Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 121: Llínea 121:  
===Vibrants===
 
===Vibrants===
   −
En valencià tenim dos tipos de vibrants: la simple i la múltiple. La seua distribució és senzilla: a principi de paraula, despuix de les consonants [ɫ] i [n] i quan és doble, el seu sò és múltiple [r], en el restant de casos, és simple [ɾ]. Açò és una cosa que els valenciaparlants fan intuitivament.
+
En valencià tenim dos tipos de vibrants: la simple i la múltiple. La seua distribució és senzilla: a principi de paraula, despuix de les consonants [ɫ] i [n] i quan és doble, el seu sò és múltiple [r], en el restant de casos, és simple [ɾ]. Açò és una cosa que els valenciaparlants fan intuïtivament.
    
En el nort valencià i algunes zones del sur, la er final d'algunes paraules, especialment verps, se pert: comprà [kom'pɾa] (comprar), cante ['kan.te] (cànter), di ['di] (dir), fe-me ['fe.me] (fer-me)... Açò és un vulgarisme inadmissible en valencià general, que sempre pronuncia les ers. Com a excepció, la er és muda en les paraules diners [di'nes], socors [so'kos] i dimarts [di'mats].
 
En el nort valencià i algunes zones del sur, la er final d'algunes paraules, especialment verps, se pert: comprà [kom'pɾa] (comprar), cante ['kan.te] (cànter), di ['di] (dir), fe-me ['fe.me] (fer-me)... Açò és un vulgarisme inadmissible en valencià general, que sempre pronuncia les ers. Com a excepció, la er és muda en les paraules diners [di'nes], socors [so'kos] i dimarts [di'mats].
1492

edicions

Menú de navegació