Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = ''République du Cameroun''<br />''Republic of Cameroon''<br />República de Camerun

| nom_oficial = ''République du Cameroun''<br />''Republic of Cameroon''<br />República de Camerun

| image_bandera = 125px-Flag of Cameroon svg.png

| image_bandera = Flag of Cameroon.svg

| image_escut = 110px-Coat of arms of Cameroon.png

| image_escut = Coat of arms of Cameroon.svg

| image_escut_tamany = 125px

| image_escut_tamany = 125px

| image_mapa = 250px-LocationCameroon svg.png

| image_mapa = LocationCameroon.svg

| lema_nacional =

| lema_nacional =

| himne_nacional =''[[Chant de Ralliement]] ''

| himne_nacional =''[[Chant de Ralliement]] ''

| nota1 =  

| nota1 =  

}}

}}

La '''República de Camerun''' és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha sigut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és la [[Montanya Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaoundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].

La '''República de Camerun'''<ref>{{Països RACV}}</ref> és una [[Estat unitari|república unitària]] en [[Àfrica central]]. Llimita al noroest en [[Nigèria]], a l'est en [[Chad]] i la [[República Centreafricana]], i al sur en [[Gabó]], [[Congo]] i [[Guinea Equatorial]]. El seu litoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). El país ha segut nomenat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat paisagística i cultural. Entre els seus mijos naturals n'hi ha plages, deserts, montanyes, selves forestals i sabanes. El seu punt més alt és el [[Mont Camerun]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i llingüístics diferents. Les seues llengües oficials són l'[[anglés]] i el [[francés]]. Camerun és conegut també pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits de la seua [[Selecció nacional de fútbol de Camerun|selecció nacional de fútbol]].

 

== Història ==

== Història ==

=== Periodo colonial ===

=== Periodo colonial ===

[[Image:German Atangana.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Post fronteriç alemany.</CENTER>]]

[[File:Cameroon-Yaounde01.jpg|thumb|right|230px|<CENTER>Camerun en l'actualitat</CENTER>]]

Després que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref>  Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Després de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>  

Despuix que l'[[Imperi Alemany]] reclamara el territori com a propi en [[1884]], passà a ser la [[colonialisme|colonia]] de Camerun.<ref>DeLancey i DeLancey 3–4.</ref>  Els alemanys es varen introduir en l'interior del país, trencant el monopoli sobre el comerç que eixercien els pobles costers com els [[duala]] i intensificaren el seu control sobre la regió. També iniciaren plantacions a lo llarc de la costa.<ref name="DeLancey 4">DeLancey i DeLancey 4.</ref> Van realisar quantioses inversions en l'infraestructura de la colònia: construcció de vies férrees, carreteres i hospitals. No obstant, els pobles indígenes es mostraren poc inclinats a treballar en estos proyectes, aixina que el govern va instigar un sever sistema de [[treball forçat]].<ref name="DeLancey 125">DeLancey i DeLancey 125.</ref> Despuix de la derrota d'[[Alemanya]] en la [[Primera Guerra Mundial]], Camerun va quedar baix el [[mandat de la Societat de nacions]], i es va dividir en el ''Cameroun'' francés i el ''Cameroons'' britànic en [[1919]].<ref name="DeLancey 4"/>  

Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], cridats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref>

Els territoris adquirits per [[Alemanya]] en [[1911]], nomenats en el seu conjunt [[Neukamerun]] (en [[idioma valencià|valencià]] "Nou Camerun"), varen passar a formar part de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]].<ref>DeLancey i DeLancey 200.</ref>

[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref>

[[França]] millorà l'infraestructura del seu territori per mig de grans inversions, treballadors capacitats i treballs forçats continuats.<ref name="DeLancey 125"/> El Camerun francés va superar al britànic en producte nacional brut, educació i facilitats sanitàries. No obstant, estes millores arribaren a soles a [[Douala]], [[Foumban]], [[Yaoundé]], [[Kribi]] i el territori entre elles. L'economia va quedar molt lligada a la francesa; les matèries primeres enviades a [[Europa]] es tornaven a vendre a la colònia una vegada manufacturades.<ref name="DeLancey 5">DeLancey i DeLancey 5.</ref>

