Canvis

[[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio (1820)]]

[[Image:José Aparicio.jpg|thumb|230px|Autoretrat de José Aparicio ([[1820]])]]

'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>

'''José Aparicio Inglada''' ([[Alacant]], [[16 de decembre]] de [[1773]] - [[Madrit]], [[10 de maig]] de [[1838]]) fon un [[Pintura artística|pintor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[José de Madrazo]] i [[Juan Antonio Ribera]], està considerat un dels millors representants de la pintura [[Pintura neoclàssica|neoclàssica]] en [[Espanya]].<ref>LAFUENTE FERRARI, Enrique: ''Breve historia de la pintura española''. Madrid: Akal, 1987, pàg. 439.</ref>

És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]].  

És un pintor que s'adscriu al classicisme pur. Era fill de Vicente Aparicio i de Manuela Inglada, el sèptim de huit germans. Va escomençar la seua formació en [[Valéncia]], en la Real Acadèmia de Sant Carles, guanyant el primer premi de [[pintura]] en [[1793]].  

Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'[[or]] pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.  

Despuix va passar a la [[Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferrando]] en Madrit. En l'any [[1799]], va obtindre del rei [[Carles IV d'Espanya]] una beca per a estudiar en [[París]] i, posteriorment, en [[Roma]]. En París fon el primer alumne espanyol de [[Jacques-Louis David]], on va coincidir en [[Juan Antonio Ribera]] i [[José de Madrazo]]. En [[1805]] va rebre una medalla d'[[or]] pel seu quadro ''L'epidèmia d'Espanya''. Abans de viajar a [[Roma]], en l'any [[1807]], José Aparicio va expondre, per dos voltes, algunes de les seues obres en els salons de la capital francesa.  

En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.  

En [[Roma]], va seguir el seu procés d'aprenentage. Es va mostrar, més d'una volta, fidel al [[Monarca|rei]] espanyol, en negar-se a jurar fidelitat a [[José I d'Espanya|José Bonaparte]]. Per este fet, José Aparicio va caure pres, com el restant dels artistes espanyols becats residents en Roma, en el castell de Sant'Angelo, sent considerat presoner civil.