| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Muhammad ibn Mardanis''' ([[Peníscola]] [[1124]] - [[Múrcia]] març de [[1172]]) conegut pels cristians com el ''Rei Llop'', d'orige [[mossàrap]] va arribar a ser rei de tota la zona oriental del [[Al Andalus]]. El malnom de Llop és degut a una mala traducció, puix Llop seria mes be "Llopis". | + | [[Archiu:Reillop2.jpg|thumb|250px|Ilustració representativa del Rei Llop]] |
| | + | |
| | + | '''Muhammad ibn Mardanis''' ([[Peníscola]] [[1124]] - † [[Múrcia]] març de [[1172]]) conegut pels cristians com el ''Rei Llop'', d'orige [[Mossàrap|mossàrap]] va arribar a ser rei de tota la zona oriental de l'[[Al Andalus]]. El malnom de "Llop" és degut a una mala traducció, puix Llop sería més be "Llopis". |
| | | | |
| | Descendent d'una família d'aristócrates [[Muladí|muladíes]], va passar a l'història com un dels hòmens més polèmics del seu temps, entre atres coses pel seu caràcter llibertí. | | Descendent d'una família d'aristócrates [[Muladí|muladíes]], va passar a l'història com un dels hòmens més polèmics del seu temps, entre atres coses pel seu caràcter llibertí. |
| | | | |
| | == Fraga == | | == Fraga == |
| − | Ibn Mardanis fon l'últim governador musulmà de [[Fraga (Osca)|Medina Afraga]], que havia convertit en un [[taifa]] independent aprofitant disputes familiars entre [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[Taifa de Lleida|Lleida]].<ref>{{cita web | autor = | any = 2007 | url = http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=832&Itemid=37 | títul = Ibn Mardanix protector dels fragatinos | obra = La Veu del Davall Cinca | fechaacceso = 2 de juny | añoacceso = 2007 | idioma = espanyol }}</ref> en tan sols 25 anys va haver de negociar la rendició de la ciutat en [[Ramón Berenguer IV el Sant|Ramón Berenguer IV]] el 24 d'octubre de [[1149]], conseguint un tracte de favor per als musulmans que varen voler quedar-se, com el que pogueren regir-se per les seues pròpies lleis. | + | |
| | + | Ibn Mardanis fon l'últim governador musulmà de [[Fraga (Osca)|Medina Afraga]], que havia convertit en un [[Taifa|taifa]] independent aprofitant disputes familiars entre [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] i [[Taifa de Lleida|Lleida]].<ref>{{cita web | autor = | any = 2007 | url = http://www.lavozdelbajocinca.com/index.php?option=com_content&task=view&id=832&Itemid=37 | títul = Ibn Mardanix protector dels fragatinos | obra = La Veu del Davall Cinca | fechaacceso = 2 de juny | añoacceso = 2007 | idioma = espanyol }}</ref> en tan sols 25 anys va haver de negociar la rendició de la ciutat en [[Ramón Berenguer IV el Sant|Ramón Berenguer IV]] el 24 d'octubre de l'any [[1149]], conseguint un tracte de favor per als musulmans que varen voler quedar-se, com el que pogueren regir-se per les seues pròpies lleis. |
| | | | |
| | == Múrcia == | | == Múrcia == |
| − | Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de [[Múrcia]]. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[almohades]]. Durant l'emirat del '''Rei Llop''', [[Múrcia]] conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot [[Europa]]. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu [[Segura]], es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es varen crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps. | + | [[File:Maurischer Emir.jpg|thumb|150px|Bust representatiu del Rei Llop]] |
| | + | Mardanis va succeir al seu tio i fon nomenat rei de [[Múrcia]]. La seua capacitat com a estratega li va permetre defendre's en tot moment dels [[Almohade|almohades]]. Durant l'emirat del '''Rei Llop''', [[Múrcia]] conseguix un esplendor immens, tant que la seua moneda es convertix en referent en tot [[Europa]]. La prosperitat de la ciutat es va basar en l'agricultura i, aprofitant el curs del riu [[Segura]], es va crear una complexa ret hidrològica (séquies, canonades, assuts, sénies, aqüeductes), sent la predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania també era molt important i de gran prestigi, tant que la ceràmica murciana s'exportava a les repúbliques italianes. A tot açò cal afegir els numerosos llocs d'oci i cultura que es varen crear com a guinda d'esta esplendorosa etapa de l'emirat murcià, que fon capital d'Al-Andalus durant un temps. |