El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/>

El mandat de la Societat de nacions es va transformar en el [[Consell d'Administració Fiduciària de les nacions Unides]] en [[1946]]. La qüestió de l'independència passà a ser un assunt candent en el Camerun Francés, on els diferents partits polítics tenien idees distintes sobre les metes i el calendari de l'autogovern.<ref name="DeLancey 5"/> L'[[Union des Populations Du Cameroun]] (UPC), el partit més radical, advocava per l'independència immediata i l'implantació de l'economia [[socialisme|socialista]].<ref>DeLancey and DeLancey 5–6.</ref> França illegalisà el partit el [[13 de juliol]] de [[1955]], lo qual va desembocar en una [[guerra de guerrilles]] i l'assessinat del seu líder, [[Ruben UM Nyobé]]. França finalment garantí l'autonomia del territori.<ref name="DeLancey 6">DeLancey i DeLancey 6.</ref> En el Camerun britànic la qüestió era distinta, puix es debatien entre reunificar-se en el Camerun francés o unir-se a Nigèria<ref name="DeLancey 5"/>

=== Després de l'independència ===

=== Despuix de l'independència ===

El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref>

El [[1 de giner]] de [[1960]] el Camerun francés va obtindre l'independència. El seu primer president fon [[Ahmadou Ahidjo]]. El [[1 d'octubre]] de [[1961]] el sur de Camerun britànic se reunificà en el Camerun francés per a formar la república de Camerun. El Camerun del nort britànic va optar en canvi per unir-se a Nigèria. La guerra en l'UPC permeté a Ahidjo concentrar el poder en la presidència. La resistència fon finalment suprimida en [[1971]], pero es va continuar en estat d'emergència.<ref name="DeLancey 6"/> Ahidjo va insistir en el [[nacionalisme]] evitant el [[tribalisme]]. L'[[Unió Nacional de Camerun]] (CNU) passà a ser l'únic partit de la nació el [[1 de setembre]] de [[1966]]. En [[1972]] s'abolí el [[federació|sistema federal de govern]] en favor del govern centraliste des de Yaoundé.<ref>DeLancey and DeLancey 19.</ref>

== Govern i política ==

== Govern i política ==

[[Image:Paul Biya at US Embassy 2006.jpg|thumbnail|right|<center>El president Paul Biya.</center>]]

[[File:Cameroon-CIA WFB Map.png|thumbnail|right|<center>Mapa de Camerun</center>]]

El principal grup d'oposició, el [[Front Socialdemócrata]], ha qüestionat el resultat d'eixos comicis. En [[1997]], el seu candidat, [[John Ndi]], rebujà la victòria de Biya.

El principal grup d'oposició, el [[Front Socialdemócrata]], ha qüestionat el resultat d'eixos comicis. En [[1997]], el seu candidat, [[John Ndi]], rebujà la victòria de Biya.

{|

{|

|-

|-

| '''províncies''' <br /> '''1''' Adamaoua <br /> '''2''' Centre <br /> '''3''' Este  <br /> '''4''' Extrem-Nort <br /> '''5''' Litoral <br /> '''6''' Nort <br /> '''7''' noroest <br /> '''8''' Oest <br /> '''9''' Sur <br /> '''10''' sur-oest. || [[Image:Cameroon Provinces numbered 300px.png|thumb|right|220px|<center>Divisions polítiques.</center>]] 

| '''províncies''' <br /> '''1''' Adamaoua <br /> '''2''' Centre <br /> '''3''' Este  <br /> '''4''' Extrem-Nort <br /> '''5''' Litoral <br /> '''6''' Nort <br /> '''7''' noroest <br /> '''8''' Oest <br /> '''9''' Sur <br /> '''10''' sur-oest. ||

|}

|}

=== Ecologia ===

=== Ecologia ===

[[Image:800px-Mandara Mountains from Yola.jpg|thumb|right|290px| El massiç de Manara, en la frontera entre Camerun i Nigèria.]]

[[File:Pêcheurs dans le lac de Guere2.jpg|thumb|right|290px|Pescadors en el llac de Guere]]

[[File:Carrière de sable de la Dimbamba.jpg|thumb|290px|Camerun]]

Els [[bioma|biomes]] dominants en Camerun són la [[sabana]], en el nort i centre del país, i la [[selva umbròfila]], en el sur, l'oest i les zones montanyoses. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] classifica les sabanes de Camerun en sis [[Ecorregió|ecorregions]], de nort a sur:  

Els [[bioma|biomes]] dominants en Camerun són la [[sabana]], en el nort i centre del país, i la [[selva umbròfila]], en el sur, l'oest i les zones montanyoses. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] classifica les sabanes de Camerun en sis [[Ecorregió|ecorregions]], de nort a sur:  

* [[Sabana inundada del llac Chad]], a la vora del [[llac Chad]].

