Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
36 bytes afegits ,  15:18 11 dec 2018
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una llengua natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.
+
Un '''acte de parla''' és un tipo d’acció que involucra l’us d’una [[llengua]] natural i que està subjecte a un cert número de regles convencionals generals o principis pragmàtics de pertinença.
   −
La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' (1962). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules. El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn. Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.
+
La [[pragmàtica]] de Peter Strawson i John Searle considera que «acte de parla» es referix usualment a lo mateix que es designa en «acte ilocutiu», terme que va crear John L. Austin en ''How to Do Things with Words'' ([[1962]]). D’acort en Austin, l’«acte ilocutiu» se dona en la mida en que l’enunciació constituïx, per ella mateixa, un cert acte, entés com a la transformació de les relacions entre els interlocutors o en els referents. Un eixemple clàssic és que al dir «ho promet» o «sí, vullc» —en una cerimònia matrimonial— estem, al mateix temps que parlant, realisant l’acte. En eixe sentit, l’acte de parla, és dir, l’emissió de l’enunciat, se pot realisar en forma oral o escrita, sempre que se duga a terme la realisació d’una acció per mig de paraules.  
 +
 
 +
El fet d’efectuar un acte de parla, expressant una oració correcta gramaticalment i en sentit, implica un compromís en l’entorn.  
 +
 
 +
Un acte de parla pot ser utilisat per a: solicitar informació, oferir, disculpar-se, expressar indiferència, expressar plaer o disgust, amenaçar, invitar, pregar, etc. Els actes de parla servixen per a la comunicació humana.
    
== Classificació dels actes ==
 
== Classificació dels actes ==
Llínea 47: Llínea 51:  
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
[[Categoria:Societat]]
107 474

edicions

Menú de navegació