1492
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''G''' és la sèptima lletra de l'alfabet valencià i quinta de les consonants. Rep el nom de ''ge''. == Fonètica == Representa el fonema o...»
La '''G''' és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de ''ge''.
== Fonètica ==
Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|''gu'']] per a representar este fonema davant de ''e'' (''guerra'') i ''[[i]]'' (''guix''). També es recorre al [[dígraf]] ''gü'' en [[diéresis]] en la ''ü'', per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de ''e'' o de ''i'' (és dir, /''gwe''/ (''aigües''), /''gwi''/ (''pingüí'').
Representa la [[africada postalveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres ''e'' (''gerro'') i ''i'' (''giner''). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat en paraules com ''desig'', ''mig'' i ''Elig'' i atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|''ig'']].
== Ortografia ==
=== S'escriu ge ===
* En sò de [g] (gat)
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic.
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga. rec, no reg, pero regar. amarc, no amarg, pero amargar. sanc, no sang, pero sangonera.
* En sò de [ʤ] (girar)
# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.
# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
# En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.
# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger. oreig, pero orejar.
* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge. juge, no jutge. llenguage, no llenguatge. correja, no corretja.
* En sò de [ʧ] (roig)
# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).#
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
# En posició final de paraula apareix sempre [č], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
== Fonètica ==
Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|''gu'']] per a representar este fonema davant de ''e'' (''guerra'') i ''[[i]]'' (''guix''). També es recorre al [[dígraf]] ''gü'' en [[diéresis]] en la ''ü'', per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de ''e'' o de ''i'' (és dir, /''gwe''/ (''aigües''), /''gwi''/ (''pingüí'').
Representa la [[africada postalveolar sonora]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres ''e'' (''gerro'') i ''i'' (''giner''). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat en paraules com ''desig'', ''mig'' i ''Elig'' i atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|''ig'']].
== Ortografia ==
=== S'escriu ge ===
* En sò de [g] (gat)
# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.
# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.
# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic.
# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.
# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.
# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga. rec, no reg, pero regar. amarc, no amarg, pero amargar. sanc, no sang, pero sangonera.
* En sò de [ʤ] (girar)
# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.
# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.
# En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.
# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger. oreig, pero orejar.
* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge. juge, no jutge. llenguage, no llenguatge. correja, no corretja.
* En sò de [ʧ] (roig)
# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).#
# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.
# En posició final de paraula apareix sempre [č], representat per IG, G, encara que en derivar es transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o se mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen. mig, mija. despaig, despachar.
== Vore també==
*[[Alfabet valencià]]
*[[Dígraf]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]