart|María Stuart]] (neta de [[Margarita Tudor]], germana de [[Enrique VIII]]), estava casada en [[Francisco II de França]]. Encara que residia en [[França]], la seua mare, [[María de Guisa]], part d'una de les més poderoses i catòliques cases nobiliaries franceses, regia el regne en la seua absència, defenent els interessos dels catòlics en [[Escòcia]]. Per la guerra contra [[França]] en la que es trobava immersa [[Anglaterra]], [[Francisco II de França|Francisco II]] va recolzar les pretensions de la seua dòna al tro anglés, mentres que la mare d'esta permetia la presència de tropes franceses en bases escoceses.

Rodejats per l'amenaça francesa, Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] es varen vore forçats a unir forces pese a les seues diferències religioses. Per un costat, i gràcies a la mediació de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]] en [[1559]], en el que Isabel va renunciar formalment a l'última plaça anglesa en el continent, [[Calais]], capturada l'any anterior per [[Francisco de Guisa]], germà de [[María de Guisa]]; pel seu costat, [[França]] es comprometia a retirar el seu respal a les pretensions de [[María I Stuart|María Stuart]] al tro anglés. Durant les celebracions que varen acompanyar a la firma d'este tractat de pau, [[Francisco II de França|Francisco II]] va morir, lo que va provocar en [[1561]] la tornada de la seua esposa [[María I Stuart|María]] a [[Escòcia]].

Rodejats per l'amenaça francesa, Isabel i [[Felipe II d'Espanya|Felipe]] es varen vore forçats a unir forces pese a les seues diferències religioses. Per un costat, i gràcies a la mediació de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]], Anglaterra es va sumar al tractat de [[pau de Cateau-Cambrésis]] en l'any [[1559]], en el que Isabel va renunciar formalment a l'última plaça anglesa en el continent, [[Calais]], capturada l'any anterior per [[Francisco de Guisa]], germà de [[María de Guisa]]; pel seu costat, [[França]] es comprometia a retirar el seu respal a les pretensions de [[María I Stuart|María Stuart]] al tro anglés. Durant les celebracions que varen acompanyar a la firma d'este tractat de pau, [[Francisco II de França|Francisco II]] va morir, lo que va provocar en [[1561]] la tornada de la seua esposa [[María I Stuart|María]] a [[Escòcia]].

Ademés, en el mateix any ([[1559]]), Isabel va recolzar la revolució religiosa de [[John Knox]], líder [[protestant]] escocés, que buscava eliminar l'influència catòlica en Escòcia. Isabel va enviar un eixèrcit a sitiar [[Leith]], a on es concentraven les tropes franceses, i una armada a bloquejar el [[Fiort de Forth]], a on s'esperava que els francesos desembarcaren reforços per a recolzar als escocesos. Encara que el lloc de [[Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va conseguir impedir el desembarc francés, i va facilitar la victòria rebel, conseguint, despuix de la mort de [[María de Guisa]] en [[1560]], la firma per part de representants de [[María I Stuart|María Stuart]] del [[Tractat d'Edimburc]], que va eliminar l'influència francesa en [[Escòcia]], encara que [[María I Stuart|María]] es va negar sempre a ratificar dit tractat.

Ademés, en el mateix any ([[1559]]), Isabel va recolzar la revolució religiosa de [[John Knox]], líder [[protestant]] escocés, que buscava eliminar l'influència catòlica en Escòcia. Isabel va enviar un eixèrcit a sitiar [[Leith]], a on es concentraven les tropes franceses, i una armada a bloquejar el [[Fiort de Forth]], a on s'esperava que els francesos desembarcaren reforços per a recolzar als escocesos. Encara que el lloc de [[Leith]] va ser un terrible fracàs, l'armada va conseguir impedir el desembarc francés, i va facilitar la victòria rebel, conseguint, despuix de la mort de [[María de Guisa]] en [[1560]], la firma per part de representants de [[María I Stuart|María Stuart]] del [[Tractat d'Edimburc]], que va eliminar l'influència francesa en [[Escòcia]], encara que [[María I Stuart|María]] es va negar sempre a ratificar dit tractat.

