40 545
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − − La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el frut sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], es basa en un paradigma fonamentalment biologicista, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref> + + − + Llínea 17:
Llínea 17: − +
sense resum d'edició
[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que s'hi produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[enfermetat|malaltia]].
L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que es produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].
Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina magico-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre l'inexplicable.
Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina màgica-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre lo inexplicable.
En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenaris següents sorgiren molts atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."
En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenis següents sorgiren moltes atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins ad aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."
La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.
* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.
* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004
* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004
== Vínculs externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']
* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']
* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']
* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']