Canvis

La '''Constitució espanyola de 1812''', també denominada '''''La Pepa''''', fon promulgada per les [[Corts Generals]] d'[[Espanya]] el [[19 de març]] de [[1812]] en [[Cadis]]. L'importància històrica de la mateixa és gran, al tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, ademés de ser una de les més lliberals del seu temps. Respecte a l'orige del seu sobrenom, ''la Pepa'', fon promulgada el dia de [[Josep (pare de Jesús)|Sant Josep]], d'a on vindria el sobrenom de ''Pepa''.

La '''Constitució Política de la Monarquia Espanyola''', més coneguda com a '''Constitució espanyola de 1812''' o '''Constitució de Càdis''' (popularment, "la Pepa"), fon promulgada per les [[Corts Generals|Corts Generals espanyoles]] reunides extraordinàriament el [[19 de març]] de l'any [[1812]]. Este text constitucional contà en la participació efectiva de 185 diputats en Corts, d'un total teòric de 240. Alguns diputats eren propietaris del seu lloc de representació, és dir, representants titulars de les circumscripcions que els varen elegir. Uns atres, no obstant, eren suplents designats en [[Càdis]], per l'impossibilitat d'alguns territoris d'enviar als seus representants oficials durant les circumstàncies excepcionals del Lloc de Càdis (''Sitio de Cádiz'' en castellà), la [[Guerra de l'Independència|guerra de l'Independència Espanyola]] i les [[guerres d'independència hispanoamericanes]].

Oficialment va estar en vigència dos anys, des de la seua promulgació fins al [[24 de març]] de [[1814]], en la volta a Espanya de [[Ferran VII]]. Posteriorment va estar vigent durant el [[Trieni Lliberal]] ([[1820]]-[[1823]]), aixina com durant un breu periodo en [[1836]]-[[1837]], devall el govern progressiste que preparava la [[Constitució espanyola de 1837|Constitució de 1837]].

La Constitució de 1812 té una gran rellevància històrica, no solament per tractar-se de la primera Constitució promulgada en Espanya, sino també perque fon destinada a regir en tot l'[[Imperi espanyol]]. Ademés, es considera una de les Constitucions més lliberals del seu temps, i tingué un important impacte en el món hispànic.

No obstant això, a penes si va entrar en vigor ''de facto'', lloc que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya es trobava en mans del govern pro francés de [[Josep I]], el restant en mà de juntes interines més preocupades a organisar la seua oposició a Josep I, i el restant dels territoris de la corona espanyola (els virregnats) es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per la invasió napoleònica.

Oficialment estigué en vigor sols dos anys, des de la seua promulgació fins a la seua derogació en [[Valéncia]] el [[4 de maig]] de [[1814]], despuix de la tornada a Espanya de [[Ferrando VII]]. No obstant, a penes sí va entrar en vigor de facte, ya que en el seu periodo de gestació bona part d'Espanya durant la guerra d'Independència es trobava en mans del govern afrancesat de [[Josep Bonaparte|José I Bonaparte]], una atra en mà de juntes interines més preocupades en organisar la seua oposició a Josep I i el restant dels territoris del regne, les Províncies espanyoles en Amèrica, que es trobaven en un estat de confusió i buit de poder causat per les Guerres d'independència hispanoamericanes.

La constitució establia el [[sufragi universal]], la llibertat d'imprenta, abolia la inquisició, acordava el repartiment de terres i la llibertat d'indústria, entre atres coses.

 

La Constitució establia la [[sobirania en la Nació]] —ya no en el rei—, la [[monarquia constitucional]], la [[separació de poders]], la llimitació dels poders del rei, el [[sufragi universal masculí]] [[Sufragi universal indirecte|indirecte]], la [[llibertat d'imprenta]], la llibertat d'indústria, el dret de propietat o la fonamental abolició dels senyorius, entre atres qüestions, per lo que «no va incorporar una taula de drets i llibertats, pero sí va arreplegar alguns drets dispersos en el seu articulat». Ademés, confirmava la nacionalitat espanyola per a tots els naixcuts en qualsevol territori de la Corona espanyola, pràcticament fundant un sol país junt a les províncies americanes, africanes i asiàtiques.

