1492
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 190:
Llínea 190: + + − L'harmonia vocàlica és un procés complex que succeïx en gran part del domini llingüístic. És un fenomen que consistix a pronunciar la vocal [a] final àtona com si fora una [ɛ] o una [ɔ]. Hi han zones que pronuncien totes les [a] finals àtones com a [ɛ]: casa, dona i terra, pronunciades ['ka.zɛ], ['dɔ.nɛ] i ['tɛ.rɛ]. En atres zones se pronuncien totes les [a] finals àtones com a [ɔ]: casa, dona i terrra, pronunciades ['ka.zɔ], ['dɔ.nɔ] i ['tɛ.rɔ]. Finalment, en molts llocs la [a] final àtona es pronuncia [ɛ] o [ɔ] si en la sílaba anterior està eixa vocal: casa, dona i terra, pronunciades ['ka.za], ['dɔ.nɔ] i ['tɛ.rɛ].+ + + + +
→Harmonia vocàlica
===Harmonia vocàlica===
===Harmonia vocàlica===
[[Archiu:Harmonització vocàlica al valencià.png|miniaturadeimagen|Mapa que mostra els llocs on hi ha harmonia vocàlica i de quina classe es dona (en català)]]
L'harmonia vocàlica és un procés complex que succeïx en gran part del domini llingüístic. És un fenomen que consistix a pronunciar la vocal [a] final àtona com si fora una [ɛ] o una [ɔ]. Poder hi haure cinc classes d'harmonia vocàlica, depenent de la zona:
# Pronunciar totes les [a] finals àtones com si foren [ɛ]: casa ['ka.zɛ], dona ['dɔ.nɛ], terra ['tɛ.rɛ].
# Pronunciar totes les [a] finals àtones com si foren [ɔ]: casa ['ka.zɔ], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.rɔ].
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɛ] solament si en la sílaba anterior hi ha una [ɛ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.na], terra ['tɛ.rɛ].
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɔ] solament si en la sílaba anterior hi ha una [ɔ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.ra].
# Pronunciar les [a] finals àtones com a [ɛ] si en la sílaba anterior hi ha una [ɛ], i com a [ɔ] si hi ha una [ɔ]: casa ['ka.za], dona ['dɔ.nɔ], terra ['tɛ.rɛ].
Si bé és un fenomen molt estés i és difícil d'evitar per als parlants que el tenen, convé evitar-lo en valencià estàndart, que sempre pronuncia la [a] final com s'escriu.
Si bé és un fenomen molt estés i és difícil d'evitar per als parlants que el tenen, convé evitar-lo en valencià estàndart, que sempre pronuncia la [a] final com s'escriu.