108 055
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 2:
Llínea 2: − + − + Llínea 40:
Llínea 40: − + − + − + − + Llínea 56:
Llínea 56: − + − + − + Llínea 70:
Llínea 70: − + − + Llínea 80:
Llínea 80: − + Llínea 102:
Llínea 102: − + Llínea 126:
Llínea 126: − + Llínea 170:
Llínea 170: − +
sense resum d'edició
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
{{Història de la Comunitat Valenciana}}
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon ab un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix ab el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt ab la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt ab la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
==Poesia==
==Poesia==
El [[sigle XV]] marcà la definitiva ruptura ab la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dòna. Les obres no s'escriuen ya en l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
El [[sigle XV]] marcà la definitiva ruptura en la tradició trobadoresca, no ya respecte a la llengua, sino respecte al concepte amorós i de la dòna. Les obres no s'escriuen ya en l'ombra del rei, sino inspirades per l'incipient humanisme renaixentiste que obstaculisa a [[Espanya]] per Valéncia, si be, la cort valenciana fon un clar catalisador.
En La Cort d'[[Alfonso V]] el Magnànim, se va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que varen ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]].
En La Cort d'[[Alfonso V]] el Magnànim, se va generar eixe caldo de cultiu que va inspirar els poetes valencians i els va portar a trencar buscant la renovació tornant la mirada als clàssics grecollatins i cap al [[Renaiximent]] liderat per [[Dante]], [[Petrarca]] i [[Boccaccio]], que varen ser llegits i traduïts a la [[llengua valenciana]].
L'influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausiàs March, qui trencà ab la tradició trobadoresca i la llengua estàndart usada per ells (provençal lliterari) i ya usà en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.
L'influència es va notar en els escrits de [[Jordi Sant Jordi]], pero la renovació i l'autentica modernisació la varen supondre els 10.000 versos de l'obra d'Ausiàs March, qui trencà en la tradició trobadoresca i la llengua estàndart usada per ells (provençal lliterari) i ya usà en les seues composicions la llengua valenciana, trobant en els seus escrits abundants localismes de l'horta de Gandia, i elevant-la al màxim de les seues possibilitats expressives.
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, ab la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".
Si en la poesia és March el referent, en prosa és Joanot Martorell, en la seua famosa novela de cavalleria [[Tirant lo Blanch]], escrita com ell mateix diu en "vulgar valenciana".
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia, com March, ompli tota la segona mitat del sigle XV. Corella, ab gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents de la nomenada "valenciana prosa".
El tercer gran poeta del Sigle d'Or és [[Roiç de Corella]], també natural de Gandia, com March, ompli tota la segona mitat del sigle XV. Corella, en gran mestria, és capaç d'assimilar totes les influències que confluïxen i desenrollar un estil de formes suntuoses, sintaxis complicada, retorçuda en girs i grans hipérbatons que, no obstant, no violenten la llengua. És segons algunes fonts un dels majors exponents de la nomenada "valenciana prosa".
Junt ab estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].
Junt ab estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[certàmens]]" la formula per a donar a conéixer les seues obres.
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[certàmens]]" la formula per a donar a conéixer les seues obres.
Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de [[1474]] dedicat a la "Verge Maria", i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon [[Bernat de Fenollar]].
Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de l'any [[1474]] dedicat a la "Verge Maria", i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon [[Bernat de Fenollar]].
Les poesies d'este certamen varen ser editades ab el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés en Espanya.
Les poesies d'este certamen varen ser editades en el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés en Espanya.
===Poetes ===
===Poetes ===
La poesia és segurament el gènero que va otorgar a la [[idioma valencià|llengua valenciana]] la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poesia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles ab els cançoners a l'estil de March.
La poesia és segurament el gènero que va otorgar a la [[idioma valencià|llengua valenciana]] la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poesia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March.
===Influencies===
===Influencies===
==Prosa Narrativa==
==Prosa Narrativa==
El potent desenroll soci-econòmic i cultural del [[Regne de Valéncia]] en el [[sigle XV]] creà el caldo de cultiu per a que, com va succeir en la poesia, la [[idioma valencià|llengua valenciana]] contà ab alguna de les més importants obres escrites en l'[[Europa]] del moment.