| | Aproximadament en esta época apareix a [[Múrcia]] el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría". | | Aproximadament en esta época apareix a [[Múrcia]] el cultiu de la seda, la fabricació de paper, i inclús una espècie de fideus de pasta, nomenats "aletría". |
| | | | |
| − | Va edificar un estat poderós. Va comprar la pau als reis cristians per mig de tributs, conseguint llarcs periodos de pau, en la qual cosa va engrandir i va enriquir el seu regne, permetent-li emetre moneda. | + | Va edificar un estat poderós. Va comprar la pau als reis cristians per mig de tributs, conseguint llarcs periodos de pau, en lo que va engrandir i va enriquir el seu regne, permetent-li emetre moneda. |
| | | | |
| | Va estendre el seu regne ocupant [[Albacete]], [[Xàtiva]], [[Dénia]], [[Jaén]], [[Baza (Espanya)|Baza]], [[Úbeda]], [[Guadix]], [[Carmona]], [[Écija]] i [[Granada (Espanya)|Granada]], va amenaçar [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i va arribar a posar cércol a [[Sevilla]]. | | Va estendre el seu regne ocupant [[Albacete]], [[Xàtiva]], [[Dénia]], [[Jaén]], [[Baza (Espanya)|Baza]], [[Úbeda]], [[Guadix]], [[Carmona]], [[Écija]] i [[Granada (Espanya)|Granada]], va amenaçar [[Córdova (Espanya)|Córdova]] i va arribar a posar cércol a [[Sevilla]]. |
| | | | |
| − | A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a [[Múrcia]], un formidable eixèrcit almohade, vengut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies despuix, el '''Rei Llop''' i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia varen protegir al [[emir]], als restos del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians varen quedar a mercé dels invasors, que varen destruir i varen saquejar quant varen voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada. | + | A conseqüència d'intentar prendre Córdova, en l'any [[1165]] se posa en marcha en [[Sevilla]], en direcció a [[Múrcia]], un formidable eixèrcit almohade, vengut de dellà l'Estret i reforçat en la Península. És el principi del solsida del poder d'Ibn Mardanis, encara que ya dos anys abans havia patit un sério revés en el seu intent d'arrebatar el [[Regne de Granada|Granada]] a l'imperi almohade. Uns dies despuix, el '''Rei Llop''' i els seus 13.000 cristians patixen una indiscutible derrota, en el lloc a on la vall del [[Guadalentín]] s'unix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Múrcia varen protegir al [[emir]], als restos del seu eixèrcit i a la població civil, pero la rica horta i les suntuoses mansions de recreació dels nobles murcians varen quedar a mercé dels invasors, que varen destruir i varen saquejar quant varen voler. La residència mardanisi de [[Monteagudo]] fon assolada. |
| | | | |
| | Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a [[Múrcia]]. | | Es va trencar l'aliança entre Ibn Mardanis i el seu sogre, el senyor de Jaén, lo que fon motiu noves campanyes dels murcians i els seus aliats per a anexar-se els territoris d'aquell, que tenien especial importància econòmica i estratègica per a [[Múrcia]]. |
| | | | |
| − | L'eixèrcit almohade hauria de tornar al setembre de [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, varen anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en març de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a [[Mallorca]] buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius. | + | L'eixèrcit almohade hauria de tornar en [[setembre]] de l'any [[1171]]. Tampoc esta vegada el siti de la capital donaria resultat, pero bona part de les atres poblacions, una a una, varen anar passant-se al camp almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Finalment, quan pràcticament ya no li quedaven aliats, mor el Rei Llop, en [[març]] de [[1172]], i els seus fills s'afanyen a declarar-se [[Vasallo|vasallos]] dels almohades i partidaris del seu [[Credo|credo]]. Atres fonts diuen que el rei Llop anà a [[Mallorca]] buscant reforços pero l'atac almohade va impedir els seus objectius. |
| | | | |
| | El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, [[Zaidia]] la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc. | | El seu fill primogènit va defendre Valéncia, pero finalment entregà la ciutat al eixercit almohade. La filla del rei, [[Zaidia]] la varen casar en el caudill Yossuf que la va portar a la cort en Marroc. |
