| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia | | {{Biografia |
| | | nom = Rita Giménez García | | | nom = Rita Giménez García |
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Ritalaca.jpg|250px]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | data_naix = [[1859]] | | | data_naix = [[1859]] |
| − | | lloc_naix = Jerez de la Frontera, [[Càdis]] | + | | lloc_naix = Jerez de la Frontera, [[Càdis]], [[Espanya]] |
| | | data_mort = [[1937]] | | | data_mort = [[1937]] |
| − | | lloc_mort = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]] | + | | lloc_mort = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| | | títul = | | | títul = |
| | | mandat = | | | mandat = |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | | ocupació = Cantant | | | ocupació = Cantant |
| | }} | | }} |
| − | '''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], 1859 - [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época. | + | '''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], [[1859]] - † [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 65: |
Llínea 65: |
| | == Vida personal == | | == Vida personal == |
| | | | |
| − | Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “*Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”. | + | Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, a on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”. |
| | | | |
| − | Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa. | + | Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en l'any [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa. |
| | | | |
| − | Va fallir el 29 de juny de 1937 a causa d'una asistolia, quan tenia 78 anys d'edat. La seua mort es va produir en Sorita (Castelló), lloc a on fon evacuada en calitat de refugiada per les autoritats junt al restant d'habitants de Carabanchel en [[1936]] per l'inici de la [[Guerra civil espanyola]]. | + | Va fallir el 29 de juny de 1937 a causa d'una asistolia, quan tenia 78 anys d'edat. La seua mort es va produir en Sorita (Castelló), lloc a on fon evacuada en calitat de refugiada per les autoritats junt al restant d'habitants de Carabanchel en l'any [[1936]] per l'inici de la [[Guerra civil espanyola]]. |
| | | | |
| | ''Oído al cante flamenco'' explicava la vida de Rita d'esta forma: | | ''Oído al cante flamenco'' explicava la vida de Rita d'esta forma: |
| Llínea 75: |
Llínea 75: |
| | {{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}} | | {{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}} |
| | | | |
| − | == Cultura popuar == | + | == Cultura popular == |
| | | | |
| − | La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, i fins i tot a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que fins i tot els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota Espanya. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comuna, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici. | + | La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí a on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, e inclús a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que inclús els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, a on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota [[Espanya]]. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comú, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici. |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |