Canvis

[[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]]

[[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]]

Es coneix com "les '''Coves de Sant Josep'''" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la 2a de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'[[Europa]].

Es coneix com "les '''Coves de Sant Josep'''" a un conjunt de coves que es formaren en el [[triàsic]], prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la segona de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu subterrani navegable més llarc d'[[Europa]].

== Història ==

== Història ==

== Exploració ==

== Exploració ==

* N'hi ha referències del [[sigle XIX]] sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any [[1902]], quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella época, marcava el llímit de la part accessible de la cova).

* N'hi ha referències del [[sigle XIX]] sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any [[1902]], quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella época, marcava el llímit de la part accessible de la cova).

* En [[1915]] el prestigiós historiador [[Carlos Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.

* En l'any [[1915]] el prestigiós historiador [[Carlos Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.

* En [[1926]], un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons

* En [[1926]], un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons

* En [[1929]], mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.

* En [[1929]], mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.

* Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.

* Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.

* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.  

* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en l'any [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.  

* En [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".

* En l'any [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".

* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".

* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".

* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.

* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.