| Llínea 16: |
Llínea 16: |
| | * Els diferents tipos de cantitats (números) han jugat un paper obvi i important en tots els aspectes quantitatius i qualitatius del desenroll de la cultura, la ciència i la tecnologia. | | * Els diferents tipos de cantitats (números) han jugat un paper obvi i important en tots els aspectes quantitatius i qualitatius del desenroll de la cultura, la ciència i la tecnologia. |
| | * L'estudi de l'estructura comença en considerar les diferents propietats dels [[número]]s, inicialment els [[números natural]] i els [[números enters]]. Les regles que dirigixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'[[àlgebra elemental]], i les propietats més profundes dels números enters s'estudien en la [[teoria de números]]. Despuix, l'organisació de coneiximents elementals va produir els sistemes axiomàtics (teories), permetent el descobriment de conceptes estructurals que en l'actualitat dominen esta ciència (i.g. estructures categòriques). L'investigació de métodos per a resoldre equacions porta al camp del [[àlgebra abstracta]]. L'important concepte de [[vector (matemàtica)|vector]], generalisat a [[espai vectorial]], és estudiat en l'[[àlgebra llineal]] i pertany a les dos branques de l'estructura i l'espai. | | * L'estudi de l'estructura comença en considerar les diferents propietats dels [[número]]s, inicialment els [[números natural]] i els [[números enters]]. Les regles que dirigixen les operacions aritmètiques s'estudien en l'[[àlgebra elemental]], i les propietats més profundes dels números enters s'estudien en la [[teoria de números]]. Despuix, l'organisació de coneiximents elementals va produir els sistemes axiomàtics (teories), permetent el descobriment de conceptes estructurals que en l'actualitat dominen esta ciència (i.g. estructures categòriques). L'investigació de métodos per a resoldre equacions porta al camp del [[àlgebra abstracta]]. L'important concepte de [[vector (matemàtica)|vector]], generalisat a [[espai vectorial]], és estudiat en l'[[àlgebra llineal]] i pertany a les dos branques de l'estructura i l'espai. |
| − | * L'estudi de l'espai origina la [[geometria]], primer la [[geometria euclídea]] i després la [[trigonometria]]. En la seua faceta alvançada el sorgiment de la topologia dona la necessària i correcta manera de pensar sobre les nocions de rodalia i continuïtat de les nostres concepcions espacials. | + | * L'estudi de l'espai origina la [[geometria]], primer la [[geometria euclídea]] i despuix la [[trigonometria]]. En la seua faceta alvançada el sorgiment de la topologia dona la necessària i correcta manera de pensar sobre les nocions de rodalia i continuïtat de les nostres concepcions espacials. |
| − | * La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les [[ciències naturals]] i del [[Càlcul infinitesimal|càlcul]]. Per a resoldre problemes que es dirigixen en forma natural a relacions entre una cantitat i la seua taxa de canvi, s'estudien les [[equació diferencial|equacions diferencials]] i de les seues solucions. Els números usats per a representar les cantitats contínues són els [[números reals]]. Per a estudiar els processos de canvi s'utilisa el concepte de [[funció matemàtica]]. Els conceptes de [[derivada]] i [[integral]], introduïts per [[Isaac Newton|Newton]] i [[Leibniz]], representen un paper clau en est estudi, i són objectes del Càlcul diferencial i integral i, sobre el rigor, s'ocupa l'[[Anàlisis matemàtic]]. És convenient per a molts fins introduir funció, derivació, integració en el conjunt C dels número complexos, aixina sorgixen el càlcul de variable complexa i l'[[anàlisis complex]]. L'[[anàlisis funcional]] consistix en estudiar els espais vectorials de dimensió infinita, problemes que la seua incògnita és una funció. | + | * La comprensió i descripció del canvi en variables mesurables és el tema central de les [[ciències naturals]] i del [[Càlcul infinitesimal|càlcul]]. Per a resoldre problemes que es dirigixen en forma natural a relacions entre una cantitat i la seua taxa de canvi, s'estudien les [[equació diferencial|equacions diferencials]] i de les seues solucions. Els números usats per a representar les cantitats contínues són els [[números reals]]. Per a estudiar els processos de canvi s'utilisa el concepte de [[funció matemàtica]]. Els conceptes de [[derivada]] i [[integral]], introduïts per [[Isaac Newton|Newton]] i [[Leibniz]], representen un paper clau en este estudi, i són objectes del Càlcul diferencial i integral i, sobre el rigor, s'ocupa l'[[Anàlisis matemàtic]]. És convenient per a molts fins introduir funció, derivació, integració en el conjunt C dels número complexos, aixina sorgixen el càlcul de variable complexa i l'[[anàlisis complex]]. L'[[anàlisis funcional]] consistix en estudiar els espais vectorials de dimensió infinita, problemes que la seua incògnita és una funció. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Descartes, René (1996) Reglas para la dirección del espíritu, Introducción, traducción y notas de Juan Manuel Navarro Cordón, Madrid: Alianza pp. 85-86 ISBN 84-206-0034-2 |
| | + | * Heath, Thomas Little (1921) A history of Greek mathematics: Vol 1, Oxford: The Clarendon Press p. 10 |
| | + | * Laserna, David Blanco (2005) Emmy Noether: Una matemática ideal, Madrid: Nivola ISBN 978-84-92493-79-1 |
| | + | * Le Lionnais, Francois (1965). Las grandes corrientes del pensamiento matemático. Buenos Aires: Eudeba |
| | + | * Stewart, Ian (2004) De aquí al infinito. Las matemáticas de hoy, Barcelona: Crítica ISBN 84-8432-547-4 |
| | | | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Bell, Eric Temple (1944) La reina de las ciencias, Buenos Aires: Losada |
| | + | * Peterson, Ivars. (2001). Mathematical Tourist, New and Updated Snapshots of Modern Mathematics. Owl Books. ISBN 0-8050-7159-8 |
| | + | * Popper, Karl (1980) La lógica de la investigación científica, Madrid: Tecnos ISBN: 84-309-0711-4 |
| | + | * Riehm, Carl (August 2002). «The Early History of the Fields Medal» |
| | + | * Ziman, John Michael (1972) El conocimiento público : un ensayo sobre la dimensión social de la ciencia, México: Fondo de Cultura Económica |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Elementary mathematics}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Ciències naturals]] | | [[Categoria:Ciències naturals]] |
| | [[Categoria:Matemàtiques]] | | [[Categoria:Matemàtiques]] |