804
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi | image_bandera = 125px-Flag of Malawi svg.png | image...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi
| image_bandera = 125px-Flag of Malawi svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationMalawi svg.png
| lema_nacional =''Unity and Freedom'' <br /> ([[idioma anglés|anglés]]; ''Unitat i Llibertat'')
| himne_nacional =''[[Mlungu dalitsani Malawi]]''
| capital =[[Lilongüe]]
| capital_població =597.000 hab.
| capital_coord. = 13°59'S 33°47'E
| ciutat_principal =[[Blantyre]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[Chichewa]]
| govern =[[República]] [[Democràcia|democràtica]] i [[multipartidista]]
| dirigents_títuls = [[President]]
| dirigents_noms =[[Bingu wa Mutharika]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • data
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[6 de juliol]] de [[1964]]
| superfície =118,480
| superfície_lloc =98
| superfície_aigua = 20,6%
| fronteres =2.881 Km
| costes =0
| població =10.385.849
| població_any =
| població_lloc = 67
| població_densitat =88
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 7.507'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 145
| PIB_per_càpita=596
| IDH = 0,437
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =164
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
| moneda = [[Kwacha]]= 100 tambala
| gentilici = malawi
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.mw]]
| còdic_telefònic =265
| prefix_radiofònic =7OA-7OZ
| còdic_ISO = 454 / MWI / MW
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 =
}}
'''Malawi''', oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]].
== Història ==
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que van arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], després del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]].
Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbabwe]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, després de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, van ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.
Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i després de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).
L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)
Pero els canvis internacionals després de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, van forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.
== Govern i política ==
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.
L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha sigut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.
L'administració local es du a terme per mig de regions i districtes, els administradors regionals i comissaris del qual districte són nomenats pel govern central. Les primeres eleccions locals de l'etapa multipartidista tingueren lloc el [[21 de novembre]] de [[2000]], eleccions en que el partit UDF va obtindre el 70% dels vots.
[[Bingu wa Mutharika]] és el president de Malawi des de la seua victòria en les criticades eleccions del [[20 de maig]] de [[2004]], sospitoses d'haver patit irregularitats.
Freedom House, una organisació no governamental que perseguix la democràcia en tot el món, va qualificar a Malawi de país ''parcialment lliure'' en el seu informe sobre l'estat de les llibertats de 2005 [http://www.freedomhouse.Org/tempera't.cfm?page=22&country=6782&year=2005].
== Organisació polític-administrativa ==
El territori malawi està dividit en tres regions, [[regió Central (Malawi)|Central]], [[regió del Nort (Malawi)|Nort]] i [[regió del Sur (Malawi)|Sur]]. Estes a la seua vegada es dividixen en districtes; en total Malawi té vintisset districtes repartits igualment en les tres regions:
Regió del Nort
[[Districte de Chitipa|Chitipa]]
*[[Districte de Karonga|Karonga]]
*[[Districte de Rumphi|Rumphi]]
*[[Districte de Nkhata Bay|Nkhata Bay]]
*[[Districte de Likoma|Likoma]]
*[[Districte de Mzimba|Mzimba]]
*[[Districte de Nkhotakota|Nkhotakota]]
Regió Central
[[Districte de Kasungu|Kasungu]]
*[[Districte de Ntchisi|Ntchisi]]
*[[Districte de Dowa|Dowa]]
*[[Districte de Mchinji|Mchinji]]
*[[Districte de Lilongwe|Lilongwe]]
*[[Districte de Salima|Salima]]
*[[Districte de Dedza|Dedza]]
*[[Districte de Ntcheu|Ntcheu]]
Regió del Sur
[[Districte de Mangochi|Mangochi]]
*[[Districte de Balaka|Balaka]]
*[[Districte de Machinga|Machinga]]
*[[Districte de Zomba|Zomba]]
*[[Districte de Chiradzulu|Chiradzulu]]
*[[Districte de Blantyre|Blantyre]]
*[[Districte de Mwanza|Mwanza]]
*[[Districte de Thyolo|Thyolo]]
*[[Districte de Mulanje|Mulanje]]
*[[Districte de Phalombe|Phalombe]]
*[[Districte de Chikwawa|Chikwawa]]
*[[Districte de Nsanje|Nsanje]]
== Geografia ==
[[Image:Mi-mapmalawi.png|thumb|200px|Mapa de Malawi]]
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]].
El país es troba, administrativament, dividit en tres regions: la regió nort, en capital en [[Mzuzu]], la regió centre, en capital en [[Lilongwe]], que ademés és capital de la nació, i la regió sur en capital en [[Blantyre]].
El país va descendint en altura segons anem de la frontera de l'oest al llac Nyassa.