| | | | |
| − | == Bibliografia ==
| + | == Vore També == |
| − | *Ignacio González Cavero. ''Una revisió de la figura d'Ibn Mardanish. La seua aliança en el regne de Castella i l'oposició als almohades'' Miscelània Medieval Murciana, XXXI (2007); Pp. 95-110 ISSN 0210-4903<ref>[http://www.um.es/ojs/index.php/mimemur/article/view/29751/28961 Per a descarregar l'articule]</ref>
| |
| − | | |
| − | ==Vore També== | |
| − | *[[Palau del Rei Llop]]
| |
| | | | |
| | + | * [[Palau del Rei Llop]] |
| | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | + | |
| | {{Reflist}} | | {{Reflist}} |
| | + | |
| | + | * «Ibn Mardanix protector de los fragatinos». La Voz del Bajo Cinca. 2007 |
| | + | * Viguera Molíns, María J. (1996). «Sobre el nombre de Ibn Mardnis». Al-Qantara 17 (1): 7 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | |
| | + | * González Cavero, Ignacio. ''Una revisió de la figura d'Ibn Mardanish. La seua aliança en el regne de Castella i l'oposició als almohades'' Miscelània Medieval Murciana, XXXI (2007); Pp. 95-110 ISSN 0210-4903<ref>[http://www.um.es/ojs/index.php/mimemur/article/view/29751/28961 Per a descarregar l'articule]</ref> |
| | + | * Guichard, Pierre (1990). Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles) (en francés). Institut Français d’Archéologie orientale, Damasco. ISBN 9782351591369 |
| | + | * Navarro Palazón, Julio; Jiménez Castillo, Pedro (1993). «Sharq al-Andalus. Resistencia frente a los almohades» (pdf). En Centro de Estudios Árabes y Arqueológicos "Ibn Arabí", ed. Exposición, 22 de diciembre de 1993-31 de enero de 1994. Centro de Arte Palacio Almudí, Murcia |
| | + | * Navarro Palazón, Julio; Jiménez Castillo, Pedro (2012). «La arquitectura de Ibn Mardanîsh: Revisión y nuevas aportaciones». (obra colectiva coordinada por G. M. Borrás Gualis y B. Cabañero Subiza). La Aljafería y el Arte del Islam Occidental en el siglo XI, Actas del Seminario Internacional celebrado en Zaragoza los días 1, 2 y 3 de diciembre de 2004. (Institución Fernando el Católico): 317, 332. ISBN 978-84-9111-207-7 |
| | + | * Viguera Molins, María Jesús (2007). Los reinos de Taifas y las invasiones magrebíes : Al-Andalus del XI al XIII. RBA. ISBN 9788447348152. |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| − | *[http://www.museosdemurcia.Com/santaclara/museu/masinfo.Htm Palau Chic on Ibn Mardanish es va construir un chicotet palau de recreació a Múrcia]
| |
| − | *[http://cvc.cervantes.es/actcult/jardin_andalusi/almohades/murcia.Htm Múrcia: Els Jardins del Rei Llop]
| |
| − | *[http://books.google.es/books?id=i4idg_sO4fwC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=cM9FzanUHF&sig=GamBt0OVZ3KvIgzsZ6Hq0bL027s&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBEQ6AEwAzgK#v=onepage&q=&f=false Les dones de Saïdia (El palau del Rei Llop o Saïdia, a Valéncia]
| |
| | | | |
| − | {{Traduït de|es|Muhammad ibn Mardanis}}
| + | * [http://www.museosdemurcia.Com/santaclara/museu/masinfo.Htm Palau Chic a on Ibn Mardanish es va construir un chicotet palau de recreació a Múrcia] |
| − | [[Categoria:Reis taifes]] | + | * [http://cvc.cervantes.es/actcult/jardin_andalusi/almohades/murcia.Htm Múrcia: Els Jardins del Rei Llop] |
| | + | * [http://books.google.es/books?id=i4idg_sO4fwC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=zaidia+historia&source=bl&ots=cM9FzanUHF&sig=GamBt0OVZ3KvIgzsZ6Hq0bL027s&hl=es&ei=-WUCS56IEtWZjAegjdWrAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBEQ6AEwAzgK#v=onepage&q=&f=false Les dones de Saïdia (El palau del Rei Llop o Saïdia, a Valéncia] |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Reis de taifes]] |
| | [[Categoria:Història d'Andalusia]] | | [[Categoria:Història d'Andalusia]] |
| | [[Categoria:Història de Castella-La Mancha]] | | [[Categoria:Història de Castella-La Mancha]] |
| | [[Categoria:Història Valenciana]] | | [[Categoria:Història Valenciana]] |
| | + | [[Categoria:Regne de Valéncia]] |
| | + | [[Categoria:Reis de Valéncia]] |
| | [[Categoria:Imperi Almohade]] | | [[Categoria:Imperi Almohade]] |
| | [[Categoria:Història de la regió de Múrcia]] | | [[Categoria:Història de la regió de Múrcia]] |
| − | [[Categoria:Reis de Valéncia]]
| |
| | [[Categoria:Valéncia]] | | [[Categoria:Valéncia]] |