Canvis

|-

|-

|}

|}

El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del grec ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.

El terme '''historiografia''' prové d'historiógraf, i este del [[grec]] ἱστοριογράφος ''historiográphos'', de ἱστορία ''historía'' 'història' i -γράφος ''gráphos'', de la raïl de γράφειν ''gráphein'' 'escriure'; o siga, el que escriu (o descriu) l'història.

L'historiografia és l'art d'escriure-la,​ pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història.​ L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural.​ Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable​ la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"​), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.​

L'historiografia és l'art d'escriure-la,​ pero també l'historiografia és la ciència que s'encarrega d'estudiar l'història.​ L'émfasis en la seua condició de "art" (τέχνη ''tékhnē'') o "ciència" (ἐπιστήμη ''epistḗmē'') és un dels objectes de debat metodològic més important entre els historiadors, en abundant participació de tot tipo d'intelectuals que han reflexionat sobre això, donada la seua posició central en la cultura. Per a una part d'ells, ni tan sols pot parlar-se de "història" en singular, ya que la condició de relat dels seus productes els convertix en "històries" en plural.​ Per a la major part dels historiadors contemporàneus, en canvi, és irrenunciable​ la condició científica de l'història, o a lo manco l'aspiració a tal condició ("ciència en construcció"​), i fins i tot està molt estesa la visió que no percep abdós traces (ciència i art) com estrictament incompatibles sino com a complementaris.​