Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
47 bytes afegits ,  12:51 15 jul 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
'''Adam''' ([[Idioma hebreu|Hebreu]]: אָדָם "home", "roget", "sanc"; [[Àrap]]: آدم)
 
'''Adam''' ([[Idioma hebreu|Hebreu]]: אָדָם "home", "roget", "sanc"; [[Àrap]]: آدم)
   −
En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[Déu]] sobre la [[Terra]]; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons la Corà i la religió de ell emanada, el [[Islam]], [[Alà]] va fer d'un coàgul de [[sanc]] i el designà cronològicament primer dels Profetes. La [[Bahaísme|fe Bahá'í]] creu que '''Adam''' fon el primer Mensager de [[Dèu]] conegut de l'Antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per [[Mahoma]] sagell dels profetes.
+
En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per [[Deu]] sobre la [[Terra]]; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons l'Alcorà i la religió de ell emanada, l'[[Islam]], [[Alà]] el va fer d'un coàgul de [[sanc]] i el designà cronològicament primer dels Profetes. La [[Bahaísme|fe Bahá'í]] creu que Adam fon el primer mensager de [[Deu]] conegut de l'antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per [[Mahoma]] sagell dels profetes.
    
== L'història Bíblica ==
 
== L'història Bíblica ==
Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28).  
+
Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc, els cinc primers llibres de l'[[Antic Testament]]), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28).  
La [[Bíblia]] declara que d'una costella presa del home (Adam) Jehovà Deu creà a una dona (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu manament de fructificar i multiplicar-se, plenar la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el hort del Eden, donant-li manament de no menjar del "arbre de la ciència del be i del mal" per a no morir. Pero [[Moisés]], autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també a el seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí tirar fora a Adam i Eva al hort d'Eden, Elohim llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vas ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica continua narrant la vida d'Adam i Eva fora del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set son mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a la edat de 930 anys.
+
La [[Bíblia]] declara que d'una costella presa de l'home (Adam) Jehovà Deu creà una dòna (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu el manament de fructificar i multiplicar-se, omplir la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el jardí de l'Eden, donant-los el manament de no menjar de l'arbre de la ciència del be i del mal per a no morir. Pero [[Moisés]], autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també al seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí enviar a Adam i Eva del jardí de l'Eden, Deu llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vares ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica continua narrant la vida d'Adam i Eva fòra del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set són mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a l'edat de 930 anys.
   −
Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junta  la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.
+
Tradicions posteriors senyalen que escrigué, junt a la seua dona, el Llibre d'Adam i Eva.
    
Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i [[Eva]].
 
Per a més informació vore els artículs [[Adam i Eva]], i [[Eva]].
    
== Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona ==
 
== Adam en la teologia de l'Iglésia Mormona ==
La [[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies]] (mormons) sosté que Adam i el Arcàngel Miquel són el mateix individu
+
L'[[Iglésia de Jesucrist dels Sants dels Últims dies]] (mormons) sosté que Adam i l'Arcàngel Miquel són el mateix individu
   −
Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "dragó" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant la existència premortal.
+
Miquel l'Arcàngel lluità contra els àngels d'aquella "serp antiga" o "drac" (Satanàs, diable) i els expulsà a la terra al finalisar la batalla en el cel durant l'existència premortal.
   −
"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, el ancià de dies".
+
"Miquel" naixqué en esta terra com a home "Adam, el pare de tots, el príncip de tots, l'ancià de dies".
   −
Els mormons també consideren que Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.
+
Els mormons també consideren a Adam com el primer d'entre tots els profetes sobre la terra, ademés de ser el primer home, pare i patriarca de la raça humana en la terra.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
1492

edicions

Menú de navegació