Canvis

La '''J''', '''j''' en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.  

La '''J''', '''j''' en minúscula, és la dècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''jota'''.  

== Fonètica ==

== Fonètica ==

En valencià representa la [[africada postalveolar sonora]]. És una lletra que en un principi va desenrollar-se a partir de la lletra i per a representar el sò de l'actual [[Y|i grega]] que acabà representant un sò diferent. Per això és inexistent en l'[[alfabet llatí]].

En [[valencià]] representa la [[africada postalveolar sonora]]. És una lletra que en un principi va desenrollar-se a partir de la lletra i per a representar el sò de l'actual [[Y|i grega]] que acabà representant un sò diferent. Per això és inexistent en l'[[alfabet llatí]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la jota com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar jove com si fora ''chove''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre jota i che. Lo mateix passa en la [[G|ge]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la jota com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar jove com si fora ''chove''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre jota i che. Lo mateix passa en la [[G|ge]].

En les comarques del nort de Castelló es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats com una [[G|ge]] i una jota normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=metge</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó''). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

En les comarques del nort de [[Provincia de Castelló|Castelló]] es diferencien, entre vocals, els antics dígrafs ''tg'' i ''tj'' (pronunciats com una [[G|ge]] i una jota normal) de la ge i la jota (pronunciades en estos dialectes com una i més una jota francesa o catalana): la consonant de mege (antigament i hui encara en el nort de Castelló, metge)<ref>{{DGLV|Metge}}</ref> se diferencia de la de "major" (pronunciat en una i davant de la jota, a l'hora pronunciada com en francés, i sense pronunciar la [[R|er]] final: ''maijó''). Esta característica dialectal i arcaica no és admissible en un valencià estàndart modern, puix només s'usa en el llenguage d'unes zones i no és general en el restant del valencià, que fa sigles que pergué la diferència entre estos sons.

== Ortografia ==

== Ortografia ==

== Vore també==

== Vore també==

*[[Alfabet valencià]]

* [[Alfabet valencià]]

*[[Dígraf]]

* [[Dígraf]]

 

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]