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.
== Ecologia ==
Els rius principals són el [[Shire]] (que travessa el llac malombe, i s'unix al [[Zeneze]] en [[Moçambic]]), el Rukuru, Dwangwa, Lilongwe i el Bua.
Els principals llacs són el [[Nyasa]], i el Chilwa.
Presenta clima tropical, on es cultiva dacsa, sucre, papa, plàtano, tabac i te. Els principals tipos de ganado són cabres, bovins, ovelles i porcs.
Els principals parcs naturals són el ''Nyika'', el ''Vwaza'' -abdós prop de la ciutat de [[Mzuzu]]-, el ''Kasungu'', el ''Nkhota Kota'', el ''Lake Malawi'', el ''Liwonde'', el ''Majete'', i el ''Lengwe'', al sur del país.
El [[bioma]] dominant és la [[sabana]], dividida en diverses [[Ecorregió|ecorregions]]:
* [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] en el centre i noroest
* [[sabana arborada de miombo meridional]], en l'oest
* [[Sabana arborada de miombo oriental]], en el surest
* [[sabana arborada de mopane del Zeneze]] en unes quantes zones del sur
Les zones montanyoses es dividixen entre el [[mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional]], en el centre i nort del país, i el [[mosaic montanyés de selva i pradera de Malawi meridional]], en el sur.
En el suroest, al voltant del [[llac Chilwa]], hi ha un enclavament de [[pradera inundada del Zeneze]].
També estan presents alguns enclavaments de la [[selva mosaic costera d'Inhambane]].
== Economia ==
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent.
== Demografia ==
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.
L'idioma oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], pero l'idioma nacional és el [[chichewa]]. També es parlen atres idiomes bantús.
El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% [[catolicisme|catòlics]], 55% [[protestantisme|protestants]]). També hi ha una comunitat [[islam|musulmana]] (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.
El nom de Malawi deriva dels [[maravi]], un poble [[bantú]] provinent del [[Congo]] meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals [[chewa]]s, van alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals [[nyanja]]s, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.
Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al [[sigle XX]]. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.
L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.74. El 62.7% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 14.2% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
== Cultura ==
La [[cultura]] reflexa la diversitat de les ètnies que componen el país. Com molts atres països africans Malawi posseïx una rica [[folclor|tradició oral]]. Només esta [[alfabetisació|alfabetisat]] una miqueta més del 60% de la població.
{| <align="center"> {{tablabonita}}
|+ '''<big>Festes</big>'''
|- style="background:#efefef;"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| [[1 de giner]]
| Dia de Cap d'Any
| New Year's Day
|
|-
| [[15 de giner]]
| Dia de [[John Chilembwe]]
| John Chilembwe Day
|
|-
| [[3 de març]]
| Dia dels màrtirs
| Martyr's Day
|
|-
| Varia cada any
| [[Divendres Sant]]
| Good Friday
|
|-
| Varia cada any
| [[Dilluns de Pasqua]]
| Easter Monday
|
|-
| [[1 de maig]]
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
| Labour Day
|
|-
| [[14 de juny]]
| Dia de la llibertat
|Freedom Day
|
|-
| [[6 de juliol]]
| Dia de la república
| Republic Day
| Celebra el dia de l'independència en 1964
|-
| [[10 d'octubre]]
| Dia de les mares
| Mother's Day
|
|-
| Variable en el calendari llunar
| Fi del [[Ramadà]]
| End of Ramadà
| Festa [[Islam|islámica]]
|-
| [[11 de decembre]]
| Dia de l'Arbre
| Tree planting Day
|
|-
| [[25 de decembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Christmass Day
|
|-
| [[26 de decembre]]
| Boxing Day
| Boxing Day
|
|}
</center>
=== Govern ===
*[http://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi ] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.nso.malawi.net/ Estadístiques de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.information.Gov.mw// Ministeri d'informació i turisme de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
=== Mijos de comunicació ===
*[http://www.afrol.com/es/paises/Malawi Malawi en afrol]
*[http://www.nationmalawi.Com/ Principal periòdic] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
=== Informació ===
*[http://dmoz.org/World/Espa%c3%b1ol/Regional/%c3%81frica/Malawi/ Malawi en el directori obert dmoz]
*[http://berclo.net/page95/95es-malawi.Html Blog que ilustra un viage a Malawi]
=== Turisme ===
*[http://www.amadeus.net/home/destinations/es/guides/MU/intro.Htm Informació turística d'Amadeus]
*[http://www.tourismmalawi.Com/ Lloc oficial de turisme] (en [[idioma anglés|anglés]])
{{Traduït de|es|Malaui}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
| nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi
| image_bandera = 125px-Flag of Malawi svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationMalawi svg.png
| lema_nacional =''Unity and Freedom'' <br /> ([[idioma anglés|anglés]]; ''Unitat i Llibertat'')
| himne_nacional =''[[Mlungu dalitsani Malawi]]''
| capital =[[Lilongüe]]
| capital_població =597.000 hab.
