32 520
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + Llínea 21:
Llínea 21: − + Llínea 37:
Llínea 37: − + + +
→Vore també
Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.
Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província.
Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).
Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de l'any [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]).
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref>
* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]].
* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]].
* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].
* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]].
* '''[[Castella la Nova]]:''' continua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]].
* '''[[Castella la Nova]]:''' contínua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]].
* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de Sòria|Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]].
* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de Sòria|Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]].
*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]].
*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]].
L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).
L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011).
{{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}
{{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en pla de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}}
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Província]]
* [[Províncies d'Espanya]]
* [[Províncies d'Espanya]]
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]]
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]]