Poc despuix de l'ascens d'Isabel al tro es va iniciar un debat sobre quí tenia que ser l'espós de la reina, incloent la petició del [[Parlament]] a la reina de que contraguera matrimoni. No obstant, contraure matrimoni haguera significat per a Isabel compartir el poder en el rei consort, a lo que sentia certa repulsió, i que pot explicar en part la seua negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills que la succeïren, Isabel tenia dos hereues llògiques: [[María I Stuart|María Stuart]], descendent de la germana major de [[Enrique VIII]], [[Margarita Tudor]], i [[Catherine Grey]], descendent de la germana menor de [[Enrique VIII]], [[María Tudor, duquesa de Suffolk|María Tudor]]. Isabel sentia animadversió tant cap a la primera, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a la segona, que s'havia casat sense el permís real i la germana del qual [[Jane Grey|Jane]] havia «usurpat» el tro anglés.

Poc despuix de l'ascens d'Isabel al tro es va iniciar un debat sobre quí tenia que ser l'espós de la reina, incloent la petició del [[Parlament]] a la reina de que contraguera matrimoni. No obstant, contraure matrimoni haguera significat per a Isabel compartir el poder en el rei consort, a lo que sentia certa repulsió, i que pot explicar en part la seua negativa constant a parlar tan sols de matrimoni. Sense fills que la succeïren, Isabel tenia dos hereues llògiques: [[María I Stuart|María Stuart]], descendent de la germana major de [[Enrique VIII]], [[Margarita Tudor]], i [[Catherine Grey]], descendent de la germana menor de [[Enrique VIII]], [[María Tudor, duquesa de Suffolk|María Tudor]]. Isabel sentia animadversió tant cap a la primera, pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme, com cap a la segona, que s'havia casat sense el permís real i la germana del qual [[Jane Grey|Jane]] havia «usurpat» el tro anglés.

El problema de la successió es va agravar en [[1562]], any en el que Isabel va sofrir la [[pigota borda]]. Encara que es va recuperar, el [[Parlament]] va tornar a insistir en la necessitat de que es casara per a obtindre descendència, a lo que Isabel es va negar, dissolent el parlament fins a [[1566]]. Eixe any la reina necessitava el permís del Parlament per a recaptar més fondos; este li va ser otorgat en la condició de que es casara, a lo que Isabel va tornar a negar-se. En [[1568]], [[Catherine Grey]] va morir deixant descendents que per distintes raons no eren aptes per al tro; aixina que, [[María I Stuart|María Stuart]] va vore encara més reforçada la seua posició d'hereua natural del regne.

El problema de la successió es va agravar en l'any [[1562]], any en el que Isabel va sofrir la [[pigota borda]]. Encara que es va recuperar, el [[Parlament]] va tornar a insistir en la necessitat de que es casara per a obtindre descendència, a lo que Isabel es va negar, dissolent el parlament fins a [[1566]]. Eixe any la reina necessitava el permís del Parlament per a recaptar més fondos; este li va ser otorgat en la condició de que es casara, a lo que Isabel va tornar a negar-se. En [[1568]], [[Catherine Grey]] va morir deixant descendents que per distintes raons no eren aptes per al tro; aixina que, [[María I Stuart|María Stuart]] va vore encara més reforçada la seua posició d'hereua natural del regne.

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], a on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes a on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el [[Castell de Sheffield]].

No obstant, [[María I Stuart|María]] tenia els seus propis problemes en [[Escòcia]], a on una rebelió provocada per la seua boda en l'assessí del seu segon marit (en el que havia concebut a [[Jacobo I d'Anglaterra|Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia]]) va forçar que abdicara en est i fugira a [[Anglaterra]]. Allí va ser molt mal rebuda, i degut tant al perill que suponia per a Isabel com a hereua del tro com al descobriment d'unes cartes a on supostament instigava als assessins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa en el [[Castell de Sheffield]].

=== Respal a la causa protestant ===

=== Respal a la causa protestant ===

[[Archiu:Sovereign Elizabeth 1585 661999.jpg|thumb|Monedes en l'efígie de la reina Isabel I, [[1585]].]]

[[Archiu:Sovereign Elizabeth 1585 661999.jpg|thumb|Monedes en l'efígie de la reina Isabel I, [[1585]].]]

En [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

En l'any [[1568]], Isabel es va sentir amenaçada per la duríssima repressió del [[Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel|Duc d'Alba]] de les regirades protestants en [[Holanda]], aixina com per l'atac de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] contra els barcos dels pirates [[Francis Drake]] i [[John Hawkins]]. Mentres que els seus consellers, encapçalats per [[Francis Walsingham]], demanaven a la reina que recolzara la causa protestant com ya havia fet anys abans en el príncip de [[Condé]], esta es va inclinar per ordenar la captura de la [[flota d'Índies]] en [[1569]].

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la cridada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

Eixe mateix any ([[1569]]) es produïxen dos alçaments: la nomenada [[Alçament del Nort|Rebelió del Nort]], liderada per nobles catòlics de dita zona, que esperaven contar en el respal de [[Espanya]] contra Isabel, i la primera [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]] contra el govern anglés en [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], liderada per [[James Fitzmaurice Fitzgerald]]. No obstant, tant el [[Duc d'Alba]] com [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]] eren contraris a intervindre en [[Anglaterra]], donada la complicada situació en [[Països Baixos|Holanda]]. Privats els seus enemics de respal exterior, Isabel va poder fer front a les rebelions, encara que va ser escombregada per una bula [[Papa|papal]] de [[1570]], que va exacerbar els seus problemes en els catòlics. Un any despuix el banquer florentí Ridolfí va planejar assessinar a la reina i colocar a [[María I Stuart|María Stuart]] en el tro, en respal d'[[Espanya]], per a restaurar el [[catolicisme]]. No obstant, el pla va ser descobert per [[William Cecil|Cecil]], i els conspiradors varen ser eixecutats. Entre ells es trobava el [[Thomas Howard, IV duc de Norfolk|duc de Norfolk]], primer d'Isabel.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de [[1572]]. Va aplegar fins i tot a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

L'enduriment dels seus problemes en els catòlics no va impedir a Isabel inclinar-se per una aliança en [[França]] com a contrapés a [[Espanya]], a pesar de la [[matança de Sant Bartolomé]] de l'any [[1572]]. Va aplegar inclús  a negociar el seu matrimoni en el futur [[Enrique III de França|Enrique III]], i despuix de la coronació d'este, en el seu germà [[Francesc d'Anjou]], que va fallir en [[1584]] ans que l'unió poguera portar-se a terme.

La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]].

La pressió sobre Isabel per a que recolzara als protestants holandesos anà incrementant-se, fins que en [[1577]] el consell real, incloent a [[William Cecil|Cecil]], va aprovar unànimement l'enviament d'una força expedicionaria. La reina va conferir el mando de dita força a [[Robert Dudley]], comte de [[Leicester]], pero va canviar d'opinió a l'any següent retirant el seu respal per la seua reticència a entrar en un conflicte obert en [[Espanya]].

En [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del [[Papa]], que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un chicotet cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]].

En l'any [[1579]], recolzant-se en la bula d'excomunió contra Isabel, [[James Fitzmaurice Fitzgerald]] va llançar la segona [[rebelions de Desmond|rebelió de Desmond]]. Contava en el respal del [[Papa]], que va enviar tropes i diners, i de [[Felipe II d'Espanya|Felipe II]], que va enviar un chicotet cos expedicionari a [[Regne d'Irlanda|Irlanda]], acceptant ser coronat en lloc d'Isabel quan la revolució triumfara. No obstant, les tropes de la reina varen conseguir contindre progressivament la rebelió, acabant en ella en [[1583]].

== La guerra en Espanya ==

== La guerra en Espanya ==

[[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]]

[[Archiu:Spanish Armada.jpg|thumb|''Derrota de l'armada invencible'', pintura de [[Philippe-Jacques de Loutherbourg]] ([[1796]]).]]

La victòria sobre l'[[Armada Invencible|armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|contraarmada]] (superior fins i tot a l'Armada Invencible), en l'objectiu d'acabar en els restants de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar a [[Portugal]] a un alçament en contra de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]]. No obstant, esta expedició va acabar en desastre, ya que va ser incapaç de capturar la capital portuguesa, perdent gran cantitat de soldats, mariners i bucs, i provocant una gran crisis econòmica.

La victòria sobre l'[[Armada Invencible|armada]] va omplir de consol a Isabel, que ya no hauria de témer una invasió dels terços espanyols. Pero l'ambient en Anglaterra despuix de la batalla va distar de ser una algaravia de fervor patriòtic i festejos pel fracàs de l'invasió espanyola. A la batalla varen seguir tot tipo de disturbis i enfrontaments polítics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que varen tardar mesos en cobrar els seus sòus degut a que la guerra va portar a la vora de la bancarrota a les corones anglesa i espanyola. Aixina i tot, confiada per la victòria, en [[1589]] la reina va ordenar una expedició contra [[Lisboa]], la [[Armada Anglesa|contraarmada]] (superior inclús  a l'Armada Invencible), en l'objectiu d'acabar en els restants de la flota espanyola de l'Atlàntic i incitar a [[Portugal]] a un alçament en contra de [[Felipe II d'Espanya|Felipe]]. No obstant, esta expedició va acabar en desastre, ya que va ser incapaç de capturar la capital portuguesa, perdent gran cantitat de soldats, mariners i bucs, i provocant una gran crisis econòmica.

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

Més èxit varen tindre les seues intervencions en favor dels protestants holandesos (8000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del també protestant [[Enrique IV de França]] (20 000 soldats), ya que en recolzar a Enrique, Isabel va distraure l'atenció d'[[Espanya]], permetent als rebels holandesos recuperar-se quan ya creïen la seua derrota casi segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catòlic, en convertir-se Enrique al [[catolicisme]] en [[1593]], Isabel va mantindre l'aliança en [[França]] per la necessitat de proseguir la lluita contra [[Espanya]]. Encara que va retirar les seues tropes de [[França]] en [[1596]], Isabel va tornar a enviar de nou 2000 soldats despuix de la captura espanyola de [[Calais]].

== Mort de la reina ==

== Mort de la reina ==

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

[[Archiu:John Whitgift window detail - geograph.org.uk - 1071737.jpg|thumb|left|250px|L'arquebisbe de Canterbury, [[John Whitgift|Whitgift]], en el llit d'Isabel. Vitrall de l'iglésia de St. James, [[Grimsby]].]]

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Després de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

L'assessor principal d'Isabel, [[William Cecil]], va morir el [[4 d'agost]] de [[1598]]. El seu paper dins de la política real serà continuat pel seu fill [[Robert Cecil, comte de Salisbury|Robert]], que pronte es va convertir en el líder del govern.<ref>Despuix de la caiguda d'Essex, Jacobo VI d'Escòcia es referix a Cecil com ''"el rei d'allí, en efecte"''. Croft, 48.</ref> Una de les tasques que este últim es va propondre va ser preparar el camí per a una successió tranquila. Ya que Isabel mai va voler nomenar successors, Cecil es va vore obligat a procedir en secret,<ref>Cecil escriu a Jacobo, "El tema en sí és molt perillós per a ser tocat entre nosatres, ya que ell sustenta una marca sobre el seu cap". Willson, 154.</ref> entrant en negociacions en [[Jacobo I d'Anglaterra i VI d'Escòcia|Jacobo VAIG VORE d'Escòcia]], que tenia fortes, pero no reconeguts, drets sobre la corona.<ref>Jacobo VI d'Escòcia era un tataratatara net de [[Enrique VII d'Anglaterra]], i per lo tant, primer-germà d'Isabel, la neta d'aquell Enrique.</ref> Cecil va ensenyar a l'impacient Jacobo a mantindre's en la successió assegurant el beneplàcit de la reina, sense demanar obertament el tro.<ref>Willson, 154.</ref> El consell va funcionar. El to de Jacobo va encantar a Isabel, encara que segons l'historiador J. I. Neale, Isabel mai va declarar obertament la successió a l'escocés, ella si va fer conegut els seus desijos per inequívoques frases velades.<ref>Neale, 385.</ref>

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

La salut de la reina va permanéixer sense sobresalts fins a l'[[autumne]] de [[1602]], quan una série de morts dins del seu grup d'amistats li va sumir en una depressió severa. En [[febrer]] de [[1603]], la mort de la comtesa de Nottingham [[Catalina Howard, comtesa de Nottingham|Catalina Howard]], que era neboda de la seua cosina i amiga [[Catherine Carey|Catalina, Lady Knollys]], va ser un colp de particular importància. En [[març]], es descriu que la reina està en malestars i semblava deprimida.<ref>Black, 411.</ref> Es va instalar en un dels seus [[Palau|palaus]] favorits, [[Palau de Richmond|Richmond]], prop del [[riu Tàmesis]]. Ella mateixa es va negar a ser examinada i tractada pels seus meges, ademés de negar-se a guardar llit, permaneixent en pé per vàries hores, en silenci. A mesura que la seua condició es va deteriorar, les seues dames d'honor varen escampar coixins pel sol, i Isabel finalment es va recolzar en ells.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

* [http://englishhistory.net/tudor/monarchs/eliz1.html English History "Queen Elizabeth: Biography"] {{en}}

{{Reis d'Anglaterra}}

{{Reis d'Anglaterra}}

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]

[[Categoria:Reis d'Anglaterra]]