| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa|raïm]], les [[pruna passa|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''. | | La [[fruta]] canvia completament el seu caràcter quan se seca, com és el cas del [[passa|raïm]], les [[pruna passa|prunes]] panses, les [[figues]] i els [[dàtil]]s. L'eixugada rares voltes s'utilisa per a les [[hortaliçes]], ya que elimina les [[vitamines]] que contenen, pero [[bulp (botànica)|bulps]] tals com el [[all]] i la [[ceba]] se sequen a sovint. També són freqüents els [[pimentons chils]] secs. En [[Itàlia]] són típics les tomates secades al sol, que se solen consumir com ''[[antipasto]]''. |
| | | | |
| − | L'eixugada de verdures, frutes i tot tipo de carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o fins i tot el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment. | + | L'eixugada de verdures, frutes i tot tipo de carns pot realisar-se artesanalment, en o sense l'ajuda de deshidratadors elèctrics. Si no es desija amprar aditius com el [[metabisulfit de potassi]], els productes secs poden almagasenar-se hermèticament si es van a consumir pronte, o en el refrigerador o inclús el congelador si es desija conservar-los més temps. Les verdures seques congelades es troben a sovint en tendes especialisades. Les [[bolets menjadors]] i [[Fongos psilocibios|psilocibias]], aixina com uns atres [[fongo]]s, també se sequen a voltes per a conservar-les, per a modificar la potència dels seus components o per a amprar-les com a condiment. |
| | | | |
| | Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre de l'[[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de [[tonyina]]. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]]. | | Durant sigles, gran part de la dieta europea va dependre de l'[[abadejo]] sec, conegut com [[abadejo en saladura]]. Va supondre la principal font de proteïna dels esclaus de les plantacions de les Índies Orientals, i va ser una important força econòmica dins del [[comerç triangular]]. Un atre peix sec comú és la [[moixama]] de [[tonyina]]. La carn de [[taburó]] seca, coneguda com ''[[hákarl]]'', és una delícia en [[Islàndia]]. |
| | | | |
| | == Eixugada de cereals == | | == Eixugada de cereals == |
| − | Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro | título=Drying and storage of grains and oilseeds | autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. | ubicación=Nueva York | editorial=Van Nostrand Reinhold | año=1992 | isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contengut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el contengut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C. | + | Centenars de tonellades de [[blat]], [[dacsa]], [[soja]], [[arròs]] i atres grans com el [[sorgo]], la llavor de [[girasol]], l'[[ordi]], l'[[avena]], etcétera se sequen en deshidratadors de gra.<ref>{{cita libro | título=Drying and storage of grains and oilseeds | autor=Brooker, D.B.; Bakker-Arkema, F. B.; Hall, C. W. | ubicación=Nueva York | editorial=Van Nostrand Reinhold | año=1992 | isbn=9780442205157}}</ref>. En els principals països agrícoles, l'eixugada comprén la reducció d'humitat des d'uns 17-30% per pes a valors entre 8 i 15%, segons el gra. El contingut d'humitat final per a l'eixugada deu adequar-se a l'almagasenage. Quan més [[oli]] tinga el gra, menor serà el contingut d'humitat (encara que la seua humitat inicial també serà menor). Els [[cereals]] se sequen a sovint fins al 14% per pes, mentres les oleoginoses al 12,5% (soja), 8% (girasol) i 9% (cacau). L'eixugada es realisa com a requisit per a un almagasenage segur, de manera que s'inhibixca el creiximent microbià. No obstant, les baixes temperatures d'almagasenage també estan altament recomaneu per a evitar les reaccions de degradació i especialment el creiximent d'insectes i àcars. Una bona temperatura màxima d'almagasenage està sobre els 18°C. |
| | | | |
| | Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units). | | Els majors deshidratadors sol usar-se fòra de la granja, en elevadors, i són de tipo continu, podent produir fins a 100 tonellades mètriques de gra sec per hora. L'altura d'aire que el gra deu travessar en els deshidratadors continus varia des d'uns 0,15 m en els de fluix mixt (preferits en Europa) a uns 0,30 en els de fluix creuat (preferits en els Estats Units). |
| Llínea 54: |
Llínea 54: |
| | * [[Sopa instantànea]] | | * [[Sopa instantànea]] |
| | | | |
| − | == Notes == | + | == Referències == |
| − | | + | {{listaref}} |
| − | {{*listaref}} | + | {{Traduït de|es|Secado}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | | + | * [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] {{en}} |
| − | * [http://www.clemson.edu/extension/hgic/food/food_safety/preservation/hgic3080.html Instruccions per a l'eixugada d'aliments de la Clemson University Extension School] (anglés) | |
| | | | |
| | [[Categoria:Aliments secs| ]] | | [[Categoria:Aliments secs| ]] |
| | [[Categoria:Tècniques culinàries]] | | [[Categoria:Tècniques culinàries]] |
| | [[Categoria:Tecnologia dels aliments]] | | [[Categoria:Tecnologia dels aliments]] |
| − |
| |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Secado}}
| |