Canvis

Va estudiar en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en l'any [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en l'any [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] devall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].

Va estudiar en l'[[Universitat de Valéncia]], a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia ([[1762]]) i de doctor en Teologia ([[1766]]) i es va ordenar [[sacerdot]] en [[Oviedo]] en l'any [[1772]]. Entregat a la docència, va anar a [[París]] en l'any [[1777]] com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la [[botànica]] devall la tutela de [[André Thouin]] i [[Antoine Laurent de Jussieu]]. Impregnat de [[enciclopedisme]], va ser dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de [[Carlos Linneo]] i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a [[Espanya]].

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en l'any[[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les ''Monadelfias''. Al seu retorn en l'any [[1789]], va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile ([[1777]]-[[1788]]) de [[Ruiz i Pavó]] i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la ''Dahlia'', la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de [[Madrit]] enviades per esta expedició.

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va recórrer part de la [[Península Ibèrica]] classificant i inventariant la [[flora]] autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums ''Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur'' ([[1791]]-[[1804]]); també va investigar la flora suramericana i va compondre un ''Glossari de botànica en quatre llengües'' ([[1795]]-[[1798]]).

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del [[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, [[Louis Proust]] i [[Domingo García Fernández|García Fernández]], la revista científica ''Anals d'Història Natural'', que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de l'any [[1799]], i que va canviar el seu nom en giner de [[1801]] pel d'''[[Anals de Ciències Naturals]] ''. Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de [[Christiano Herrgen]]. Entre [[1802]] a [[1803]] va ser soci de la [[Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia]], que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, de l'[[ilustración|ilustrat]] [[canarias|canari]] [[José Vera Clavijo]], en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".  

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels [[recursos naturals]] i el [[desenroll sostenible]]. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel [[Comunitat Valenciana|Regne de Valéncia]], que l'exenció del cultiu de l'[[arròs]] detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'[[arròs]] "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de [[Almenara (Castelló)|Almenara]] va senyalar que en l'aument dels [[arrossar]]és casi tots els veïns varen emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els [[arrossar]]és, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia".