Canvis

{{Biografia

{{Biografia

| nom          = Rita Giménez García

| nom          = Rita Giménez García

| image        =  

| image        = [[Archiu:Ritalaca.jpg|250px]]

| peu          =  

| peu          =  

| data_naix    = [[1859]]

| data_naix    = [[1859]]

| lloc_naix    = Jerez de la Frontera, [[Càdis]]

| lloc_naix    = Jerez de la Frontera, [[Càdis]], [[Espanya]]

| data_mort    = [[1937]]

| data_mort    = [[1937]]

| lloc_mort    = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_mort    = [[Sorita]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| títul        =  

| títul        =  

| mandat      =  

| mandat      =  

| ocupació    = Cantant

| ocupació    = Cantant

}}

}}

'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], 1859 - [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época.

'''Rita Giménez García''', més coneguda com '''Rita la Cantaora''' ([[Jerez de la Frontera]], [[Càdis]], [[1859]] - † [[Sorita]], [[Castelló]], [[1937]]), fon una cantaora de [[Flamenc|flamenc]] espanyola, famosa en els cafens cantants de la seua época.

== Biografia ==

== Biografia ==

== Vida personal ==

== Vida personal ==

Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, a on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “*Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”.​

Rita tingué que guanyar-se la vida en el seu talent en el cant flamenc des de molt primerenca edat. Del seu Jerez natal es va traslladar a Madrit, a on va viure gran part de la seua vida. Allí tingué l'oportunitat de relacionar-se en alguns dels artistes més importants del flamenc de l'época, i en molts d'ells, va conseguir entaular una amistat. Va ser íntima de Fosforito, La Coloma, Las Coquineras, i més tart de Manuel Pavón Varela “Maneli” i de Manuel Escacena “Cap de Pepino”.​

Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en l'any [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa.​

Despuix de conéixer i fer-se amiga del ballaor Patricio el Lleig, es va anar en ell a viure a Carabanchel Alt. Allí va conéixer a Manuel González Flores, a qui considerava el seu marit. Est era viudo i tenia una filla i quatre nets. Quan Manuel va fallir de forma súbita en l'any [[1930]], Rita es va fer càrrec d'ells i va dedicar el restant de la seua vida a conviure ajudant-lis en els quefers de la casa.​

{{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}}

{{Cita|''La existencia de La Rita fue pintoresca sin llegar a ser azarosa, se redujo a amar todo lo que pudo, a cantar todo lo que se la pidió y a saborear todos los goces que pasaron al alcance de su mano''}}

== Cultura popuar ==

== Cultura popular ==

La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí a on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, i fins i tot a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que fins i tot els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, a on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota [[Espanya]]. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comú, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici.

La figura de Rita la Cantaora seguix present en la cultura popular espanyola, no tant pel seu treball com a cantaora i ballaora, sino perque el seu nom ha quedat lligat a una expressió que forma part del refraner popular. La seua passió pel treball era tal, que estava disposta a actuar allí a on se la solicitava, sense importar els diners que guanyara per l'actuació, e inclús a fer funcions dobles, ya li'l demanara l'amo d'un tablao o l'organisador d'alguna festa privada. Tenia tanta fama que inclús els seus propis companyers recomanaven els seus servicis quan no li oferien suficients diners com per a actuar ells mateixos. D'esta manera, es va quedar l'expressió «que ho faça Rita la Cantaora» per a referir-se a totes aquelles ocasions en les que un no està dispost a realisar una acció. Uns atres creuen que esta frase va sorgir a modo d'insult en el seu Jerez natal, a on es diu que Rita no era molt volguda, pero en el pas dels anys va començar a estendre's per tota [[Espanya]]. Esta expressió ha anat evolucionant en el temps i ara s'utilisa en coletetes com «anirà Rita la Cantaora», «t'ho va a pagar Rita la Cantaora», «que treballe Rita la Cantaora», entre unes atres, per a expressar que no es vol anar a un lloc, que no existix l'intenció de pagar un deute o que no es vol realisar un treball, respectivament. L'us d'estes expressions és tan comú, que moltes persones pensen que es tracta d'un personage fictici.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==