Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes eliminats ,  08:11 30 gin 2019
m
Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que '
Llínea 20: Llínea 20:  
* Portava l'[[espasa]] curta -''[[gladius]]''- en el costat esquerre en lloc del dret, habitual en els simples ''milites'', subjecta al cos per mig d'un ''cingulus'' o correja en la funda de l'arma.
 
* Portava l'[[espasa]] curta -''[[gladius]]''- en el costat esquerre en lloc del dret, habitual en els simples ''milites'', subjecta al cos per mig d'un ''cingulus'' o correja en la funda de l'arma.
 
* Usava proteccions en les cames ([[gambera|gamberes]])
 
* Usava proteccions en les cames ([[gambera|gamberes]])
* Sobre el [[caixco]] (''cassis'') lluïa una [[Cresta (caixco)|cresta]] (''crista''), que creuava lateralment el cap. Algunes teories d'història militar atribuïxen la disposició travessera d'este penacho a la necessitat de fer-se vore per l'esquena per als seus soldats, pero en época imperial el restant dels soldats no utilisava cresta ordinàriament, ya que es reservava per a les armadures de parada, per la qual cosa solament els centurions portaven este vistós element, que permetia identificar-los fàcilment. Carim d'evidències arqueològiques sobre el seu color encara que es barallen el blanc, negre o roig.  
+
* Sobre el [[caixco]] (''cassis'') lluïa una [[Cresta (caixco)|cresta]] (''crista''), que creuava lateralment el cap. Algunes teories d'història militar atribuïxen la disposició travessera d'este penacho a la necessitat de fer-se vore per l'esquena per als seus soldats, pero en época imperial el restant dels soldats no utilisava cresta ordinàriament, ya que es reservava per a les armadures de parada, per lo que solament els centurions portaven este vistós element, que permetia identificar-los fàcilment. Carim d'evidències arqueològiques sobre el seu color encara que es barallen el blanc, negre o roig.  
 
* Calçava ''caligae'' o sandàlies clauetejades, similars a les dels seus hòmens.
 
* Calçava ''caligae'' o sandàlies clauetejades, similars a les dels seus hòmens.
  
111 296

edicions

Menú de navegació