109 260
edicions
Canvis
mLlínea 7:
Llínea 7: − + Llínea 13:
Llínea 13: − +
→Història
==Història==
==Història==
El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquista cristiana del [[sigle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]].
El Boixar passà a pertànyer a la Tinença de Benifassà despuix de la conquista cristiana del [[sigle XIII]], sent patrimoni del [[Monasteri de Santa Maria de Benifassà|monasteri d'este nom]]. El [[15 de març]] de [[1236]], [[Blasco d'Alagó]] realisà una primera repoblació junt en [[Fredes]], otorgant carta de poblament a favor de Domènec Berenguer. En l'any [[1463]] quedà totalment despoblada com a conseqüència de la guerra civil de [[Catalunya]].
És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme.
És molt interessant el Llibre d'Establiments que recull els acorts municipals sobre l'ús del terme.
Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[sigle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref>
Fon zona d'actuació [[Carlisme|carlista]] durant el [[sigle XIX]], sobretot durant la [[Primera Guerra Carlista]], quan [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]] reuní les tropes disperses despuix de la desfeta de Maials del [[10 d'abril]] del [[1834]].<ref>Urcelay, Javier (2002). ''El Maestrazgo carlista'' (2ª Edició, pàg. 164). Vinaròs: Editorial Antinea. ISBN 84-89555 72-9</ref>
En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[sigle XVIII]] tenia una 300 habitants, en [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i actualment ([[2007]]) a soles en queden 15 veïns.
En l'any [[1279]] era la població més important de la comarca, a finals del [[sigle XVIII]] tenia una 300 habitants, en l'any [[1900]] n'hi havia 438 persones, en [[1960]] es contaven 229 habitants, i en ([[2007]]) a soles en quedaven 15 veïns.
==Demografia==
==Demografia==