Canvis

La seua primera aparició en la gran pantalla data de [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] ''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]].

La seua primera aparició en la gran pantalla data de [[1912]] en el curtmetrage ''[[Asesinato y entierro de don José Canalejas]] ''. En ella interpretà a l'anarquiste [[Pardiñas]], responsable de l'assessinat del polític lliberal, [[José Canalejas]].

Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comedia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' ([[1931]]).

Durant l'época del [[cine mut]], la seua carrera estigué centrada en el teatre ya que no li agradava com a la majoria de les estreles, en molt poques aparicions en cine, i casi sempre secundaries. En l'arribada del [[cine sonor]] en els [[anys 1930]], reaparegué en la comèdia de [[Florián Rey]], ''La pura verdad'' ([[1931]]).

La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''.

La seua verdadera i destacada popularitat l'obtingué en la seua permanència en les cartelleres teatrals que no per èxits en sí, va arribar a retirar-se dos voltes de la professió i a argumentar-lo públicament. Mai deixa d'actuar, excepte en el temps de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], en la que a les dificultats de les circumstancies sumava la de ser un fervent catòlic en el Madrit roig. Feu un èxit de totes les comedies incomparables de [[Pedro Muñoz Seca]], que conseguien passar de centenàries, puix cap de públic es resistia al geni de l'autor i a la lluentor entranyable de l'actor (foren inoblidables ''La Eme'', ''Equilibrios'', entre decenes). Pràcticament entre els anys [[1920]] i [[1936]] fon exclusiu del Teatre de la Comedia, en el carrer del Príncipe, i de les gires organisades per la companyia. També ajudà a l'èxit de les comedies de [[Jardiel Poncela]], particularment ''Angelina o el honor de un brigadier''.