El potent desenroll soci-econòmic i cultural del [[Regne de Valéncia]] en el [[sigle XV]] creà el caldo de cultiu per a que, com va succeir en la poesia, la [[idioma valencià|llengua valenciana]] contà en alguna de les més importants obres escrites en l'[[Europa]] del moment.
El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] .
El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] .
Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausiàs March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. Ab el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausiàs March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme paregut al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del món", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme paregut al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del món", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant.
Martorell va dilapidar la fortuna familiar i va viajar per tota [[Europa]] i en els últims quatre anys de la seua vida va escriure la seua obra. Molts dels conflictes d'honor vixcuts i dels acontenyiments passats en els seus viages els trobem plasmats d'una forma o una atra en el Tirant.
Ademés del Tirant, Martorell nos va deixar un relat inconclús titulat "[[Guillem de Varoych]]", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim, editada per Joan Galba en [[1490]], diu:
Ademés del Tirant, Martorell nos va deixar un relat inconclús titulat "[[Guillem de Varoych]]", i que segons alguns estudiosos serviria d'inspiració per als primers capítuls de la seua obra cim, editada per Joan Galba en l'any [[1490]], diu:
{{Cita|''[...] Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos caualler mossen johanot martorell [...]''|En el Deo gracias del Tirant lo Blanch}}
{{Cita|''[...] Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en vulgar lengua valenciana per lo magnifich e virtuos caualler mossen johanot martorell [...]''|En el Deo gracias del Tirant lo Blanch}}
===Autors===
===Autors===
La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]] i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] a on va arribar a ser abadesa.
La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]] i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] a on va arribar a ser [[abadesa]].
[[Bernat Fenollar|Fenollar]], Escrivà, [[Roiç de Corella|Roïç de Corella]], [[Jaume Gasull|Gasull]],... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
[[Bernat Fenollar|Fenollar]], Escrivà, [[Roiç de Corella|Roïç de Corella]], [[Jaume Gasull|Gasull]],... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
Roig pertanyia a la burguesia valenciana, va estudiar medicina en [[Paris]] i [[Lleida]]. En Valéncia va fixar la seua residència molt pronte, fon administrador de l'"[[Hospital dels Inocents]]" fundat pel [[Pare Jofre]] i mege de càmara de la reina Maria, aixina com conseller de la ciutat.
En [[1460]] es va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dònes", 16.359 versos parellats, ab la llínea misògina satírica de la tradició cristiana-musulmana. En l'Espill a soles dos dònes se salven de la condena general, la seua dòna [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
En l'any [[1460]] es va retirar a [[Callosa d'En Sarrià]] durant una epidèmia que assolava Valéncia. Allí va escriure l'"Espill o Llibre dels dònes", 16.359 versos parellats, ab la llínea misògina satírica de la tradició cristiana-musulmana. En l'Espill a soles dos dònes se salven de la condena general, la seua dòna [[Isabel Pellicer]] i la [[Mare de Deu]]. Esta obra és considerada per la seua estructura com a precedent de la novela picaresca (protagoniste-narrador, incorporació d'algunes senyes de l'identitat de l'autor, ...).
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
L'espill s'emmarca en un estil realiste i pintoresc de la vida del [[sigle XV]]. Els personages i les situacions són deformats i caricaturisats conseguint situacions divertides.
* [[Damián Forment]]
* [[Damián Forment]]
Este sigle, entre [[Edat Mija]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes ab els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en [[1458]]. Son fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols ab la mateixa brillantor.
Este sigle, entre [[Edat Mija]] i [[Renaiximent]], és vivificat per les seues relacions estretes ab els italians: Alfons V el Magnànim s'instala en [[Nàpols]] a on manté una Cort brillant, fins a la seua mort en [[1458]]. Son fill [[Ferran II d'Aragó|Ferrando II]] li succeïx a Nàpols en la mateixa brillantor.
===Finances===
===Finances===