* [[Sabana inundada del llac Chad]], a la vora del [[llac Chad]].

== Economia ==

== Economia ==

La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun  és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica Subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual este és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]].  

La paritat de [[poder adquisitiu]] per càpita de Camerun  és de 2.088 US$, un dels deu més alts en l'[[Àfrica subsahariana]]. Els mercats d'exportació més significatius són [[França]], [[Itàlia]], [[Corea del Sur]], [[Espanya]] i el [[Regne Unit]]. Camerun és part del Banc dels Estats d'Àfrica central (del qual est és l'economia dominant) i de l'Unió dels Estats d'[[Àfrica]] central (UDEAC). La seua [[moneda]] oficial és el [[Franc CFA]].  

Les regles i regulacions excessives, alts imposts i corrupció endèmica han impedit el creiximent del sector privat.{{cita requerida}} La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic.  

La desocupació fon estimada en un 30% en [[2001]], i prop de 48% de la població va estar vivint en el llindar de la pobrea en 2000. Des de finals dels anys [[1980]], Camerun ha estat seguint programes del [[Banc Mundial]] i el [[Fondo Monetari Internacional]] (FMI) per a reduir la pobrea, privatisar les indústries i incrementar el creiximent econòmic.  

[[Image:800px-Billet de banque cameroun.jpg|thumb|250px|<center> Billet camerunés de 1000 francs CFA.</center>]]

[[File:Blue roof.jpg|thumb|250px|<center>Construcció en Camerun</center>]]

Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació.  

Prop del 70% de la població es dedica al sector agrari, que comprén un estimat del 45,2% del ([[PIB]]) en [[2006]]. La majoria d'este sector es dedica a l'[[agricultura de subsistència]] dels grangers locals, els que utilisen ferramentes simples. Els centres urbans depenen particularment de l'agricultura llauradora per a la seua alimentació.  

La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus.

La terra i el clima en la costa fomenten amplis cultius comercials de [[plàtano]], [[cacau]], [[Colocàsia esculenta|coconyame]], [[oli de palma]], [[hule]] i [[té]]. En l'interior de país, en el Plateau de Camerun del Sur, les collites inclouen [[café]], [[sucre]] i [[tabac]]. El [[café]] és el producte més lucratiu en l'àrea montanyosa de l'oest. En el nort, les condicions naturals favorixen productes com el [[cotó]], [[cacauet]] i [[arròs]]. La dependència de l'exportació de productes agrícoles fa de Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus.

La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5.000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en Camerun.

La [[ganaderia]] es practica en tot el país. La [[peixca]] gasta a 5000 persones i proveïx 20.000 t anuals. La carn de res, bàsica per a l'alimentació dels camerunesos rurals, és un privilegi en els centres urbans. El seu comerç ha superat la [[deforestació]] com l'amenaça principal de la [[vida silvestre]] en Camerun.

La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]]  60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país.

La selva del sur posseïx vastes reserves de fusta, que cobrixen el 37% del territori. No obstant, grans àrees són de difícil accés. L'indústria fustera, manejada per empreses estrangeres, proveïx al govern d'[[Estats Units]]  60 millons de [[dolar|$]] a l'any. Encara que la llei estipula que la seua explotació ha de ser segura i sostenible, és en la pràctica una de les indústries menys regulades del país.

L'indústria de la mà d'obra en fàbriques va proveir un estimat del 16,1% del PIB en 2006. Més del 75% de la força industrial del país està concentrada en Douala i en Bonabéri.  

L'indústria de la mà d'obra en fàbriques va proveir un estimat del 16,1% del PIB en 2006. Més del 75% de la força industrial del país està concentrada en Duala i en Bonabéri.  

Camerun posseïx grans reserves de recursos minerals que encara no han sigut extrets.{{cita requerida}} L'explotació del [[petròleu]] ha caigut des de [[1985]], pero contínua sent un sector substancial que ha tengut un fort impacte en l'economia del país.  

