Canvis

El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.  

El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] ([[1737]]-[[1798]]) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues pates es contraïen al tocar-les en un objecte carregat elèctricament.  

Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>

Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per a produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani contínua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt despuix: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>

=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===

=== Alessandro Volta: la pila de Volta ([[1800]]) ===

El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff ([[1803]]-[[1877]]) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà en l'any 1851 la bobina de inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del [[sigle XIX]].  

El físic alemà [[Heinrich Daniel Ruhmkorff]] o Rühmkorff ([[1803]]-[[1877]]) es dedicà principalment a la construcció d'aparells i instruments elèctrics de gran qualitat i precisió. Ideà en l'any 1851 la bobina de inducció o [[bobina de Ruhmkorff]], popular instrument del [[sigle XIX]].  

D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent alternaa]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'una corrent primaria continua i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent alternaa]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per a realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de [[gasolina]] per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

D'invenció anterior a la dels [[transformador]]s de [[corrent alternaa]], és un verdader transformador polimorf i elevat en qué s'obté, a partir d'una corrent primaria contínua i de poca [[força electromotriu]] suministrat per una pila o [[bateria elèctrica]], un atre d'[[alta tensió]] i [[corrent alternaa]]. Les elevades diferències de potencial produïdes podien ser aplicades sobre els extrems d'un [[tubo de Crookes]] per provocar l'emissió d'uns rajos que, pel seu caràcter desconegut, foren denominats [[rajos X]] i que començaren a ser amprats per a realisar fotografies a través dels cossos opacs. Estes bobines foren les precursores de les que s'instalen en els [[automòvil]]s per elevar la tensió a la [[bugia d'encesa|bugia]] dels motors de [[gasolina]] per realisar l'encesa de la mescla de combustible.<ref>[http://people.clarkson.edu/~ekatz/scientists/ruhmkorff.htm Biografia de Heinrich Daniel Ruhmkorff] (en anglès) people.clarkson.edu [19-5-2008]</ref>

=== Léon Foucault: corrents de Foucault (1851) ===

=== Léon Foucault: corrents de Foucault (1851) ===

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha sEgut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] ([[1847]]-[[1931]]) ha sEgut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Se li atribuïx la invenció de la [[llàntia incandescent]], encara que la seua intervenció és més el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat llànties funcionals tres décades abans). Edison conseguí, despuix de molts intents, un [[filament]] que conseguia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat.

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent continua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

El [[21 d'octubre]] de l'any 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[llàntia incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, en la Primera Exposició d'Electricitat de [[París]] ([[1881]]) com una instalació completa d'allumenació elèctrica de corrent continua; sistema que immediatament fon adoptat tant en [[Europa]] com en els [[Estats Units]]. En [[1882]] desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món en [[Nova York]]. No obstant, més tart, el seu us de la corrent contínua es va vorer desplaçat pel sistema de corrent alterna desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], a on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[Fonógraf|fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínea (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. Al sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí en l'any [[1913]] la primera [[cine sonor|película sonora]].

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] ([[1856]]-[[1943]]) emigrà en 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

L'ingenier i inventor d'orige croat [[Nikola Tesla]] ([[1856]]-[[1943]]) emigrà en 1884 als [[Estats Units]]. És reconegut com un dels investigadors més destacats en el camp de l'energia elèctrica. El Govern dels Estats Units el considerà una amenaça per les seues opinions [[pacifisme|pacifistes]] i patí el maltractament d'atres investigadors millor reconeguts com Marconi o Edison.<ref>Gonzalo Ugidos [http://www.elmundo.es/suplementos/magazine/2008/452/1211381795.html ''Tesla, un genio tomado per loco''], El Mundo, 25 de maig del 2008.</ref>

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent alterna. En l'any [[1887]] conseguix construir el motor d'inducció de corrent alternaa i treballa en els laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], a on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. En [[1893]] conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any en [[Chicago]] feu una exhibició pública de la corrent alternaa, demostrant la seua superioritat sobre la corrent continua d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada en la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] de [[1893]]. Dos anys més tart els generadors de corrent alternaa de Tesla s'instalaren en la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

Desenrollà la teoria de camps rotants, base dels [[generador]]s i motors polifàsics de corrent alterna. En l'any [[1887]] conseguix construir el motor d'inducció de corrent alternaa i treballa en els laboratoris [[Westinghouse Electric Corporation|Westinghouse]], a on concep el sistema polifàsic per traslladar l'electricitat a llargues distàncies. En [[1893]] conseguix transmetre energia electromagnètica sense cables, construint el primer [[radiotransmissor]] (avançant-se a [[Guglielmo Marconi]]). Aquell mateix any en [[Chicago]] feu una exhibició pública de la corrent alternaa, demostrant la seua superioritat sobre la corrent contínua d'Edison. Els drets d'estos invents li foren comprats per [[George Westinghouse]], que mostrà el sistema de generació i transmissió per primera vegada en la ''[[World's Columbian Exposition]]'' de [[Chicago]] de [[1893]]. Dos anys més tart els generadors de corrent alternaa de Tesla s'instalaren en la central experimental d'energia elèctrica de les [[cascades del Niàgara]]. Entre els molts invents de Tesla es troben els circuits resonants de condensador més inductància, els generadors d'alta freqüència i la nomenada [[bobina de Tesla]], utilisada en el camp de les comunicacions per ràdio.

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

La unitat d'[[inducció magnètica]] del sistema MKS rep el nom de [[Tesla (unitat) |Tesla]] en honor seu.<ref>[http://www.microsiervos.com/archivo/ciencia/150-aniversario-nikola-tesla.html Biografia de Nicola Tesla] Microsiervos.com [18-05-2008]</ref>

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Encara que ya existien películes no era possible proyectar-les en una sala cinematogràfica. El [[cine]] fon oficialment inaugurat en la primera exhibició pública, en [[París]], el [[28 de decembre]] de l'any 1895. La conexió del nou invent en l'electricitat no fon immediata, perqué els moviments mecànics es produïen manualment (cosa que produïa problemes de variació de la velocitat, pero també era utilisat com a part dels efectes especials); mentres que la llum de les primeres llanternes provenia d'una flama generada per la combustió d'éter i oxigen. Pero utilisar una flama al costat del [[celuloide]] (que era amprat com soport per les películes, i que és molt inflamable) constituïa una font constant de greus perills per proyeccionistes i espectadors, per lo que es buscaren substituts a la font lluminosa.  

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent continua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtengut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

Al estendre's les xàrcies elèctriques s'utilisà l'[[arc elèctric]] incandescent. Inicialment s'utilisaven dos [[electrodo]]s de [[carbó]] alimentats en una corrent continua, un en càrrega positiva i un atre en càrrega negativa. Actualment es realisa el pas de la corrent contínua a través de dos conductors, tancats en una càpsula de gas, normalment [[xenó]]. Estes llampares de xenó porten en el seu interior dos electrodos entre els quals salta l'arc voltaic que produïx la llum. Quant a la motorisació elèctrica del funcionament de la [[càmara de cine|càmara]] i del proyecte es feu ineludible en el temps, sobretot despuix del pas al [[cine sonor]] (primera proyecció experimental en París, [[1900]], i d'un modo eficaç en [[Nova York]], [[1923]], sent la primera película ''[[El cantant de jazz]]'', [[1927]]), cosa que implicava també les tecnologies d'enregistrament i reproducció del [[so]], inicialment obtengut a partir d'una banda lateral d'opacitat variable detectada per una [[Cèlula fotoelèctrica|cela fotoelèctrica]] (la banda sonora). A partir de llavors sorgí el concepte de mig [[audiovisual]].

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

La tecnologia del cine ha evolucionat molt fins al cine digital del [[sigle XXI]] i simultàneament ha evolucionat el llenguage cinematogràfic, incloent-hi les convencions del gènero i els [[gènero cinematogràfic|gèneres cinematogràfics]]. Més transcendent encara ha segut l'evolució conjunta de cine i societat, i el sorgiment de diferents [[moviment cinematogràfic|moviments cinematogràfics]], cinematografies nacionals, etc. En els [[Estats Units]], [[Thomas Alva Edison]] fon el màxim impulsor del cine, consolidant una indústria en la que desijava ser el protagonista indiscutible al considerar-se com l'únic inventor i propietari del nou espectacul. En [[Espanya]], la primera projecció l'oferí un enviat dels Lumière en [[Madrit]], el [[15 de maig]] de l'any [[1896]].<ref>[http://recursos.cnice.mec.es/media/cine/bloque1/index.html Història del cine] Ministeri d'Educació i Ciència Espanya [22-05-2008]</ref>

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

La [[robòtica]] és una branca de la [[tecnologia]] (i que integra l'[[àlgebra]], els [[autòmat programable|autòmats programables]], les [[màquina d'estats|màquines d'estats]], la [[mecànica]], l'[[electrònica]] i la [[informàtica]]), que estudia el disseny i construcció de màquines capaços de complir tasques repetitives, tasques en les quals cal una alta precisió, tasques perilloses pel home o tasques no realisables sense intervenció d'una màquina. Estes màquines, els ''robots'' mantenen la conexió de retroalimentació inteligent entre el sentit i l'acció directa baix el control d'un [[ordenador]] prèviament programat en les tasques que ha de realisar. Les accions d'este tipo de robots són generalment dutes a terme per motors o actuadors que mouen extremitats o impulsen el robot. Cap a l'any [[1942]], [[Isaac Asimov]]<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/asimov.htm Biografia d'Isaac Asimov] biografíasyvidas.com [30-005-2008]</ref> dóna una versió humanisada a través de la seua coneguda série de relats, en els quals introduïx per primera vegada el terme ''robòtica'' en el sentit de disciplina científica encarregada de construir i programar robots. Ademés, est autor planteja que les accions que desenrolla un robot han de ser dirigides per una série de regles morals, nomenades les [[Tres lleis de la robòtica]].

Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], cerca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] continua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunament. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.  

Els robots són utilisats hui en dia per a dur a terme tasques brutes, perilloses, difícils, repetitives o esmussades pels humans. Això usualment pren la forma d'un [[robot industrial]] utilisat en les llínies de producció. Atres aplicacions inclouen la neteja de [[residus tòxics]], [[exploració espacial]], [[mineria]], cerca i rescat de persones i localisació de mines terrestres. La [[manufactura]] contínua sent el principal mercat a on els robots són utilisats. En particular, robots articulats (similars en capacitat de moviment a un braç humà) són els més utilisats comunament. Les aplicacions inclouen soldadura, pintat i càrrega de maquinària.  

L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se i empetitint-se en mida, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionwn en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>

L'[[indústria automotriu]] ha aprofitat esta nova tecnologia a on els robots han segut programats per reemplaçar el treball dels humans en moltes tasques repetitives. Recentment, s'ha conseguit un gran avanç en els robots dedicat a la [[medicina]] que utilisa robots d'última generació en procediments de [[cirugia invasiva]] mínima. L'automatisació de laboratoris també és una àrea en creiximent. Els robots semblen estar abaratint-se i empetitint-se en mida, tot relacionat en la miniaturisació dels components electrònics que s'utilisen per controlar-los. També, molts robots són dissenyats en [[simulador]]s molt abans que siguen construïts i interaccionwn en ambients físics reals.<ref>Pérez Cordero, Víctor Hugo[http://web.archive.org/20020209203455/www.geocities.com/Eureka/Office/4595/robotica.html La robòtica] Geocities.com [26-05-2008]</ref>

Els [[rajos X]] foren descoberts en l'any [[1895]] pel físic [[alemanya|alemà]] [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produïx l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtindre imàgens de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirugia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mijos de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

Els [[rajos X]] foren descoberts en l'any [[1895]] pel físic [[alemanya|alemà]] [[Wilhelm Röntgen]], que descobrí que el bombardeig d'àtoms metàlics en [[electrons]] d'alta velocitat produïx l'emissió de radiacions de gran energia. Combinats en les tecnologies de la [[fotografia]], els rajos X permeteren obtindre imàgens de parts interiors del cos humà abans inaccessibles sense [[cirugia]]. A partir d'aquell moment es convertiren en imprescindibles mijos de [[diagnòstic]], formant part essencial del camp denominat [[electromedicina]].

El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la [[radiologia]] com mig de diagnòstic, que continua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

El seu us principal en diagnòstic mèdic, per ser les més fàcils de visualisar, fon l'observació de les [[os|estructures òssees]]. A partir de la generalisació d'esta pràctica es desenrollà la [[radiologia]] com especialitat mèdica que ampra la [[radiologia]] com mig de diagnòstic, que contínua sent l'us més estés dels rajos X. En desenrolls posteriors s'hi afegiren la [[tomografia axial computada]] (TAC, en [[1967]], per un equip dirigit pels ingeniers [[Godfrey Newbold Hounsfield]] i [[Allan M. Cormack]], premis Nobel de medicina en [[1979]]), la [[resonància magnètica]] (descoberta com principi en l'any [[1938]] i aplicada a la image de diagnòstic per [[Paul Lauterbur]] i [[Peter Mansfield]], premis Nobel de l'any [[2003]]) i l'[[angiografia]] (utilisada des de l'any [[1927]] pel [[portugal|portugués]] [[Egas Moniz]], guanyador del premi Nobel en [[1949]], i desenrollada de forma més segura per la ''tècnica Seldinger'' des de l'any [[1953]]); aixina com l'utilisació terapèutica de la [[radioteràpia]].

Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la década de 1940, mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].  

Els [[ultrasons]]s foren utilisats per primera vegada en medicina per l'[[EEUU|estadounidenc]] [[George Ludwig]], a finals de la década de 1940, mentres que l'[[ecografia]] fon desenrollada en Suècia pels cardiòlecs [[Inge Edler]] i [[Carl Hellmuth Hertz]] (fill i nebot net dels famosos físics), i en el Regne Unit per [[Ian Donald]] i l'equip de ginecologia de l'hospital de [[Glasgow]].