111 563
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 63:
Llínea 63: − +
sense resum d'edició
Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
Les tropes de [[Napoleó]] ho varen utilisar com a quarter, igual que moltes atres iglésies. Després en la desamortisació i l'exclaustració dels monges en [[1837]] les autoritats municipals varen ordenar derrocar una part del monasteri. En això es va perdre la capçalera del temple i la seua torre.
Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en [[1838]], l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en [[1879]] les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia segut derruït, i Santa Tecla, varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.
Quasi a mitat del [[sigle XIX]], en l'any [[1838]], l'iglésia, el monasteri i els horts varen ser adquirits per a edificar vivendes. Ya en [[1879]] les mares agustines, del convent de Sant Josep, que havia segut derruït, i Santa Tecla, varen comprar este monasteri en l'ajuda del marqués d'Arborar. I es va iniciar la seua rehabilitació a càrrec de l'arquitecte Antonio Martorell donant-li l'aspecte que actualment es pot observar.
Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.
Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.