Canvis

'''Josep Payá Alberola''' ([[Elig]], 28 de juny de [[1939]]), és un històric dirigent [[valencianiste]]. Tota la seua lluita valencianista ha transcorregut en les terres del sur del [[Regne de Valéncia]].

'''Josep Payá Alberola''' ([[Elig]], [[28 de juny]] de [[1939]]), és un històric dirigent [[valencianiste]]. Tota la seua lluita valencianista ha transcorregut en les terres del sur del [[Regne de Valéncia]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Fundador de l'Associació Històric Festera “Pobladores de Elche”, de “Amigos de la Universidad de Elche”; aixina com dels Jubilats i Pensionistes Iliticans, que actualment presidix.

Fundador de l'Associació Històric Festera “Pobladores de Elche”, de “Amigos de la Universidad de Elche”; aixina com dels Jubilats i Pensionistes Iliticans, que actualment presidix.

Fundà en [[1978]] el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), del que és actualment president i des del qual ha treballat en la defensa de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la nostra història. Es un membre actiu de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]], de la que ha segut Vicepresident per [[Alacant]] entre [[1994]] i [[1996]] i del [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]].  

Fundà en l'any [[1978]] el [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), del que és actualment president i des del qual ha treballat en la defensa de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i de la nostra història. Es un membre actiu de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]], de la que ha segut Vicepresident per [[Alacant]] entre [[1994]] i [[1996]] i del [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]].  

Fon l'impulsor, junt a [[Josep Esteve Rico Sogorb]], del [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] celebrat en Elig l'any [[1985]], aixina com u dels firmants del les [[Normes d'El Puig]] en [[1981]].  

Fon l'impulsor, junt a [[Josep Esteve Rico Sogorb]], del [[I Congrés de la Llengua Valenciana]] celebrat en Elig l'any [[1985]], aixina com u dels firmants del les [[Normes d'El Puig]] en [[1981]].  

També es acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i té en possessió la “Encomienda de Alfonso X El Sabio”.

També es acadèmic de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i té en possessió la “Encomienda de Alfonso X El Sabio”.

Destaca la seua ininterrompuda fidelitat als principis que allumenaren el moviment valencianiste a principis dels anys 70.  

Destaca la seua ininterrompuda fidelitat als principis que allumenaren el moviment valencianiste a principis dels [[anys 70]].  

Te publicats diferents llibres en [[idioma valencià|llengua valenciana]], tant de novela com d'ensaig i de teatre.

Te publicats diferents llibres en [[idioma valencià|llengua valenciana]], tant de novela com d'ensaig i de teatre.

El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Regne: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Dénia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

El primer [[Tribunal de les Aigües|Tribunal de Justícia de les Aigües de la Vega de Valéncia]], abans del [[sigle X]]. En l'any [[1100]], quan atres comtats que se intitulen històrics a sí mateixa, encara no existien com a tals, cas dels nostres veïns, teniem un caterva d'intelectuals musulmans naixcuts en lo nostre Regne: Abdallah ben Adberraman; Abu S-Salt Umayya, (naixcut en Dénia); Abdallah ben Soliman; Al Rusafi (“Fermosos poemos a Nostra Terra”); Aben al Abbar (Filòlec i Historiador)… dins d'este sigle, [[Xàtiva]] i [[Alcoy]], destaquen en la fabricació del paper, sent els primer en [[Europa]].

En [[1247]], ya teniem modena propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Després el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen ab la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

En l'any [[1247]], ya teniem modena propia; [[Furs]], diferencies del rest del estats de la [[Corona d'Aragó]]. Després el primer [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or de Lliteratura]], on casi tots els autors, ademés d'escriure-lo, dien que ho feyen en Valencià; s'emití la primera lletra de canvi; s'anticipen ab la Taula de Canvis; [[Consolat del Mar]]; en [[1441]] el primer colege de Boticaris, [[1474]] la primera imprenta en [[Espanya]], una Gutemberg que se pot vore en el [[Monasteri d'El Puig]]; el primer llibre imprés en nostra [[Regne de Valéncia|Nació]]: [[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Les trobes en lahors de la verge María]]; en [[1489]] s'edita en [[Venecia] el ''[[Liber Elegantiarum]]'', primer diccionari imprés d'una llengua romànica, escrit pel valencià [[Joan Esteve]].

En [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.

En l'any [[1495]] se porten per a analisar les arenes auríferes de les “índies” entregant-les al Baile de Valéncia D. Diego Torres. ¿Per qué no se les endúen a atres llocs? Fàcil, perque no estaven tan adelantats com nosatros.

En [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.

En [[1537]], se cofeccionen "Els Capítuls" sobre el funcionament de la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] per a salvaguardar “l'autonomia” de l'institució i corregir erros anteriors.