L'explotació del [[petròleu]] ha caigut des de [[1985]], pero contínua sent un sector substancial que ha tengut un fort impacte en l'economia del país.  

Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa.

Els ràpits i les caigudes d'aigua obstruïxen els rius del sur, pero estos llocs oferixen oportunitats per a l'obtenció d'[[energia hidroelèctrica]], la qual representa la majoria de l'energia de Camerun. El [[riu]] Sanaga alimenta la major presa hidroelèctrica del país, situada en Edéa.

El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Montanya Camerun]] i en l'àrea nort.

El [[turisme]] és un sector en auge, particularment en l'àrea costera, en la contornada del [[Mont Camerun]] i en l'àrea nort.

== Demografia ==

== Demografia ==

Des de l'independència existiren dos sistemes educatius, un en anglés i l'atre en francés. El sistema del Camerun De l'Est fon basat en el model francés, Camerun de l'Oest gasta el model britànic. Els dos sistemes foren combinats l'any [[1976]].  

Des de l'independència existiren dos sistemes educatius, un en anglés i l'atre en francés. El sistema del Camerun De l'Est fon basat en el model francés, Camerun de l'Oest gasta el model britànic. Els dos sistemes foren combinats l'any [[1976]].  

Les escoles cristianes i missioneres han sigut una part important del sistema educatiu.  

Les escoles cristianes i missioneres han segut una part important del sistema educatiu.  

En les àrees meridionals del país casi tots els chiquets de l'edat d'educació primària assistixen a l'escola. No obstant, en el nort, sempre ha sigut una part aïllada del Camerun, l'absentisme escolar és alt.  

En les àrees meridionals del país casi tots els chiquets de l'edat d'educació primària assistixen a l'escola. No obstant, en el nort, sempre ha segut una part aïllada del Camerun, l'absentisme escolar és alt.  

L'analfabetisme contínua sent alt, puix la majoria dels estudiants en Camerun no arriba més allà del nivell primari.  

L'analfabetisme contínua sent alt, puix la majoria dels estudiants en Camerun no arriba més allà del nivell primari.  

== Deports ==

== Deports ==

En cada un dels últims tres [[Jocs Olímpics]] Camerun ha conseguit [[Camerun en els Jocs Olímpics|tres medalles d'or]]. La seua [[Selecció de fútbol de Camerun|selecció de fútbol]] va guanyar la medalla d'or en els [[Jocs Olímpics de Sydney]].<ref>[http://es.fifa.com/tournaments/archive/tournament=512/edition=3945/index.Html Torneig de fútbol dels Jocs Olímpics de 2000 en FIFA.com]</ref>

En cada un dels últims tres [[Jocs Olímpics]] Camerun ha conseguit [[Camerun en els Jocs Olímpics|tres medalles d'or]]. La seua [[Selecció de fútbol de Camerun|selecció de fútbol]] va guanyar la medalla d'or en els [[Jocs Olímpics de Sydney]].<ref>[http://es.fifa.com/tournaments/archive/tournament=512/edition=3945/index.Html Torneig de fútbol dels Jocs Olímpics de 2000 en FIFA.com]</ref>

Un atre èxit destacable de la seua selecció de fútbol és haver sigut el primer equip africà en aplegar als quarts de final, en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]].

Un atre èxit destacable de la seua selecció de fútbol és haver segut el primer equip africà en aplegar als quarts de final, en la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]].

== Notes ==

== Referències ==

{{Listaref}}

{{Listaref}}

== Referències ==

== Bibliografia ==

* DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres.

* DeLancey, Mark W., i Mark Dike DeLancey (2000): ''Historical Dictionary of the Republic of Cameroon'' (3a ed.). Lanham, Maryland: The Scarecrow Pres.

* Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd.

* Fanso, V. G. (1989). ''Cameroon History for Secondary Schools and Colleges, Vol. 1: From Prehistoric Estafes to the Nineteenth Century.'' Hong Kong: Macmillan Education Ltd.

* Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd.

* Hudgens, Jim, i Richard Trillo (1999). ''West Àfrica: The Rough Guide.'' 3a ed. Londres: Rough Guides Ltd.

* West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc.

* West, ben (2004). ''Cameroon: The Bradt Travel Guide.'' Guilford, Connecticut: The Globe Pequot Pres Inc.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun

* [http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun] Cultura i música dels primers habitants de Camerun

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]