| capital_coord. = 13°59'S 33°47'E
| ciutat_principal =[[Blantyre]]
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[Chichewa]]
| govern =[[República]] [[Democràcia|democràtica]] i [[multipartidista]]
| dirigents_títuls = [[President]]
| dirigents_noms =[[Bingu wa Mutharika]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • data
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[6 de juliol]] de [[1964]]
| superfície =118,480
| superfície_lloc =98
| superfície_aigua = 20,6%
| fronteres =2.881 Km
| costes =0
| població =10.385.849
| població_any =
| població_lloc = 67
| població_densitat =88
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 7.507'000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 145
| PIB_per_càpita=596
| IDH = 0,437
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =164
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
| moneda = [[Kwacha]]= 100 tambala
| gentilici = malawi
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu =
| cctld= [[.mw]]
| còdic_telefònic =265
| prefix_radiofònic =7OA-7OZ
| còdic_ISO = 454 / MWI / MW
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 =
}}
'''Malawi''', oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]].
== Història ==
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que van arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], després del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]].
Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbabwe]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, després de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, van ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.
Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i després de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).
L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)
Pero els canvis internacionals després de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, van forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.
== Govern i política ==
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.
L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha sigut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.
L'administració local es du a terme per mig de regions i districtes, els administradors regionals i comissaris del qual districte són nomenats pel govern central. Les primeres eleccions locals de l'etapa multipartidista tingueren lloc el [[21 de novembre]] de [[2000]], eleccions en que el partit UDF va obtindre el 70% dels vots.
[[Bingu wa Mutharika]] és el president de Malawi des de la seua victòria en les criticades eleccions del [[20 de maig]] de [[2004]], sospitoses d'haver patit irregularitats.
Freedom House, una organisació no governamental que perseguix la democràcia en tot el món, va qualificar a Malawi de país ''parcialment lliure'' en el seu informe sobre l'estat de les llibertats de 2005 [http://www.freedomhouse.Org/tempera't.cfm?page=22&country=6782&year=2005].
== Organisació polític-administrativa ==
El territori malawi està dividit en tres regions, [[regió Central (Malawi)|Central]], [[regió del Nort (Malawi)|Nort]] i [[regió del Sur (Malawi)|Sur]]. Estes a la seua vegada es dividixen en districtes; en total Malawi té vintisset districtes repartits igualment en les tres regions:
Regió del Nort
[[Districte de Chitipa|Chitipa]]
*[[Districte de Karonga|Karonga]]
*[[Districte de Rumphi|Rumphi]]
*[[Districte de Nkhata Bay|Nkhata Bay]]
*[[Districte de Likoma|Likoma]]
*[[Districte de Mzimba|Mzimba]]
*[[Districte de Nkhotakota|Nkhotakota]]
Regió Central
[[Districte de Kasungu|Kasungu]]
*[[Districte de Ntchisi|Ntchisi]]
*[[Districte de Dowa|Dowa]]
*[[Districte de Mchinji|Mchinji]]
*[[Districte de Lilongwe|Lilongwe]]
*[[Districte de Salima|Salima]]
*[[Districte de Dedza|Dedza]]
*[[Districte de Ntcheu|Ntcheu]]
Regió del Sur
[[Districte de Mangochi|Mangochi]]
*[[Districte de Balaka|Balaka]]
*[[Districte de Machinga|Machinga]]
*[[Districte de Zomba|Zomba]]
*[[Districte de Chiradzulu|Chiradzulu]]
*[[Districte de Blantyre|Blantyre]]
*[[Districte de Mwanza|Mwanza]]
*[[Districte de Thyolo|Thyolo]]
*[[Districte de Mulanje|Mulanje]]
*[[Districte de Phalombe|Phalombe]]
*[[Districte de Chikwawa|Chikwawa]]
*[[Districte de Nsanje|Nsanje]]
== Geografia ==
[[Image:Mi-mapmalawi.png|thumb|200px|Mapa de Malawi]]
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]].
El país es troba, administrativament, dividit en tres regions: la regió nort, en capital en [[Mzuzu]], la regió centre, en capital en [[Lilongwe]], que ademés és capital de la nació, i la regió sur en capital en [[Blantyre]].
El país va descendint en altura segons anem de la frontera de l'oest al llac Nyassa.
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.
== Ecologia ==
Els rius principals són el [[Shire]] (que travessa el llac malombe, i s'unix al [[Zeneze]] en [[Moçambic]]), el Rukuru, Dwangwa, Lilongwe i el Bua.
Els principals llacs són el [[Nyasa]], i el Chilwa.
Presenta clima tropical, on es cultiva dacsa, sucre, papa, plàtano, tabac i te. Els principals tipos de ganado són cabres, bovins, ovelles i porcs.
Els principals parcs naturals són el ''Nyika'', el ''Vwaza'' -abdós prop de la ciutat de [[Mzuzu]]-, el ''Kasungu'', el ''Nkhota Kota'', el ''Lake Malawi'', el ''Liwonde'', el ''Majete'', i el ''Lengwe'', al sur del país.
El [[bioma]] dominant és la [[sabana]], dividida en diverses [[Ecorregió|ecorregions]]:
* [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] en el centre i noroest
* [[sabana arborada de miombo meridional]], en l'oest
* [[Sabana arborada de miombo oriental]], en el surest
* [[sabana arborada de mopane del Zeneze]] en unes quantes zones del sur
Les zones montanyoses es dividixen entre el [[mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional]], en el centre i nort del país, i el [[mosaic montanyés de selva i pradera de Malawi meridional]], en el sur.
En el suroest, al voltant del [[llac Chilwa]], hi ha un enclavament de [[pradera inundada del Zeneze]].
També estan presents alguns enclavaments de la [[selva mosaic costera d'Inhambane]].
== Economia ==
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent.
== Demografia ==
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.
L'idioma oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], pero l'idioma nacional és el [[chichewa]]. També es parlen atres idiomes bantús.
El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% [[catolicisme|catòlics]], 55% [[protestantisme|protestants]]). També hi ha una comunitat [[islam|musulmana]] (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.
El nom de Malawi deriva dels [[maravi]], un poble [[bantú]] provinent del [[Congo]] meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals [[chewa]]s, van alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals [[nyanja]]s, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.
Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al [[sigle XX]]. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.
L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.74. El 62.7% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 14.2% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
== Cultura ==
La [[cultura]] reflexa la diversitat de les ètnies que componen el país. Com molts atres països africans Malawi posseïx una rica [[folclor|tradició oral]]. Només esta [[alfabetisació|alfabetisat]] una miqueta més del 60% de la població.
{| <align="center"> {{tablabonita}}
|+ '''<big>Festes</big>'''
|- style="background:#efefef;"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Notes
|-
| [[1 de giner]]
| Dia de Cap d'Any
| New Year's Day
|
|-
| [[15 de giner]]
| Dia de [[John Chilembwe]]
| John Chilembwe Day
|
|-
| [[3 de març]]
| Dia dels màrtirs
| Martyr's Day
|
|-
| Varia cada any
| [[Divendres Sant]]
| Good Friday
|
|-
| Varia cada any
| [[Dilluns de Pasqua]]
| Easter Monday
|
|-
| [[1 de maig]]
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
| Labour Day
|
|-
| [[14 de juny]]
| Dia de la llibertat
|Freedom Day
|
|-
| [[6 de juliol]]
| Dia de la república
| Republic Day
| Celebra el dia de l'independència en 1964
|-
| [[10 d'octubre]]
| Dia de les mares
| Mother's Day
|
|-
| Variable en el calendari llunar
| Fi del [[Ramadà]]
| End of Ramadà
| Festa [[Islam|islámica]]
|-
| [[11 de decembre]]
| Dia de l'Arbre
| Tree planting Day
|
|-
| [[25 de decembre]]
| Dia de [[Nadal]]
| Christmass Day
|
|-
| [[26 de decembre]]
| Boxing Day
| Boxing Day
|
|}
</center>
=== Govern ===
*[http://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi ] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.nso.malawi.net/ Estadístiques de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.information.Gov.mw// Ministeri d'informació i turisme de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
=== Mijos de comunicació ===
*[http://www.afrol.com/es/paises/Malawi Malawi en afrol]
*[http://www.nationmalawi.Com/ Principal periòdic] (en [[idioma anglés|anglés]])
*[http://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
=== Informació ===
*[http://dmoz.org/World/Espa%c3%b1ol/Regional/%c3%81frica/Malawi/ Malawi en el directori obert dmoz]
*[http://berclo.net/page95/95es-malawi.Html Blog que ilustra un viage a Malawi]
=== Turisme ===
*[http://www.amadeus.net/home/destinations/es/guides/MU/intro.Htm Informació turística d'Amadeus]
*[http://www.tourismmalawi.Com/ Lloc oficial de turisme] (en [[idioma anglés|anglés]])
{{Traduït de|es|Malaui}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]