110 425
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 22:
Llínea 22: − + Llínea 31:
Llínea 31: − + − +
Text reemplaça - ' divisio ' a ' divisió '
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computacio de l'Universitat de Californi, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institucio desenrollà i publicà la seua propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se converti en una forta competencia per a la familia UNIX d'AT&T.
Mentres tant, [[AT&T]] creó una divisio comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotacio comercial del sistema operatiu. El desenroll prosegui, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientacio modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara mes la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o mes maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
Mentres tant, [[AT&T]] creó una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotacio comercial del sistema operatiu. El desenroll prosegui, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientacio modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara mes la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o mes maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
La versio 7,<ref name="versionesUNIX" /> l'ultima versio de l'UNIX original en ampla distribucio, entrà en circulacio en [[1979]]. Les versions 8, 9 i 10<ref name="versionesUNIX" /> se desenrollaren durant la [[Anys 1980|década de 1980]], pero la seua circulacio se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigacio serviren de base per a la creacio de [[Pla 9 from Bell Labs]], un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigacio pels [[Laboratoris Bell]].
La versio 7,<ref name="versionesUNIX" /> l'ultima versio de l'UNIX original en ampla distribucio, entrà en circulacio en [[1979]]. Les versions 8, 9 i 10<ref name="versionesUNIX" /> se desenrollaren durant la [[Anys 1980|década de 1980]], pero la seua circulacio se llimità a unes quantes universitats, a pesar de que se publicaren els informes que descrivien el nou treball. Els resultats d'esta investigacio serviren de base per a la creacio de [[Pla 9 from Bell Labs]], un nou sistema operatiu portable i distribuit, dissenyat per a ser el successor d'UNIX en investigacio pels [[Laboratoris Bell]].
Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.
Cap a 1991, un estudiant de ciencies de la computacio de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[nucleu (informatica)|nucleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En 1992, el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el nucleu Linux junt als seus programes.
En [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisio [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>
En [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violacio de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>
Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos termens permanecen baix secret a peticio de Novell.
Encara que BSD guanyà el juï, Novell descobri que gran part del còdic de BSD fon copiada illegalment en UNIX [[System V]]. En realitat, la propietat intelectual de Novell se reduia a uns quants archius font.<ref name=demanda></ref> El corresponent contra-demanda acabà en un acort extrajudicial cuyos termens permanecen baix secret a peticio de Novell.
En [[1995]], Novell vengue la seua divisio UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO continua la comercialización de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.
En [[1995]], Novell vengue la seua divisió UNIX comercial<ref name="movsUNIX" />(es dir, l'antiga Unix Systems Laboratories) a ''[[Santa Creu Operation]]'' (SCO) reservant-se, aparentment, alguns drets de propietat intelectual sobre el software.<ref>Novell, Inc. Press Release (20 September 1995) ''[http://www.novell.com/news/press/archive/1995/09/pr95220.html HP, Novell and SCO To Deliver High-Volume UNIX VOS With Advanced Network And Enterprise Services]'' Novell, Inc. New York. (en angles)</ref> SCO continua la comercialización de System V en el seu producte [[UnixWare]], que durant cert temps passà a denominar-se OpenUnix, encara que ha retomado de nou el nom d'UnixWare.
== Families ==
== Families ==