Canvis

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la decada de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]].

Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la década de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]].

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba.

Entre [[1878]] i [[1895]] els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el [[sucre]], la mineria i el [[tabac]]. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. També en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Entre [[1878]] i [[1895]] els Estats Units fan importants inversions en Cuba, principalment en el [[sucre]], la mineria i el [[tabac]]. En 1895 les seues inversions ascendiren a 50 millons de pesos. També en esta etapa Estats Units intensificà el seu control comercial sobre Cuba.

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions económiques que exigien ma d'obra qualificada, [[Espanya]] decretà l'abolició de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolició de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A això se unía la negativa situació comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de producció.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un país en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cubà assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la decada de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportació de l'indústria cotonera catalana en el primer terç del [[sigle XX]]. L'importància de les rets comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'indústria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Com conseqüencia de la guerra i de les transformacions económiques que exigien ma d'obra qualificada, [[Espanya]] decretà l'abolició de l'esclavitut en [[1886]]. L'abolició de l'esclavitut provocà l'aument del [[proletariat]] nacional. A això se unía la negativa situació comercial. Les pressions de la burguesia textil catalana havien portat a promulgar de la [[Llei de Relacions Comercials en les Antillas]] (1882) i l'Aranzel Cánovas (1891),<ref>’’Involución i autarquía: l'economia espanyola entre 1890 i 1914’’. Joan Muñoz, Joan A. Alonso Ferro, Joan Martín Fernández. Editorial Complutense, 2002, Pág. 22</ref> que garantisaven el monopoli del textil catala obligant a Cuba absorbir les seues excedents de producció.<ref>[http://i-archiu.uc3m.es/bitstream/10016/381/1/dh021002.pdf Tinga Junguito, Antoni ¿Per que fon Espanya un país en alta proteccio industrial? Evidencies des de la proteccio efectiva 1870-1930. Universitat Carles III, Document de Treball 02-03, 2001]</ref> Este privilegi en el mercat cubà assentà l'industrialización en Catalunya durant la crisis de la década de 1880, derivada dels seus problemes de competitividad,<ref>[http://www.usc.es/estaticos/congressos/histec05/b4_prat_sabartes.pdf L'exportació de l'indústria cotonera catalana en el primer terç del [[sigle XX]]. L'importància de les rets comercials]. Prat, M. X Simposium d'Historia Economica, Universitat de Santiago de Compostela, 2005</ref> a costa dels interesses de l'indústria cubana, lo que fon un estimul essencial de la revolta.<ref>Izard, M. (1974): “Comerç lliure, guerres colonials i mercat america”, en J. Nadal i G. Tortella (eds.), Agricultura, comerç colonial i creiximent economic en l'Espanya Contemporanea, Barcelona 1974, Ariel, pp. 295-321.</ref>

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformació econòmica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberació nacional.

Durant esta etapa se produiren canvis que accentuaren l'estructura colonial, la deformació econòmica i la dependencia de l'exterior, lo que exigia la necessitat d'una guerra de lliberació nacional.

=== Internet i noves tecnologies ===

=== Internet i noves tecnologies ===

[[Archiu:Internet en escuela de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

[[Archiu:Internet en escuela de Cuba.jpg|thumb|150px|Alumna cubana fent us d'un  [[computadora personal|computador]] en una escola primaria.]]

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera decada del [[sigle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademés de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.

En quant a les noves tecnologies de l'informacio, el govern cuba, en la primera década del [[sigle XXI]], pogue aumentar el nivell informatic que posseia, adequant-se en les noves tecnologies. Escomençà des de les universitats, fins actualment l'educacio primaria. En l'objectiu de l'ensenyança i la produccio i maniobrabilidad en bancs, botigues i industries els informatics cubans han creat software de calitat prou acceptable. Radiquen en multimedias educatives per als nivells escolars en casi totes les assignatures, ademés de programes per a manejar l'informacio o crearla i agilitar l'antic treball manual.

Fins ara, l'acces a [[Internet]] es a través de satelits, lo que resulta costós i llent: Per eixemple, Cuba dispon de tan soles de 65 [[megabit]]s per segon per a pujar informacio i de 124 megabits per segon per a baixar o descarregar informacio.

Fins ara, l'acces a [[Internet]] es a través de satelits, lo que resulta costós i llent: Per eixemple, Cuba dispon de tan soles de 65 [[megabit]]s per segon per a pujar informacio i de 124 megabits per segon per a baixar o descarregar informacio.