Canvis

[[Image:Sart.gif|thumb|right|300px|<center>Llengües de Sardenya.</center>]]

[[File:Idioma sardo.png|thumb|right|300px|<center>Extensió del Sart</center>]]

El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en la illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].

El '''sart''' o '''llengua sarda''' (''sardu'' o ''limba sarda'' en sart) és una [[llengua romànica]] parlada en l'illa i regió autònoma de [[Sardenya]]. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del [[llatí]].

== Història i orígens ==

== Història i orígens ==

La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas, tot i les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que a poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.

La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.

Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XII|XII]]. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

== Llingüística==

== Llingüística==

Algunes característiques notables del sart logudorés:

Algunes característiques notables del sart logudorés:

* Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o bé ''sos'' i ''sas''.

* Compartix en el [[Llengua balear|balear]] i alguns dialectes del [[provençal]] i del [[valencià]] de [[Tàrbena]] i [[La Vall de Gallinera]] l'us de l'[[artícul salat]] (derivat del [[llatí]] ''ipse''). Els artículs són ''su'' i ''sa'' en singular, en plural varien segons els dialectes: ''is'' o be ''sos'' i ''sas''.

* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.

* Compartix en el [[català]], el [[castellà]], el [[portugués]] i l'[[occità]] l'us del [[subjuntiu]] per expressar l'[[imperatiu]] negatiu.

* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).

* La V manté la seua pronuncia bilabial (''bolere''-voler).

* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua'').

* ''Veni in domo mea'' (''Vine a casa meua'').

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]

[[Categoria:Llengües romàniques]]

{{Llengües romàniques}}

{{Llengües romàniques}}