Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de la [[Comunitat Valenciana]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona. |
| + | |
| Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians. | | Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians. |
| | | |
Llínea 8: |
Llínea 10: |
| L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei. | | L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei. |
| | | |
− | Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l´acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà: | + | Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà: |
| | | |
| ''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs? | | ''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs? |
Llínea 18: |
Llínea 20: |
| Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats. | | Els aragonesos que, com es natural, no entenien el valencià i, per tant, no havien entés les paraules del rei, aixina com, tampoc la resposta dels atres cavallers permaneixqueren callats. |
| | | |
− | El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, [[Jaume I]], dels tradicionals d´Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai. | + | El rei també es va sorprendre davant d'eixa actitut. No sabia si el silenci era un intent de rebelió com a oposició al Furs del nou Regne concedits per son pare, [[Jaume I]], dels tradicionals d'Aragó, ya que la noblea aragonesa no els havia acceptat mai. |
| | | |
| Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué: | | Jaume II, es dirigí als aragonesos i en autoritat les digué: |
Llínea 24: |
Llínea 26: |
| ''Digan: Juro'' | | ''Digan: Juro'' |
| | | |
− | Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sonit de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren: | + | Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren: |
| | | |
| ''Churro'' | | ''Churro'' |
Llínea 32: |
Llínea 34: |
| L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: ''Churros''. | | L'anècdota es va estendre a totes les terres del Regne de Valéncia i pronte tots els aragonesos que vivien o aplegaven a terra valenciana se lis digué, no pijorativament, sino per a senyalar el seu lloc de procedència: ''Churros''. |
| | | |
− | * Text traduït al valencià. | + | * Text traduït al [[Valencià|valencià]]. |
| | | |
− | Font: Periodistas y escritores de Turismo. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004). | + | Font: ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004). |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |