1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 3:
Llínea 3: + +
→Fonètica
== Fonètica ==
== Fonètica ==
Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
En valencià és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart, ni s'ha de pronunciar esta de, ni s'ha de considerar vulgarisme.
En valencià és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart, ni s'ha de pronunciar esta de, ni s'ha de considerar vulgarisme.
Diferent és el cas de la de en atres posicions, com ara en la terminació -ador, a on la pèrdua de la de és una característica dialectal que no s'ha de reflecrir en un llenguage oral estàndart, que sempre la pronunciarà, puix si bé és una característica molt estesa, no és general en tot el valencià.
Diferent és el cas de la de en atres posicions, com ara en la terminació -ador, a on la pèrdua de la de és una característica dialectal que no s'ha de reflecrir en un llenguage oral estàndart, que sempre la pronunciarà, puix si bé és una característica molt estesa, no és general en tot el valencià.