 

Per una atra part, el text consagrava a [[Espanya]] com a [[Estat confessional]] catòlic, prohibint expressament en el seu artícul duodècim qualsevol atra confessió, i el rei ho seguia sent «per la gràcia de Deu i la Constitució». Este text constitucional no va contemplar el reconeiximent de cap dret per a les dònes. Se li reconeix, en gran estima, el seu caràcter lliberal, el seu afany en la defensa dels drets individuals, el seu posicionament en voler modificar caduques [[Antic Règim d'Espanya|institucions pròpies de l'Antic Règim]], i en general, d'arreplegar mides regeneradores enfocades, en esperit idealiste, en millorar la societat.

 

Alguns redactors de la Constitució varen morir durant l'epidèmia de [[febra groga]] que es va desnugar en Espanya en els primers anys del [[sigle XIX]].

== Història ==

== Història ==

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

En un primer moment, les juntes, dirigides per l'ancià Comte de Floridablanca, varen tractar de manterner l'orde i preservar l'Estat fins a la restauració de la dinastia borbònica en els térmens previs a la intervenció napoleònica. No obstant això, conforme varen ser avançant els acontenyiments, se va anar fent evident que la descoordinació entre juntes i l'absència d'un orde institucional clar perjudicaven la causa de les mateixes; l'avanç francés cap al sur va resultar inicialment imparable, en l'entrada del propi [[Napoleó]] a [[Madrit]]. Igualment, les reformes ilustrades i progressistes que introduïa el govern de José I Bonaparte en els territoris devall el seu control, promogudes per alguns destacats ilustrats i ''afrancesats'' espanyols, chocaven de front en les pretensions proabsolutistes de les Juntes. L'eficàcia i la llegitimitat real de les mateixes va ser ficada en entredit, i davant del buit de poder regnant, es va vore la necessitat convocar unes Corts, que inicialment havien de reunir-se en [[Sevilla]] en [[1809]]. Es varen plantejar dos possibilitats sobre el futur polític espanyol. La primera d'elles, representada fonamentalment per Jovellanos, consistia en la restauració de les normes prèvies a la [[monarquia absoluta]], mentres que la segona possibilitat suposava la promulgació d'una nova Constitució.

Després de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

Despuix de [[Sevilla]], i davant de l'avanç francés, les Corts es varen traslladar Sant Ferran ([[Espanya]]), llavors conegut com ''L'Illa de Lleó'', efectuant la seua primera reunió el [[24 de setembre]] de [[1810]] en l'actual Teatre de les Corts. Posteriorment, darrere d'un brot de febra groga i l'avanç francés, en [[Cadis]], la insularitat i del qual el soport de l'armada anglesa garantisien la seguritat dels diputats reunits.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen començar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

La Constitució de Cadis no va ser un acte revolucionari, ni una ruptura en el passat. Des de la llegalitat del moment, els que eren els llegítims representants, la varen acordar. Els actes del citat 24 de setembre de [[1810]] varen escomençar en una processó cívica, una missa i la petició encarida del President de la Regència, Pedro Quevedo i Quintana, bisbe d'[[Orense]], als reunits que compliren fidel i eficientment els seus comeses.

Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carib]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veien la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va avançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

