Canvis

El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''.  

El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''.  

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contengut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contengut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el  [[paleògraf]]  pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga lliteratura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per  l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Fon el  [[paleògraf]]  pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga lliteratura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per  l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].