Canvis

2694 bytes afegits ,  18:35 3 maig 2018
Llínea 80: Llínea 80:     
{{Cita|Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios [[Roc Chabás]], davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]] en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia, p.550: «no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»}}
 
{{Cita|Encara que en atres articuls incidirem en l'impossibilitat historica de que la reliquia exposta fora la que isaren els moros en la torre d'Ali Bufat (despres del Temple), convindria recordar lo que ya denunciava el prestigios [[Roc Chabás]], davant de la presunta falsetat del Peno en 1900, arreplegat per [[Francesc Carreras Candi|Carreras Candi]] en Geografia del Regne de Valencia, Tom de la provincia de Valencia, p.550: «no es posible sea la bandera real la que tiene el Ayuntamiento, porque la tela, pintura y paleografía de la fecha la denuncia como obra del siglo XV o XVI»}}
 +
 +
L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] (nº 53 de l'associació [[Cardona Vives]], entre atres coses, diu lo següent: 
 +
 +
{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:
 +
 +
1º Les fantasies de Beuter ya eren conegudes en el seu temps; en 1605 el tesorer de la Catedral de Malaga, Francisco Padilla, s'escandalisava per les histories contades per Beuter. (Historia Eclesiástica de España. Málaga 1605).
 +
 +
Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu: Beuter solía dejarse llevar por la imaginación: unas veces por la de los autores precedentes, y otras, !ay¡, por la propia. Le faltaba sentido crítico, en la selección de las fuentes.
 +
 +
2º Es del tot increible que algo tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l'anonimat, sense cap referencia en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Peno qui va presidir la celebracio d'eixe any i dels posteriors dasta hui.
 +
 +
3º Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d'Arago, filla de don Jaume diu: Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las órdenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei.
 +
 +
4º En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros historics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentacio real, anterior a 1377 (Pere el Ceremonios), les barres o pals son dos i no quatre com du el Peno, lo que nos demostra clarament, l'impossibilitat de perteneixer a l'epoca de la conquista.
 +
 +
5º La tela i la pintura no son les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que despres de set sigles i mig, tres d'ells en absolut abando el seu estat de conservacio siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent varios sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions optimes han perdut practicament tot el color com a conseqüencia del pas del temps.
 +
 +
En el sigle XXI, disponem d'investigacio i mijos tecnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera historia de la Corona d'Arago i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres mes en serio les fabules creades per cronistes o historiadors romantics i creadors de falses reliquies que les fonts series i documentades, per que estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidencia}}
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
23 004

edicions