Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'[[Universitat de Valéncia]], es va traslladar a [[Madrit]], on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, on va començar a colaborar en les revistes ''Hermano Lobo'', ''Triunfo'' i atres mijos. En la capital d'[[Espanya]] coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor [[Francisco Umbral]], que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».​

Despuix d'obtindre la Llicenciatura en Dret i Filosofia per l'[[Universitat de Valéncia]], es va traslladar a [[Madrit]], a on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial, a on va començar a colaborar en les revistes ''Hermano Lobo'', ''Triunfo'' i atres mijos. En la capital d'[[Espanya]] coneix a numerosos intelectuals i artistes; entre uns atres, al també periodiste i escritor [[Francisco Umbral]], que més tart el definiria com a «calp i jove, judeu d'ulls clars, expert en pintura, irònic i gèlit».​

Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari ''Madrid'' i, posteriorment, escriu en ''[[El País]]'' —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.

Els seus primers artículs sobre política els publica en el diari ''Madrid'' i, posteriorment, escriu en ''[[El País]]'' —mig en el que continua colaborant— unes cròniques parlamentàries que li fan famós entre els llectors.

== Estil d'escritura ==

== Estil d'escritura ==

Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra Cròniques urbanes, l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós».​ Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».​

Segons l'humoriste gràfic [[Andrés Rábago García]] (més conegut com ''Ops'' i, despuix, ''El Roto''), que va ilustrar la seua obra ''Crónicas urbanas'', l'estil de Vicent «és molt barroc, pero també molt lluminós».​ Per a Francisco Umbral, Vicent és «preciosiste i cru, estiliste de les barres de ruc» del que admira «la calitat tectònica de la seua prosa, (…) la força llevantina de les seues imàgens, (…) el volum áureu i matinal de la seua paraula». I arremata: «Un, que ya no creu en casi ningú, creu en Manuel Vicent com un dels últims monges que va amainant el còdex desordenat de l'actualitat».​

I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».

I, en paraules del propi autor, en les seues columnes i relats tracta de reflectir «eixos moments que nos fan feliços, perplexos, escèptics i experts en deus menors».

* ''La regata''. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6

* ''La regata''. Madrid: Alfaguara; 2017. ISBN: 978-84-204-2671-6

* ''Travesía literaria''. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.

* ''Travesía literaria''. Madrid: Del Centro Editores; 2017. ISBN: 978-84-946594-7-8.

== Premis ==

== Premis ==

* 1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya

* 1994: Premi Francisco Cerecedo concedit per l'Associació de Periodistes Europeus en Espanya

* 1999: Premi Alfaguara de Novela, per ''Son de mar''

* 1999: Premi Alfaguara de Novela, per ''Son de mar''

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==