Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  13:48 22 feb 2018
m
Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'
Llínea 38: Llínea 38:  
Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:
 
Aixina narrava Benito Pérez Galdós el clima parlamentari de la Primera República:
   −
"Les sessions de les Constituyents m'atraïen, i les més de les vesprades les passava en la tribuna de la prensa, entretingut en l'espectàcul d'indescriptible confussió que donaven els pares de la Pàtria. L'individualisme sense fre, el fluix i refluix d'opinions, des de les més sesudes a les més extravagants, i la funesta espontaneitat de tants oradors, enbojaven al espectador i impossibilitaven les funcions històriques. Dies i nits varen transcórrer sense que les Corts dilucidaren en quina forma s'havia de nomenar Ministeri: si els ministres devien ser triats separadament pel vot de cada diputat, o si era més convenent autorisar a Figueras o a Pi per a presentar la llista del nou Govern. Acordats i rebujats varen ser tots els sistemes. Era un joc pueril, que causaria rialla si no nos moguera a grandíssima pena."
+
"Les sessions de les Constituyents m'atraïen, i les més de les vesprades les passava en la tribuna de la prensa, entretengut en l'espectàcul d'indescriptible confussió que donaven els pares de la Pàtria. L'individualisme sense fre, el fluix i refluix d'opinions, des de les més sesudes a les més extravagants, i la funesta espontaneitat de tants oradors, enbojaven al espectador i impossibilitaven les funcions històriques. Dies i nits varen transcórrer sense que les Corts dilucidaren en quina forma s'havia de nomenar Ministeri: si els ministres devien ser triats separadament pel vot de cada diputat, o si era més convenent autorisar a Figueras o a Pi per a presentar la llista del nou Govern. Acordats i rebujats varen ser tots els sistemes. Era un joc pueril, que causaria rialla si no nos moguera a grandíssima pena."
    
Presidint un Consell de Ministres, fart de debats estèrils, arribà Estanislao Figueras a cridar en català: ''"Senyors, ya no aguante més. Vaig a ser-los franc: ¡estic fins els collons de tots nosatros!" Tan fart que el [[10 de juny]] deixà disimuladament la seua dimissió en el seu despaig en la Presidència se'n anà a donar un passeig pel parc del Retiro i, sense dir una paraula a ningú, va prendre el primer tren que ixqué de l'estació d'Atocha. No es va baixar fins arribar a París.
 
Presidint un Consell de Ministres, fart de debats estèrils, arribà Estanislao Figueras a cridar en català: ''"Senyors, ya no aguante més. Vaig a ser-los franc: ¡estic fins els collons de tots nosatros!" Tan fart que el [[10 de juny]] deixà disimuladament la seua dimissió en el seu despaig en la Presidència se'n anà a donar un passeig pel parc del Retiro i, sense dir una paraula a ningú, va prendre el primer tren que ixqué de l'estació d'Atocha. No es va baixar fins arribar a París.
Llínea 105: Llínea 105:     
=== Govern d'Emilio Castelar ===
 
=== Govern d'Emilio Castelar ===
A l'endemà, el [[7 de setembre]], fon triat per a ocupar la Presidència del Poder Eixecutiu l'unitari [[Emilio Castelar]], catedràtic d'Història i destacat orador, per 133 vots a favor front als 67 obtinguts per Pi y Margall. Durant la seua anterior etapa, com a Ministre d'Estat en el govern d'Estanislao Figueras, va promoure i va conseguir que s'aprovara l'abolició de l'esclavitut en el territori ultramarí de [[Puerto Rico]], encara que no en [[Cuba]] per la situació de guerra que vivia.
+
A l'endemà, el [[7 de setembre]], fon triat per a ocupar la Presidència del Poder Eixecutiu l'unitari [[Emilio Castelar]], catedràtic d'Història i destacat orador, per 133 vots a favor front als 67 obtenguts per Pi y Margall. Durant la seua anterior etapa, com a Ministre d'Estat en el govern d'Estanislao Figueras, va promoure i va conseguir que s'aprovara l'abolició de l'esclavitut en el territori ultramarí de [[Puerto Rico]], encara que no en [[Cuba]] per la situació de guerra que vivia.
    
En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena.
 
En motiu de la difícil situació per la que passava la República, en l'agravament de la [[Guerra Carlista]], Emilio Castelar començà la reorganisació de l'eixèrcit, anunciant front a les Corts que "per a sostindre esta forma de govern necessite molta infanteria, molta cavalleria, molta artilleria, molta Guàrdia civil i molts carabiners". A pesar de l'oposició federalista, les Corts li concediren poders extraordinaris per a governar, despuix d'això es tancaren les Corts el [[20 de setembre]]. Confirmà les sentències de mort que provocaren la dimissió del seu predecessor, va restablir l'orde i va deixar a punt de rendició als cantonals de Cartagena.
108 055

edicions

Menú de navegació