Canvis

En [[1980]] firmà una Solicitut pels desapareguts en el diari Clarín. Borges diu al respecte: "una vesprada vingueren a casa les Yayes i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me lo que passava. Algunes serien histrioniques, pero yo sentí que moltes ploraven sincerament perque u sent la veracitat. Pobres dones, tan desolades. Açò no vol dir que els seus fills foren invariablement inocents pero no importa. Tot acusat te dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat te dret a ser jujat. Quan em vaig enterar de tot est assunt dels desapareguts em sentí terriblement mal. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones seqüestrades, cinc eren culpables, estava justificada la matança de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser seqüestrat, torturat i mort per a provar esta teoria, per a donar validea al seu argument!"

En [[1980]] firmà una Solicitut pels desapareguts en el diari Clarín. Borges diu al respecte: "una vesprada vingueren a casa les Yayes i Mares de "Plaza de Mayo" a contar-me lo que passava. Algunes serien histrioniques, pero yo sentí que moltes ploraven sincerament perque u sent la veracitat. Pobres dones, tan desolades. Açò no vol dir que els seus fills foren invariablement inocents pero no importa. Tot acusat te dret, almenys, a un fiscal per no parlar d'un advocat defensor. Tot acusat te dret a ser jujat. Quan em vaig enterar de tot est assunt dels desapareguts em sentí terriblement mal. Em van dir que un general havia comentat que si entre cent persones seqüestrades, cinc eren culpables, estava justificada la matança de les noranta-cinc restants. Hauria hagut d'oferir-se ell per a ser seqüestrat, torturat i mort per a provar esta teoria, per a donar validea al seu argument!"

En l'any [[1982]] va condenar l'invasio argentina de les [[Illes Malvines]], i valorà positivament les conseqüencies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindríem un regim d'aniversaris, d'estatues eqüestres, de falta de llibertat total. Ademés, yo crec que la guerra es fiu per ad aixo, no?".

En l'any [[1982]] va condenar l'invasio argentina de les [[Illes Malvines]], i valorà positivament les conseqüencies de la derrota: "...si s'hagueren reconquistat les Malvines, possiblement els militars s'hagueren perpetuat en el poder i tindríem un regim d'aniversaris, d'estatues eqüestres, de falta de llibertat total. Ademés, yo crec que la guerra es fiu per ad això, no?".

En [[1986]] començà la seua residencia en [[Ginebra]], ciutat a la que li va unir un profunt amor i a la qual Borges havia designat "una de mis patrias", a on va morir el [[14 de juny]] de [[1986]] victima d'un cancer hepatic. Obedint la seua darrera voluntat, les seus restes estan en el cementeri de [[Plainpalais]] (en la part sur de dita ciutat). La llàpida, realisada per l'escultor argenti [[Eduardo Longato]], es d'una pedra blanca i aspra. En l'alt de la seua cara anterior es pot llegir "Jorge Luis Borges" i, devall, "And ne forhtedon na", junt a un gravat circular en set guerrers, una chicoteta Creu de Gales i els anys "[[1899]]/[[1986]]".

En [[1986]] començà la seua residencia en [[Ginebra]], ciutat a la que li va unir un profunt amor i a la qual Borges havia designat "una de mis patrias", a on va morir el [[14 de juny]] de [[1986]] victima d'un cancer hepatic. Obedint la seua darrera voluntat, les seus restes estan en el cementeri de [[Plainpalais]] (en la part sur de dita ciutat). La llàpida, realisada per l'escultor argenti [[Eduardo Longato]], es d'una pedra blanca i aspra. En l'alt de la seua cara anterior es pot llegir "Jorge Luis Borges" i, devall, "And ne forhtedon na", junt a un gravat circular en set guerrers, una chicoteta Creu de Gales i els anys "[[1899]]/[[1986]]".