Les deliberacions de les Corts varen ser llargues, i en molts casos difícils. La qüestió americana va ser un dels temes més complexos, perqué les Corts varen delinear per mijà de la Constitució una organisació territorial, política i administrativa que incloïa als territoris americans, els quals no estaven representats en la seua totalitat en les Corts: aixina com Nova Espanya, el [[Carip]], [[Florida]], i [[Perú]] sí que varen acudir, el [[Riu de la Plata]] i [[Veneçuela]] no varen enviar representants. Es va tractar d'arribar a un consens que satisfera els americans, els interessos dels quals passaven perqué la burguesia criolla es fera en el control polític dels seus territoris (marginant la població indígena), enfront dels espanyols, que veen la qüestió americana com un problema alié i tractaven únicament de llimitar el pes polític dels dits territoris dins de les futures Corts. En atres aspectes, les Corts varen haver de véncer les reticències d'alguns membres en promoure una llegislació lliberal, molt influenciada pels anglesos que abastien a la ciutat de Cadis; es pretenia reduir el poder de l'Iglésia, de la Corona, i la noblea, estaments minoritaris en les Corts. Encara que les reticències varen ser vençudes, es va mantindre la confessionalitat de l'estat, i no es va alvançar cap al federalisme buscat pels americans. En general, les Corts varen ignorar la realitat social espanyola; l'aïllament a qué estava somés Cadis els va impedir tindre en conte a les veus més conservadores o pactar el text en els representants de la Corona, i el resultat va ser una Constitució excessivament lliberal per a un país com l'Espanya d'aquell llavors, que a penes havia vixcut els necessaris canvis sociopolítics que hagueren possibilitat l'èxit de la mateixa. Darrere de dos anys de debats i negociacions, la '''Constitució espanyola de 1812''' es va promulgar en l'Oratori de Sant Felip Neri el dia de Sant Josep (19 de març) d'aquell any.  

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

La Primera Diputació Provincial constituïda d'acort en ella va ser la de Guadalajara en Molina, [[16 d'abril]] de [[1813]], en la localitat d'Anguita Província de Guadalajara|Guadalajara .La seua vigència es va prolongar fins al retorn de [[Ferran VII]], que va abolir la Constitució res més ser entronisat, en [[1814]].

El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  

El producte d'este intent de revolució va ser una constitució en caràcters nítidament  

hispans. Els debats constitucionals varen començar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  

hispans. Els debats constitucionals varen escomençar el [[25 d'agost]] de [[1811]] i varen acabar a finals de [[giner]] de [[1812]]. La discussió es va desenrollar en ple assejament de Cadis per les tropes franceses, una ciutat bombardejada, superpoblada en refugiats de tota Espanya i en una epidèmia de febra groga. L'heroisme dels seus habitants queda per a l'història.  

La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés  

La redacció de l'artícul 1 constituïx un clar eixemple de l'importància que per al progrés  

{{cita|La nació espanyola és la reunió dels espanyols d'abdós hemisferios}}  

{{cita|La nació espanyola és la reunió dels espanyols d'abdós hemisferios}}  

La construcció queda definida des de paràmetros hispans. La revolució iniciada en [[1808]] adquiria, en [[1812]], atres caràcters especials que els purament peninsulars. Aludia a una dimensions geogràfiques que compondrien [[Espanya]], l'americana, l'asiàtica i la peninsular. La Nació quedava constitucionalment definida.

La construcció queda definida des de paràmetros hispans. La revolució iniciada en l'any [[1808]] adquiria, en [[1812]], atres caràcters especials que els purament peninsulars. Aludia a una dimensions geogràfiques que compondrien [[Espanya]], l'americana, l'asiàtica i la peninsular. La Nació quedava constitucionalment definida.

=== Drets civils ===

=== Drets civils ===

* Chust, Manuel: «La qüestió de la nació americana en les Corts de Cadis», Valéncia, UNED-UNAM, 1998.

* Chust, Manuel: «La qüestió de la nació americana en les Corts de Cadis», Valéncia, UNED-UNAM, 1998.

* Rodríguez, J. E.: «La independència de l'Amèrica espanyola», Mèxic, FCE, 1996.

* Rodríguez, J. E.: «La independència de l'Amèrica espanyola», Mèxic, FCE, 1996.

* VV.AA.: «Manual d'Història d'Espanya. 5. Segle XIX», Madrit, Història 16, 1994.

* VV.AA.: «Manual d'Història d'Espanya. 5. Sigle XIX», Madrit, Història 16, 1994.

* {{cita llibre

* {{cita llibre

| autor = Ferrer Muñoz, Manuel

| autor = Ferrer Muñoz, Manuel

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Alçament del 2 de maig]]

*[[Alçament del 2 de maig]]

*[[Història del constitucionalisme espanyol]]

*[[Història del constitucionalisme espanyol]]